La nissaga dels doctors Vila

0
1208

Sis generacions d’una mateixa família figuerenca han exercit la medecina


 

Durant unes quantes dècades un bust presidia el vestíbul d’entrada a l’hospital de Figueres. Es tractava d’una peça de bronze, original de l’escultor figuerenc Llorenç Cairó, que plasmava la cara del doctor Ernest Vila i Moreno, una figura emblemàtica de la medecina empordanesa durant la primera meitat del segle XX, no només a la ciutat sinó a tota la comarca. El doctor Vila havia estat el director d’aquell centre des del 1915 i fins a la Guerra Civil. El 1944 va crear la clínica Santa Creu, que ara és notícia perquè a partir del mes de setembre passarà a ser gestionada per la Fundació Salut Empordà, després de tres quarts de segle a mans de la família Vila.

La relació entre aquesta nissaga de metges –actualment la clínica la regenta el doctor Narcís Vila i Forment, el net del fundador– i l’hospital és, per tant, més que centenària. En qualsevol cas, la clínica Santa Creu, bàsicament a través de la mútua La Previsión Popular, que es va crear arran de la seva obertura i que fa poc va ser comprada per Asssa, ha estat un puntal de la sanitat empordanesa per a la moltes generacions. Durant dècades era el lloc habitual de naixement dels empordanesos, atesa l’especialitat de tocoginecologia que tenien tant el seu creador com el seu fill, el doctor Joaquim Vila i Moner.

LA NISSAGA VILA. Ernest Vila Moreno va néixer a Figueres el 2 de gener del 1884. El seu pare havia estat el metge de Vilabertran i de l’hospital de Figueres i se sap que l’avi també es dedicava a la medicina. Es tracta, per tant, d’una veritable nissaga, ja que hi ha dos nets i un besnet del fundador de la clínica que també ho són. En definitiva, com a mínim sis generacions hauran exercit la mateixa professió, segons consta a la Galeria de Metges Catalans. El sogre del doctor Vila Moreno, Joaquim Moner i Carbonell, de Castelló d’Empúries, també era metge i una fila es va casar amb el doctor Ignasi Barraquer, d’una nissaga ben coneguda de la medecina catalana.

Molt popular a tota la ciutat i a la comarca, «don Ernesto», com era conegut arreu, va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona. De retorn a Figueres va establir el seu consultori a la plaça de la Palmera i poc després era nomenat metge de l’hospital, per successió del seu pare. Allà va fer les primeres operacions de la cirurgia moderna a la ciutat, com hèrnies, apendicitis, amígdales, traumatisme i tocologia, ja que era l’únic especialista de la comarca. El 1933 la ciutat li va retre un homenatge popular en el qual, com recull la premsa de l’època, «hi va col·laborar tothom fins als més humils i amb tal avinentesa es va col·locar un bust seu a l’entrada d’aquest centre».

Durant la Guerra Civil es va bombardejar l’hospital –aleshores situat on actualment hi ha la plaça Catalunya– i va quedar pràcticament enderrocat. Les noves instal·lacions, a l’emplaçament actual de la ronda Rector Arolas, no van entrar en servei fins a finals de l’any 1956. El seu fill, el doctor Joaquim Vila, m’explicava en una entrevista realitzada l’any 1994 que «després de ser separat de la seva feina a l’hospital, arran de la Guerra Civil, va estar uns anys treballant en el petit hospital que havia muntat la Creu Roja, amb una àrea quirúrgica molt petita».

Tornant a la nissaga Vila, el 1944 el doctor Ernest va obrir la clínica particular Santa Creu, al carrer de Pere III. La va muntar juntament amb el doctor Antoni Brusés i l’agent d’assegurances Emili Pallissera. «El meu pare va tenir molt clar que calia crear una mútua per poder tirar endavant, però com que no coneixia el món dels negocis es va associar amb Pallissera, que va comprar a Madrid la mútua La Previsión Popular, que no estava en explotació», assenyalava Joaquim Vila. Amb un gruix de mutualistes, que anava creixent any rere any, pagant una petita quota fixa mensual, «la clínica disposava d’una base econòmica per anar tirant».

L’edifici, que s’ha anat ampliant amb els anys, era el xalet i la petita clínica que la comunitat protestant havia creat a Figueres. Joaquim Vila, que havia nascut a Figueres el 1918 i que va treballar al nou establiment gairebé des del principi, recordava que «el meu pare només els va comprar una part de la finca. Pensava que adquirir l’església dels protestants li hauria portat problemes, ja que en aquella època eren vistos com una secta religiosa».

L’any 1958 Ernest Vila Moreno, que juntament amb el seu fill va compaginar l’atenció mèdica a clínica amb l’hospital, va rebre un homenatge ciutadà coincidint amb els 50 anys de professió. L’Ajuntament li va concedir la Fulla de Figuera de Plata i el bust va tornar al centre sanitari.

Joaquim Vila Moner, guardonat el 2006 amb un dels Premis Empordà concedits pel Consell Comarcal, es va posar al capdavant de la Santa Creu el 1960, en morir el seu pare. Al cap de poc temps va comprar les accions al doctor Brusés i es va erigir en propietari únic de l’establiment. «En aquella època fèiem de tot, des d’assistir a una partera fins a atendre un ferit en accident de trànsit o de treball», em recordava. El 1965 es va posar el nom d’Ernest Vila a la plaça de la font lluminosa, erigida davant mateix de la casa on residia la família i en el mateix solar que havia ocupat l’històric hospital de Figueres fins a la Guerra Civil.

Dos fills de Joaquim Vila, que va morir el 2014 i fins pocs anys abans encara se’l veia habitualment per la Santa Creu, van exercir la professió: Ernest i Narcís. Aquest darrer ha estat el continuador de la gestió diària de la clínica, n’ha desenvolupat la direcció i, finalment, ha estat l’artífex de l’acord de gestió amb la Fundació Salut Empordà. El bust d’Ernest Vila Moreno va ser retirat als anys noranta en una reforma de l’hospital i, posteriorment, fou recuperat per la família. Ara, unes dècades més tard, la nissaga de metges Vila i la institució sanitària –que té més de 700 anys d’història– es tornen a retrobar. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li