La pesca de la gamba al cap de Creus

0
1355

La pesca Ă©s una de les feines mĂ©s tradicionals de la MediterrĂ nia, i com que les experiències sĂłn millors viscudes que no explicades, HORA NOVA s’embarca amb la tripulaciĂł del ‘Port de Roses’ per conèixer de primera mĂ  com Ă©s un dia de pesca


La pesca ha estat utilitzada des de l’època de la prehistòria com a font d’aliment. Amb el pas del temps va convertir-se en un ofici i es va començar a comercialitzar el material que extreien del mar. A Catalunya, els impulsors de les grans factories de salaó de peix i del mercadeig de conserves van ser els ibers i els romans. La pesca és un sector intergeneracional que ha sobreviscut temporals, crisis i el temut canvi climàtic, entre d’altres.

A Roses, hi ha una vintena de barques de pescadors que surten al mar per guanyar-se la vida i vendre el material. Abans n’hi havia una quarantena però la forta crisi va colpejar el sector el 2005 aproximadament.

UN DIA DE PESCA. A les 6 del matí arribem al port de Roses, quan la majoria de persones encara són al llit, els pescadors ja són dalt de la barca per començar un nou dia. En Manel Noguera, el patró de l’embarcació, explica que el món marítim és molt curiós, “no saps mai el que et trobaràs, a vegades penses que pescaràs molt i no treus res i d’altres pesques molt”. “Cada dia és una nova aventura” sentencia Noguera.

Ja son les 7h, hora de sortida. Motors apunt i gas, a dotze nusos fins al destí. Aquest moment sembla una sortida de moto GP, se senten rugir els motors, el que porta la barca Port de Roses és de 500 cv i consumeix 90 litres de gasoil cada hora, uns 1.000 litres al dia, és a dir que l’embarcació gasta 400 euros de combustible diaris.

Un cop les embarcacions surten del port, no hi ha lleis que marquin a quina zona pescarà cadascú, “el mar és molt gran i és de tots” expliquen els tripulants. Cada embarcació agafa un rumb diferent, nosaltres anem cap al cap de Creus.

MARTA ARRANZ

LA GAMBA DEL CAP DE CREUS. FA una hora que hem sortit i a les 8h en punt els pescadors tiren la xarxa a l’aigua. El patró té localitzada la zona on pescaran avui i a partir d’ara, només cal esperar que s’ompli la xarxa de gambes. Un cop arribem al rec o canyó marí, es tira la xarxa a l’aigua i ara toca fer la trajectòria del rec fins a sis vegades, amunt i avall. D’ara endavant ens esperen unes vuit hores abans no es reculli la xarxa. Però la feina no s’acaba, ara toca preparar el dinar, l’embarcació on navega HORA NOVA mantè la tradició de cuinar cada dia. Un dels tripulants explica que “tenir un plat calent, sobretot a l’hivern, s’agraeix molt”. A la tripulació del Port de Roses hi ha dos cuiners, el menú d’avui és fideuà. Però abans de dinar, fem l’aperitiu amb unes gambes pescades el dia anterior. El material que no es pot vendre, és a dir les gambes malmeses per l’arrosegament, se’l queda la tripulació per a consum propi.

En aquest moment de calma és quan els pescadors expliquen “batalletes” de la seva trajectòria al mar. En Jaume, un dels tripulants i germà del patró, diu que “per ser pescador has de tenir vocació”. Explica que a la seva família hi ha hagut moltes generacions de pescadors, “a casa, quan vàrem acabar vuité d’EGB, ja vàrem començar a pescar”. Fa tota una vida que són al mar i entre riures expliquen que la joventut d’ara no té ganes de fer una feina com aquesta, “es marejen” i no volen aprendre l’ofici. Els més veterans diuen que “cada vegada costarà més trobar gent per treballar d’això”.

