La nissaga Duran, tota una instituciĂł

0
691

Mor Lluís Duran, la tercera generació d’una família dedicada al món de la gastronomia i l’hostaleria


 

En el funeral per Lluís Duran i Simón, celebrat divendres passat a la parròquia de Sant Pere, el seu rector, mossèn Miquel Àngel Ferrés, va recordar que «possiblement, després de Dalí, un dels cognoms més coneguts de Figueres arreu és el de Duran». Certament, durant unes quantes dècades el trinomi Duran-gastronomia-Figueres eren un referent per tota la Península i França, entre altres llocs. En definitiva, una nissaga que acaba de perdre la darrera baula de la seva tercera generació. El negoci, però, ja porta uns quants anys a les mans dels fills del finat, Ramon i Lluïsa.

A banda de la projecció que els Duran van tenir durant la segona meitat del segle passat -la cuina de l’establiment figuerenc va arribar a ser reconeguda amb una estrella Michellin-, durant més d’un segle el cognom Duran ha anat lligat al món de la gastronomia i de l’hostaleria, des de l’antiga la fonda de Ca la Teta fins a l’actual hotel Duran. El seu germà Joan, que havia estat propietari de l’hotel President i d’El Pa Volador, va morir el juny de l’any passat als 83 anys.

Com s’ha dit en els darrers dies, a través de nombroses reaccions recollides a les xarxes socials, el que ha fet aquesta família per la cuina empordanesa, per renovar-la a través de tres generacions (ara ja van per la quarta), i per donar a conèixer la ciutat i la comarca com un lloc on es podia menjar al més alt nivell _i que ara sortosament té nombrosos referents_ és el que cal recordar i agrair en la seva memòria. I tot plegat, en algunes iniciatives, amb un caràcter emprenedor. Darrerament, Lluís Duran també va ser un singular promotor de diverses accions culturals relacionades amb el món de l’art i la literatura.

EL PERSONATGE. Lluís Duran i Simón va néixer a Figueres l’any 1941. De ben petit ja es va començar a moure pel negoci familiar. Els seus pares, però, van voler que tingués uns estudis professionals i el van enviar a la prestigiosa escola d’hostaleria de Lausana, a Suïssa, on va fer les primeres pràctiques. De retorn a casa, va introduir una visió més moderna i renovadora tant de la gastronomia com de la gestió hotelera. En aquella època, el sector encara mantenia una estructura molt familiar. A tot això cal afegir que el seu pare, Lluís Duran, ja havia introduït alguns elements d’influència francesa a la cuina i que ell va complementar amb la introducció dels primers flamejats realitzats a la sala, davant del mateix client.

Es va casar amb Joaquima Juanola, que també ha esdevingut un altre dels puntals del negoci familiar fins a anar-lo transferint als dos fills del matrimoni. El restaurant forma part activa de La Cuina del Vent, col·lectiu gastronòmic de l’Alt Empordà i màxim representant de la cuina de la comarca. També és membre de la Bota de Sant Ferriol, la marca Cuina Catalana i membre fundacional de l’Asociación de Restaurantes de la Buena Mesa.

La seva mort, deguda a una malaltia agreujada en poques setmanes, va colpir la ciutat i la comarca. Els funerals van aplegar bona part del món de l’hostaleria i de l’empresa així com el polític i cultural. Les mostres de condol expressaven algunes característiques del final, com el seu caràcter emprenedor i innovador durant els anys que va estar al capdavant de l’hotel Duran i que va expandir amb altres establiment com la cafeteria Astòria o l’hotel Mercè Park, que va regentar durant uns quants anys. També s’ha reconegut la seva senzillesa i honestedat i, en els darrers temps, la seva implicació en diverses iniciatives culturals.

ELS ORÍGENS. Amb Lluís Duran desapareix la baula de la tercera generació d’una família dedicada al sector de l’hostaleria. Els orígens cal cercar-los l’any 1910 quan el matrimoni format per Joan Duran i Teresa Camps va decidir llogar l’establiment que fins llavors era conegut com a fonda Ca la Teta, al mateix centre de Figueres. La parella va mantenir l’esperit del negoci, que va passar a dir-se Casa de Menjars J. Duran i a partir del 1939, Hotel Duran. Els seus dos fills, Lluís i Joan, van situar l’establiment dins el panorama gastronòmic del país, havent superat èpoques tan difícils com la Guerra Civil i la postguerra.

La família explica que «el Celler de Ca la Teta, doncs, va ser la base del que avui és Duran Hotel & Restaurant, en definitiva un hotel familiar que no oblida mai les seves arrels. Aquesta història, les anècdotes acumulades al llarg dels anys, els visitants i les peces decoratives que han regalat a l’establiment són el que ha fet de Duran el que és ara, un hotel, un restaurant i un petit museu de la història de Figueres. El restaurant ha comptat amb comensals tan coneguts com Salvador Dalí o Josep Pla. I és que l’art i la literatura han fet del nostre establiment un punt de trobada a Figueres al llarg dels anys».

En Joan Duran -avi del finat- tenia una tartana i s’encarregava de recollir els viatgers a l’estaciĂł del ferrocarril i portar-los cap a BesalĂş i Olot i la seva dona s’encarregava de preparar alguna cosa perquè els passants reprenguessin les forces. El matrimoni va tenir dos fills LluĂ­s (Cabanelles, 1910 – Figueres, 1981) i Joan (Figueres, 1914-1981). Tots dos van seguir la tradiciĂł familiar i van situar el cognom amb una projecciĂł molt mĂ©s enllĂ  de les nostres fronteres.

Joan Duran va obrir un altre hotel als Límits en acabar la Guerra Civil. El 1975 fou elegit el millor cuiner d’Espanya. El 1976 l’Ajuntament de Figueres li concedí la Medalla de Plata de la ciutat i la Diputació de Barcelona la Medalla de la Província al Mèrit Cultural. Durant una temporada fou el cuiner de l’aleshores príncep d’Espanya, Joan Carles de Borbó, durant les seves estades a Palma de Mallorca.

Lluís Duran es va quedar més a Figueres, al capdavant de l’hotel i promovent nombroses iniciatives turístiques a partir dels anys seixanta, quan començava l’arribada massiva d’estrangers a la Costa Brava. L’Ajuntament de Figueres li va atorgar la Fulla de Figueres el 1981. Durant una temporada fou regidor municipal. Els dos germans eren Medalla d’Argent del Ministeri del Treball i Medalla d’Or del Sindicat Nacional d’Hostaleria, màximes distincions durant aquella època.

Lluís Duran es va casar amb Teresa Simón i el matrimoni va tenir dos fills, l’ara traspassat Lluís i Joan, mort l’any passat. Entre tots, la família Duran va ampliar les seves activitats hoteleres i durant unes dècades van disposar d’una cadena d’hotels i restaurants (Duran, President, Rallye, Mercè Park, Pa Volador, cafeteria Astòria i les àrees de l’autopista a la Jonquera i Bàscara).

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz