«La meva inspiració ve dels contes infantils i rondalles, un pou de saviesa»

0
992

L’empordanès Damià Bardera presenta l’antologia de contes ‘Un circ al pati de casa’ dissabte a Figueres


 

Damià Bardera (Viladamat, 1982), ha escrit gairebé mig miler de contes i microcontes. I alguns contes per llegir-los d’amagat, Fauna animal, Els homes del sac, Els nens del sac, Contes de propina i Nens de llet són els llibres, que ha anat traient amb l’editorial El Cep i la Nansa, des del 2010. Aquest gener, ha sortit a la llum Un circ al pati de casa, una antologia de quaranta relats -trenta-quatre de recopilats i sis d’inèdits- publicats per l’editorial Empúries.

La seva literatura beu d’autors com Víctor Català, Josep Carner, Salvador Espriu, Santiago Rusiñol o Marià Vayreda. L’interessa, particularment, la història de la literatura catalana, així com la castellana: «Va ser un gran alleujament, per mi, quan vaig descobrir que en la literatura catalana hi havia coses que valien la pena i que, a vegades, ens costa estimar-nos a nosaltres mateixos. Sense caure en provincianismes, vaig veure que teníem una tradició prou potent per anar a l’estranger i no quedar malament». I, defineix la seva «actitud vital i literària» com a «modernista»: «Em sento molt bé en la línia grotesca i bestialitzada, més que noucentista», declara.

ESCRIURE A PARTIR DE RECORDS. El pròleg d’Un circ al pati de casa ha anat a càrrec de l’escriptor de Sant Feliu de Guíxols, Toni Sala. Parla d’aquesta manera de la seva obra: «Com que va néixer a Viladamat, té a dintre la vida de poble, el poble amb consciència de ser-ho i això el converteix en el ruralista que va faltar-li al grup de Sabadell, un ruralista actual escatològic i còmic, sense català mascle ni naturalisme, però amb el deixar-se d’hòsties del món pagès i un bon arsenal de crueltat rodorediana». I és que Viladamat, el poble on va néixer, juga un paper important en els seus contes: «Jo escric a pèl, a partir de records, i d’on pou això, doncs dels records de la infantesa, vinculats al poble. Però la meva obra no és rural perquè a mi m’agradi la ruralia i això ara tiri molt. És rural perquè és el que soc jo». Bardera, que és doctor en Filosofia i assagista, concep la literatura com «un camí d’autodescobriment, de revelació existencial i espiritual, i el que acabes trobant són les teves arrels».

El món que retrata parteix de Viladamat, però del poble dels anys vuitanta. Un paisatge amb un deix encara franquista, ensopit i, alhora, entranyable. I, amb aquesta visió, utilitza un vocabulari que, igualment, s’està perdent: «Els meus avis són el meu model de llengua».

PERSONATGES ‘INFRAHUMANS’. Amb tot, la seva inspiració ve dels «contes infantils i rondalles, un pou de saviesa», d’aquells del folklore popular i que no han passat pel sedàs edulcorat dels de Disney: «Aquests contes tenen la virtut de revelar-te, d’una manera simple, una veritat profunda i simbòlica». Els contes de Bardera estan ben carregats de simbolisme. Escrits amb una polida economia del llenguatge, tocs d’absurd, ironia i realisme màgic, són empolsinats amb un pessic o desbordants dosis d’humor negre. Els protagonistes són d’aquells que viuen als marges, guerxos en un sentit físic però també d’esperit. Bardera diu que els seus personatges són infrahumans, per riure. Que no se’ls pot mirar com si fossin de carn i ossos. Només així, assegura, el riure serà sanitós.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li