Aquesta colla de pescadors, al mar hi han vist de tot. Com anècdota expliquen que alguna vegada, en recollir la xarxa, han trobat urnes amb cendres de difunts, dentadures o ulleres, entre d’altres. O que hi ha dies de llevant, un dels pitjors vents per navegar, que no pots ni agafar un llibre per distreure’t, t’has d’estar aguantant per no caure”.

Un cop acabades les històries d’alta mar, diuen que una de les complicacions d’aquesta feina és que “no tenim un sou fix, nosaltres cobrem depenent del que pesquem”, tot i així, asseguren que, en aquesta barca, es guanyen bé la vida.

A les 15h ja hem dinat, arriba l’hora del cafè. D’aquí poc els pescadors trauran la xarxa de l’aigua. Aquest és un dels millors moments del dia, encara que ells no sàpiguen què s’hi trobaran.

COM ES PESCA LA GAMBA? La població de gamba vermella que extreuen els pescadors es concentra al llarg dels recs o canyons submarins, a uns 800 metres de profunditat. Per pescar-la s’utilitza la tècnica d’arrossegament, un mètode que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar. L’embarcació on anem és l’única del port de Roses que té les portes ecològiques. Les portes són unes estructures que mantenen la xarxa oberta quan està en marxa. El patró ens explica que això és una novetat del sector, ja que aquestes portes són més lleugeres i no malmeten el fons marí. La velocitat de l’embarcació també es redueix quan la xarxa està a l’aigua, el patró navega entre 2,7 i 3 nusos. En Manel, el patró, no pot abandonar la sala de comandaments, la seva feina és tripular el vaixell durant tot el dia i controlar el relleu del fons, les trajectòries d’altres embarcacions i supervisar que no falli res. La seva nau té fins a vuit càmeres de seguretat que vigilen tots els racons del Port de Roses. En Manel explica que gràcies a la tecnologia i a la innovació, pot controlar l’embarcació des del seu telèfon mòbil. La meva és una feina cansada, no físicament, sinó mentalment. “Has d’estar tot el dia pendent de la informació que et donen els plòters, gps, etc.

INNOVACIÓ. Pel que fa la xarxa,el Port de Roses disposa d’un aparell que controla tot el que hi passa dins per qualsevol imprevist. Es tracta d’un aparell que es diu “ojo de red” i està valorat en 15.000 euros. El patró explica que un dia van perdre aquesta màquina però, per sort, en Manel explica que totes les màquines i el material està assegurat i li van pagar de nou.

MARTA ARRANZ

EL MOMENT. Ara ja són gairebé les 16h de la tarda. Ha arribat l’hora de treure la xarxa, ja hem passat sis vegades pel mateix rec. Les maquinilles comencen a treballar, enrollen els 1.500 metres de cable d’acer inoxidable que separen la xarxa de l’embarcació, i finalment pugen la xarxa. “Avui ha sigut un dia fluix”, diuen. Hi ha prop de 40 quilos de gamba i alguns peixos. Algun cop hem arribat a pescar 200 quilos, aquell dia va ser “espectacular”, assegura el patró.

Ara és l’hora de separar el material. Les gambes es col·loquen per mida, quatre dels tripulants són els encarregats de seleccionar, cuidadosament, cada animaló. Un cop col·locades a les caixes, hi posen gel picat per mantenir la frecor i “viento en popa a toda vela” cap al port de Roses.

LA SUBHASTA. Quan s’acaba la jornada de pesca, en arribar al port, el primer que fa és portar el gènere a la llotja. Un dels tripulants carrega les caixes i ràpid cap a subhastar-lo tot. Allà, el material marí passa els controls de santitat mitjançant unes cintes transportadores fins a arribar a una habitació on hi ha els compradors. Tots tenen una mena de comandament a distància per marcar el preu que pagaran per aquell producte. Són moments de tensió i tot passa molt ràpid. Ja està tot venut. I demà, a les 6h, sant tornem-hi!

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz