La novel·la del castell de Quermançó

0
718

Josep Mañoso escriu un relat basat en la tragèdia viscuda pel comte Ponç V d’Empúries al segle XII


La fortalesa dels comtes d’Empúries i dels de Rocabertí, ocupat per les tropes napoleòniques, escenari de diverses llegendes, lloc on el pintor Salvador Dalí volia situar l’orgue de la tramuntana… la història del castell de Quermançó és apassionant. Ara, una petita part d’aquesta vida ha quedat reflectida en una novel·la històrica escrita per José Mañoso. El volum porta per títol La tragèdia del comte Ponç V d’Empúries i el decliu del castell de Quermançó, i ja ha estat presentat a Vilajuïga i Portbou i dissabte vinent a Castelló d’Empúries (19 h, a la capella del convent de Santa Clara).

La novel·la se situa en el segle XIII, «en una època en què el comtat d’Empúries no passava per un dels seus millors moments. Ponç V, comte d’Empúries i fill de la vescomtessa Sibil·la de Palau, acabava la seva formació en llatí amb els frares que custodiaven els arxius del comte al castell de Quermançó, mentre la seva mare percebia el temor contingut que el seu fill hagués d’entrar en combat», explica Mañoso.

L’autor afegeix que «als encontres i les desavinences amb el regne d’Aragó provocats pels tres papes Clement IV, Bonifaci VIII i Clement V i les conspiracions vaticanes, s’hi afegia l’afany expansionista de Felip III de França, aliat amb Petar de Croàcia amb la finalitat d’envair l’Empordà i l’interès del seu successor, Felip IV, d’imposar les seves condicions al papat. A més, les morts sobtades dins del regne d’Aragó que comportaren noves successions recaigudes en les figures de Pere III, Alfons II i Jaume II, principals valedors al papat davant les amenaces de Felip IV, foren les causes que van fer real el pressentiment de Sibil·la, de manera que el seu fill Ponç V va haver d’entrar en combat i ser un protagonista de la història».

La novel·la, que recrea tots aquests fets reals, finalitza «amb l’aclaparadora victòria aconseguida sobre francesos i croats, el castell de Quermançó resta alliberat i Ponç V va rebre favors reials fins aconseguir una etapa d’esplendor. Amb el temps, però, s’oposaria als desigs reials d’abandonar Sicília, patiria la pèrdua del seu fill Hug –que va morir assassinat–, perdria la seva filla Blancaflor –que era la nineta dels seus ulls– i per fer el súmmum de les adversitats, va ordenar capturar una nau veneciana, per la qual cosa fou denunciat al Papa. Tot plegat va conduir el seu destí cap a un colofó de tragèdia».

Mañoso, que és un militar retirat i que tot i nascut a Barcelona el 1956 manté arrels a l’Alt Empordà, reconeix que «quan vaig començar a investigar sobre el castell de Quermançó puc assegurar que em vaig trobar davant de personatges molt curiosos i de fet realment inaudits. Per això després d’aquest primer llibre ja en vindrà un altre tant o més apassionant que aquest. Es tracta del procés per la pràctica de sodomia que es va fer contra Ponç Hug, una acusació que considero dubtosa i que va esdevenir tota una tragèdia per al comtat d’Empúries».

Jaume Simón, president de l’Associació d’Amics del Castell de Quermançó i del Comtat d’Empúries, va remarcar que «aquesta és la primera novel·la històrica que es recrea en aquests fets històrics de la fortalesa empordanesa que, entre moltes altres coses, va ser el primer arxiu de Catalunya». L’empresari Josep Maria Martorell, propietari de la fortalesa –ell prefereix dir-ne «custodi»– ha mostrat la seva satisfacció pel llibre, «ja que permet divulgar d’una forma molt amena la història d’aquest edifici que és patrimoni de tot l’Empordà».

LA SEVA HISTÒRIA. El castell de Quermançó és una fortificació aïllada situada a uns 2 quilòmetres al nord de Vilajuïga, dalt d’un puig, perfectament visible i accessible des de l’N-260 en direcció cap a Llançà. Les dades de la seva construcció van dels segles X, XIII-XIV i XV. Fou declarat monument històric el 1949. El castell fou possessió dels comtes d’Empúries, un dels quals, Ponç I, va instal·lar l’arxiu diplomàtic del comtat en aquell recinte. Durant les guerres amb els francesos de final del segle XIII, aquest castell fronterer tingué un paper important. Continuà resistint després del primer moment de la invasió francesa l’any 1285. El 1288 fou fugaçment ocupat per un exèrcit francès al servei de Jaume II de Mallorca, que envaí l’Empordà i fou enderrocat.

Malgrat aquestes destruccions, es continuen trobant notícies del castell. L’any 1292, en un informe fet pel rei Jaume II s’afirma que calien uns 12 homes per defensar el castell de Quermançó. Al final de la guerra civil del XV, any 1472, fou ocupat per partidaris de Joan II. En aquesta època encara depenia del duc de Cardona en tant que comte d’Empúries, tot i que sembla que en algun moment restà lligat a la corona.

Restà abandonat fins a la Guerra de la Independència. El 1808, les tropes napoleòniques reconstruïren i en referen alguns dels elements defensius del castell. Durant la seva retirada del 1814, el mariscal Suchet el feu explotar. El 1880, alguns benedictins expulsats de França vingueren i arreglaren un xic el castell de Quermançó i s’hi establiren. A la meitat del segle passat, quan es trobava a mans d’una família de Vilajuïga, Salvador Dalí es va interessar per la seva adquisició. A finals del segle XX va passar a mans d’un grup d’empresaris empordanesos, però actualment la titularitat és exclusiva de Martorell.

El propietari va realitzant, en la mesura de les seves possibilitats, obres de manteniment a l’interior de la fortalesa que al llarg de l’any acull diversos actes culturals i obre l’accés a persones i grups interessats. «Si no fos per mi, estaria molt més degradat. L’he condicionat per les visites i fins i tot s’hi poden celebrar alguns actes sense problemes, ja que es pot pujar en cotxe fins a la porta d’entrada», assenyala. El seu objectiu, però, «és que algun dia pugui tirar endavant el projecte d’instal·lació de l’orgue de la tramuntana del qual ja havia parlat Salvador Dalí i que tenim dissenyat tècnicament des de fa temps. Aquest, voldria remarcar, no és un projecte oblidat, sinó que vull defensar-lo on calgui i, si puc, tirar-lo endavant».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li