La nostra Babel

0
1123

La prova irrefutable que hi ha vida fora del nostre planeta és que no venen» (anònim en WhatsApp).

El Diccionari de la llengua catalana defineix la paraula caos com: «Estat de confusió dels elements que precedí l’organització del món». I com a segona accepció: «Confusió i desordre complet».

Aquesta situació de confusió i desordre total va ser, molt probablement, la que es va viure a la ciutat de Babel a conseqüència de l’emprenyada monumental que va agafar Déu, quan va veure que diversos pobles es posaven d’acord per construir una torre que arribés fins al cel. La Bíblia explica d’aquesta manera la maledicció de Yahveh: «Tota la Terra parlava una mateixa llengua i usava les mateixes paraules. A l’emigrar els homes des d’Orient, van trobar una plana a la regió de Senaar i s’hi van establir. I es van dir entre ells: «Fem maons i els coguem al foc». Van emprar maons en lloc de pedres i betum en lloc d’argamassa; i van dir: «Edifiquem una ciutat i una torre la cúspide de la qual arribi fins al cel. Fem-nos així famosos i no caminem més dispersos sobre la faç de la Terra». Però el Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que els homes estaven edificant i va dir: «Heus aquí que tots formen un sol poble i tots parlen una mateixa llengua; sent aquest el principi de les seves empreses, res els impedirà que duguin a terme tot el que es proposin. Doncs bé, descendim i allí mateix confonguem el seu llenguatge de manera que no s’entenguin els uns amb els altres».

Així, el Senyor els va dispersar d’allí sobre tota la faç de la Terra i van cessar en la construcció de la ciutat. Per això la hi va nomenar Babel, perquè allà va confondre Yahveh la llengua de tots els habitants de la Terra i els va dispersar per tota la superfície.»

Diuen els historiadors que la història és cíclica i potser ara, en els començaments del segle XXI en plena efervescència de la revolució digital, quan alguns pensen que els homes estan a prop d’arribar al cel del coneixement, la maledicció bíblica s’ha tornat a complir i, a la multiplicitat de llengües ja consolidada, per augmentar la confusió Yahveh ha afegit, gràcies a internet, que volta a prop del cel, la multiplicació de les informacions; veritables, falses, tergiversades o absurdes, fins a l’infinit. Ja no construïm ciutats ni torres cap al cel, sinó realitats virtuals i, amb la mateixa arrel semàntica: virus, informàtics o físics, naturals o artificials. Ara està actualitat un que ens porta de corcoll a homes i dones. Sembla inspirat en la novel·la de Bram Stoker, Dràcula; com aquell, la Covid-19 prové d’un vampir segons les primeres notícies i, si aquell era comte, aquest també és noble i porta corona.

En aquesta Babel contemporània, el coronavirus ha deixat al descobert les costures de la nostra societat, sumint-la en una situació de caos perfecte, valgui l’oxímoron. En primer lloc hi ha el caos polític, total i absolut, que va molt més enllà de la ira de Yahveh, demostrant que no és la divergència d’idiomes el que confon les persones sinó que, parlant el mateix idioma, la manca d’enteniment pot ser absoluta, de manera que es dona compliment perfecte al que està escrit a la Bíblia que des de llavors, estem condemnats a no entendre’ns.

El més greu és que aquesta falta d’enteniment la portem a tots nivells. Potser el més greu i universal és el del treball. Pensem si és raonable que en una societat tan tecnificada i automatitzada com la nostra, on les màquines han substituït l’home, sigui necessari seguir treballant per guanyar diners per viure. Si la maquina substitueix l’home, és just que el rendiment que aquesta dona sigui en benefici d’aquell (no en singular, sinó en plural).

Però encara és més escandalós si el raonament el portem al món de l’economia especulativa –borsa, mercats financers, valors o béns–; aquesta no tan sols no produeix ni consumeix res, sinó que, en la seva major part, tampoc no paga impostos. No seria lògic repartir els diners necessaris per viure traient-los de l’especulació? Com? Simplement fent-los pagar impostos com paguem els que treballem. Es escandalós i només justificable per la maledicció bíblica, que des de l’any 1971, fa cinquanta anys!, que l’economista James Tobin va proposar crear una taxa sobre les transaccions financeres i que avui, encara, els polítics no s’hagin posat d’acord per la seva implantació. S’ha de reconèixer que són molt més ràpids i eficients a l’hora de retallar sous o congelar pensions.

DANI TORRENT

El caos fruit de la manca d’enteniment dels polítics crec que és un tema que no té solució (potser, com deia abans, és la mà de Yahveh que els dirigeix cap a l’enfrontament perpetu) i que la resolució la dictarà la mare natura quan arribi el podriment de la pròpia classe política, del que hi ha indicis que som a prop, i sigui substituïda per una administració virtual (i virtuosa) automatitzada, programada per actuar sense egos, sense privilegis i sense necessitat de ser corrupta. (Té una pega, ho reconec, que l’han de programar els homes). Potser direu que somio en una nova versió de la vella Icària? Per què no? També pensàvem que el gel dels pols no es desfarien mai i sembla que els queden dos telediaris. I posats a especular sobre el futur, fem-ho en positiu i potser vindran els extraterrestres a visitar-nos.

Una altra manifestació sublim del caos està sent el caos administratiu. Tots, d’una manera o altra, l’estem vivint i patint: uns perquè han cobrat l’ERTO quan déu ha volgut; altres perquè el seu procediment judicial ha quedat sepultat en l’oblit; els malalts que no tenen coronavirus, perquè sembla que ja no existeixin altres malalties; els que han de fer gestions als ajuntaments, perquè el virus ha afectat tots els departaments, els que els han de fer a la Generalitat, perquè allà ja ningú sap l’hora que és, i es produeix en tots plegats una paràlisi parcial, molt més caòtica que la total.

L’altre dia pensava que la recuperació econòmica tan demanada i pronosticada pels polítics seria molt més ràpida, simplement amb el fet que l’Administració es posi a treballar de forma eficient, però potser això sí que és una utopia: us imagineu que els permisos de construcció es tramitessin en dos mesos?, els d’apertura de negoci en quinze dies?, o els judicis civils tinguessin una durada de sis mesos des de la demanada fins a la sentència? Que el Departament de Cultura tingués un pressupost suficient per dinamitzar-la? O que la sanitat tingués el personal necessari? I això per posar tan sols exemples que conec i pateixo. I totes aquestes qüestions, dins un marc on els funcionaris quedessin exposats a les mateixes incerteses laborals que la resta de mortals. Perquè en aquesta crisi que ens porta a una taxa d’atur superior al 17%, sabeu quin percentatge correspon a funcionaris? El 0%.

El caos polític, sumat al caos administratiu, ens ha portat a aquesta situació d’estupefacció en la qual no entens res i comences a adoptar solucions individuals per sobreviure amb un cert equilibri mental: tanques la televisió, camines pel bosc a la recerca de bolets, escrius aquestes meditacions utòpiques, cantes boleros o ensenyes a jugar a xapes als nets, tot mirant al vespre el cel estelat, a veure si un dia Yaveh aixeca la maledicció, i es decideixen a visitar-nos els marcians.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li