La muntanya màgica entre l’Empordà i la Garrotxa

0
1033

Editorial Gavarres publica el llibre ‘La Mare de Déu del Mont’, dels autors Joaquim Tremoleda i David Pujol


 

«La història d’un lloc és més rica del que nosaltres mateixos ens pensem». És la primera frase que apareix al pròleg del llibre La Mare de Déu del Mont. Una muntanya màgica i un santuari a cavall de la Garrotxa i de l’Empordà, signada pel capellà custodi del santuari, Jordi Font i Plana. Editorial Gavarres ha actualitzat la monografia dedicada a la Mare de Déu del Mont, editada per la Diputació de Girona el 2010.

Els autors de la publicació són els estudiosos d’història local David Pujol, mestre i pedagog, i Joaquim Tremoleda, doctor en arqueologia, que tornen a posar en relleu aquesta església i hostatgeria, espai de trobada de romeus i fita de tot excursionista. Tremoleda explica com han plantejat el llibre: «Volíem rescatar que és un lloc emblemàtic sobretot per l’Empordà i la Garrotxa. És una muntanya màgica, el referent dels pobles del voltant, que li tenen gran devoció. Mentre que el sistema de vida tradicional i l’explotació dels boscos ha desaparegut encara hi ha interès a seguir-hi pujant».

LA PANORÀMICA DES DEL CIM. El Mont, de 1.124 metres, uneix l’Empordà, la Garrotxa i el pla de l’Estany. Pertany a l’actual municipi d’Albanyà i fa frontera amb els pobles de Maià de Montcal, Beuda i Cabanelles. Des del cim hi ha una panoràmica de 360 graus, s’abasten terres de deu comarques i s’albira el golf de Roses, el Montgrí, l’estany de Banyoles, la vila de Besalú, el puig de Bassegoda i el massís del Canigó.

ELS ORÍGENS. La història del santuari es remunta al segle XIV, quan es va fundar des del monestir de Sant Llorenç de Sous, ubicat també a Albanyà: «Segurament hi havia hagut abans un altar al segle XIII, però l’estructura i la construcció del santuari és del romànic tardà. El monestir es va abandonar i va quedar fora d’ús i la casa filla va superar la casa mare», detalla Tremoleda.

UN MONT PLE DE LLEGENDES. A més del santuari, aquest llibre, dotat amb un ampli ventall de fotografies i documents, també parla del paisatge i la natura d’aquesta serra, de la seva història, de l’economia tradicional dels masos i dels pobles del voltant, del patrimoni material però també de l’intangible, de llegendes i tradicions. Entre les seves pàgines, es recupera la llegenda que relata la troballa de la marededeu del Mont: «Un pastor que conduïa un ramat de bous per la muntanya va fixar-se que un dels seus animals tossava amb insistència en un indret concret. Encuriosit, va enretirar unes pedres i va descobrir una cova on hi havia una marededeu, que fou traslladada al monestir i, més tard, al santuari».

LES ROMERIES. Tampoc es podria entendre la Mare de Déu del Mont sense el pelegrinatge de devots i les romeries, procedents de pobles de la rodalia. La primera romeria documentada data de 1514, la de Crespià. L’any 1657 ja es tenia constància de setze pobles que pujaven la muntanya per fer el seu «vot de vila». Una tradició que es manté ben viva. La romeria de Lladó és de les que aplega més gent any rere any. I, en aquest llibre, Pujol i Tremoleda proposen fins a sis rutes i camins per arribar-hi a peu.

POL D’ATRACCIÓ DE POETES. Per altra banda, aquest paisatge ha atret personatges, poetes, escriptors. A finals del segle XIX, el moviment cultural de la Renaixença va valorar el Mont com un dels indrets de la identitat catalana i autors com Pere Alsius, Francesc Montsalvatge o Pere Vayreda hi dedicaren nombrosos estudis. Conegudíssima és, també, l’estada de mossèn Cinto Verdaguer al santuari, on es va instal·lar del 25 de juliol al 9 de setembre del 1884. Verdaguer va quedar enlluernat i, abans retornar a Barcelona, va escriure aquesta carta al marquès de Comillas: «Sento que vostè no conegui aqueix santuari; no sé al món un mirador més bonic». Des del 2008, una escultura de Joan Farrés dedicada al poeta corona la muntanya.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz