La metĂ fora de Figueres

0
1009

Cada vegada mĂ©s, hom es pregunta quin serĂ  l’epitafi d’aquesta dotzena d’anys de govern convergent a la ciutat de Figueres i, finalment, sembla que comencem a tenir la resposta a l’abast. Va començar amb «alcaldades» i acabarĂ  amb «alcaldades», i rodejats de palmeros propis i estranys beneint aquesta fĂłrmula de governança de la ciutat. Un epitafi que no estĂ  lluny de renovar-se quatre anys mĂ©s.

Comencem a tenir una resposta, deia, i Ă©s un conjunt de decisions que es van encadenant i situen el govern de la ciutat mĂ©s a prop de les estrelles que de peus tocant a terra, com en elles ve essent habitual. DesprĂ©s de la catifa vermella a Las Vegas, de la seva obertura sense llicĂšncia, de pagar els canapĂšs i d’un piromusical a ritme de bandes sonores de Hollywood per tancar les Fires 2018, ara ve una de les traques finals del mandat, i que com no podia ser de cap altra manera, l’hem d’associar al confeti.

L’alcaldessa ha decidit, perquĂš sĂ­ i sense consultar l’oposiciĂł, canviar tota la imatge corporativa de l’Ajuntament. Evidentment, Figueres no tĂ© res mĂ©s a fer que abordar aquesta greu qĂŒestiĂł en quĂš, segons confessiĂł de l’alcaldessa mateixa, fa mĂ©s d’un any i mig que hi treballa. Ai, las! Un any i mig! La iniciativa, per descomptat, ha sorgit del gran Departament de ComunicaciĂł de l’Ajuntament, de solvĂšncia mĂ©s que contrastada desprĂ©s d’haver obtingut tota mena de reconeixements a la seva labor, com tothom sap.

Imatge, Ă©s clar. L’alcaldessa necessita una rentada d’imatge, tĂ© raĂł, i presentant-se amb nova imatge d’Ajuntament creu que en tĂ© prou. Les imatges que aportem, parlen soles de com ha evolucionat, i evoluciona, Figueres des de fa mĂ©s d’onze anys. No parlem del cost, i serĂ­em mesquins si ho fĂ©ssim quan estĂ  en joc una cosa tan seriosa, serena, greu, elevada i alhora inquietant com Ă©s la imatge, la seva.

QuĂš queda de la Ciutat dels Detalls? Ho poden comprovar a la foto. QuĂš passa quan la teva imatge s’ha degradat, rovellat i podrit? Doncs es canvia d’un cop de decret, i celebrem-ho fins a la matinada si cal. Aquesta Ă©s la dinĂ mica?

I la gran pregunta: QuĂš hem tingut entre les dues fotografies? Doncs jo no els ho dirĂ© i els demano que ho comprovin per vostĂšs mateixos. Els recomano que surtin al carrer, amb valentia, passegin-se pels barris de la ciutat, preguntin als veĂŻns, comprovin els serveis, mirin amb posat crĂ­tic l’estat dels edificis pĂșblics (el Teatre El JardĂ­ no cal, que Ă©s tancat perquĂš cau el sostre), mirin com els figuerencs lliguen els gossos amb llonganisses, gaudeixin de la seguretat dels seus carrers i la netedat i el bon estat de les voreres.

NomĂ©s desprĂ©s d’aquest bany de realitat, s’adonaran que el que necessita ara la ciutat Ă©s un canvi d’imatge perĂČ no real -a qui li importa, la realitat!-, sinĂł virtual, que Ă©s l’Ășnica cosa que la perversa postveritat de la senyora alcaldessa pot proporcionar-nos. En definitiva, una metĂ fora enmig del que vivim tots els figuerencs.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li