La «nova normalitat»

0
852

La pandèmia de coronavirus ha estat comparada amb una guerra. En l’estricta dimensió sanitària (és a dir, del combat contra la malaltia), la comparativa no funciona. Els militars senzillament no hi tenen cap paper important, com ha quedat demostrat a bastament. Ara bé, sí que és pertinent de comparar-la amb una guerra en el sentit que l’epidèmia ha estat un fet històric que tindrà unes importants conseqüències de tot ordre (polític, social, econòmic, cultural…) com passa quan hi ha hagut un conflicte armat de dimensions internacionals. Així doncs, la «nova normalitat», que tot just ara comença a imposar-se, té moltes de les característiques d’una postguerra. Com serà? Per més que això sigui en realitat una incògnita, molta gent s’ha apressat a dir-hi la seva.

Enmig de l’epidèmia, un grup de filòsofs esquerrans de prestigi (entre els quals Giorgio Agamben i Slavoj Zizek) ja van advertir del perill d’una important retallada de llibertats en un escenari postpandèmia. Els economistes de totes les tendències ja preveuen una crisi econòmica profunda que afectarà de manera especial Catalunya i l’Estat espanyol (amb alts índexs d’atur, tancament d’empreses i d’autònoms, etc.). Només Alemanya i pocs països més sembla que podran evitar la crisi i tenir un cert creixement. També coincideixen que el previsible enfonsament econòmic durà majors desigualtats socials en detriment dels sectors més populars. En l’àmbit cultural, les expectatives també són ben fosques perquè encara no és vist com un sector de primera necessitat…

Ara bé, el futur no està escrit i sempre és el resultat d’una pugna entre els diferents sectors socials (amb interessos contraposats) existents en el nostre present. Caldrà veure, doncs, si malgrat les adversitats objectives, pot produir-se un evident progrés de caràcter polític i social. Cal recordar que el model d’estat del benestar va sorgir precisament després del gran daltabaix de la Segona Guerra Mundial. Què volem ara? Un estat del benestar enfortit amb una sanitat pública potent que pugui fer front a qualsevol rebrot i que pugui trobar una vacuna per erradicar la malaltia o continuar amb polítiques de retallades i privatitzacions? Una disminució encara més gran de les llibertats públiques o un aprofundiment democràtic? Deixar-nos córrer el procés d’independència perquè la situació és complicada o bé aprofitar el moment per fer un pas endavant en aquest sentit alliberador? Valorar realment la cultural i l’educació o deixar que s’esllangueixin perquè no hi ha gaires diners?

De fet, el resultat final dependrà, en molt bona part, de nosaltres mateixos. El nostre paper no pot ser el de mers espectadors, sinó el d’agents actius per decantar la cosa cap a un cantó o bé cap a un altre.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li