La moto

0
1135

A les acaballes del 1979, en Pere Tàpias, hereu d’una “ Nova Cançó “reivindicativa de la nostra cultura i tarannà amb la seva música i lletres satíriques que narrava les misèries del moment, va publicar un LP (long play _disc de llarga durada de vinil negre amb un forat al mig, pels neòfits _) que es deia 400 Pendons amb una cançó que es deia La moto.

Potser el nom del disc i la lletra de la cançó, ja varen ser profètiques al seu temps : “…Passeu del meu funeral, si un dia me la foto. A mi poseu me al forat, però arregleu-me la moto…”

La metàfora esta servida: tenim un M.H. conductor, que ens ha volgut vendre una moto ( viatge a Ithaka) i ara sembla que se la fotrà de caps, malgrat que ja hi haurà qui li arregli amb unes eleccions anticipades forçades, des dels seus companys de viatge o des de l’altra banda en compliment de les lleis vigents, no les virtuals i efímeres, promulgades sense respectar ni el mateix Parlament Català.

L’altre conductor, l’han fet baixar de la moto i ara el tenim pidolant el 5,2M€ de la festa a la qual ningú ens va convidar i que sempre paguem , manifestant una mica tard que no estem preparats per ser independents i que les empreses i els bancs no marxarien…tot un visionari i com no ,un passerell pensant que les assegurances o els avals li cobririen les malifetes.

El fet és que mentre un conductor que ningú va votar i força desconegut , ha anat conduint la moto, sense respectar les normes de circulació i fent-se de noves, a mida, tot i ser il·legals i estar sospeses, s’ha endut, amb el seu predecessor, l’esperit de la societat catalana cap a un precipici independentista, sense sortida viable.

Tot plegat, amb una posada en escena pagada entre tots, amb un trencament de la bona convivència i harmonia que hi havia fins al 2012, amb el segrest de la Diada, de l’adoctrinament als col·legis i l’ostracisme al qual pensa diferent; res de nou, ja ho varen inventar al Centre de Europa a mitjans del segle passat i així varen acabar.

La cirereta del pastís ha estat la convocatòria d’una festa surrealista amb el resultat d’unes paperetes descontrolades (impossible que tantes persones dipositessin el paper a les carmanyoles opaques en tant poc temps i sense cap mena de control), un cens inexistent i inoperatiu, unes dades incertes, tot posant en perill la integritat de les persones que hi eren de bona fe.

Els demòcrates de tota la vida, estem en contra de qualsevol tipus de violència i com no , la tramesa pel M.H. fent una crida per anar al carrer a actes il·legals, irresponsables, amb gent barrant el pas a agents policials i provocant danys materials i corporals.

La missió de la Policia Nacional, la Guardia Civil i dels Mossos és evitar la comissió dels delictes i en cas necessari, aplicar la força, aquí i a qualsevol país democràtic, excepte a Veneçuela, Corea del Nord i altres països semblants que tant els agraden a podemites i cupaires; allà no n’hi han gaires ferits als ambulatoris per emplenar denúncies, sinó un dipòsit de cadàvers plens.

Els episodis violents que mai s’havien d’haver produït es deuen al fet que alguns uniformats varen desobeir ordres que varen suposar de retruc una actuació que ningú volia.

Un manament judicial declarava il·legal qualsevol tipus de votació i el valent M.H., fent cas omís , s’amagava sota una pont, mentre la seva gent estava desemparada als col·legis.

Dels atesos, no ferits, si descomptem els episodis d’ansietat , empentes i la que no li varen trencar tots els dits-o sí-o no sé-, no sumen ni una dotzena….un 0’0034% que tots ells eren voluntaris i sabien on anaven i al risc que s’exposaven.

L’any 2011, pel 15-M ,el mossos varen apallissar més de 100 persones (1%) de les 10.000 que hi eren a l’acampada de la plaça Catalunya a Barcelona i ningú va aixecar la veu ni demanar dimissions ni declarar “persona non grata” a ningú.

Ara s’ha debatut als nostres municipis i consells una moció per condemnar la violència dels fets de l’1-O; de la resta de violència que generen ni en parlen, dels hotels amenaçats per tenir agents ni en parlen, de les pintades contra la unitat o l’Estat ni en parlen…

Recordem que ni Ajuntaments ni Consells Comarcals, no tenen cap mena de potestat per demanar la retirada de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, ni per exigir res ja que van ser el primers en incomplir la llei vigent -no la virtual imaginària- i les sentències, facilitant per activa o per passiva, la celebració d’una performance sense cap validesa mes que per alimentar l’ego, el fanatisme i engreixar LA MOTO.

Gràcies a estirar tant de la corda, l’estaca del supremacisme ha caigut i la majoria silenciosa ja ha dit prou i a començat a sortir al carrer i a reaccionar, perquè Senyores i Senyors, el carrer es del poble, de tot el poble, no d’uns quants i el 8/10 significarà un impàs de tornar al seny com varen demostrar pacíficament, mes d’un milió de persones, pels carrers de Barcelona.

Aturem aquesta rauxa i posem una mica de seny…tots plegats.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li