La metĂ fora de Figueres

0
1086

Cada vegada més, hom es pregunta quin serà l’epitafi d’aquesta dotzena d’anys de govern convergent a la ciutat de Figueres i, finalment, sembla que comencem a tenir la resposta a l’abast. Va començar amb «alcaldades» i acabarà amb «alcaldades», i rodejats de palmeros propis i estranys beneint aquesta fórmula de governança de la ciutat. Un epitafi que no està lluny de renovar-se quatre anys més.

Comencem a tenir una resposta, deia, i és un conjunt de decisions que es van encadenant i situen el govern de la ciutat més a prop de les estrelles que de peus tocant a terra, com en elles ve essent habitual. Després de la catifa vermella a Las Vegas, de la seva obertura sense llicència, de pagar els canapès i d’un piromusical a ritme de bandes sonores de Hollywood per tancar les Fires 2018, ara ve una de les traques finals del mandat, i que com no podia ser de cap altra manera, l’hem d’associar al confeti.

L’alcaldessa ha decidit, perquè sí i sense consultar l’oposició, canviar tota la imatge corporativa de l’Ajuntament. Evidentment, Figueres no té res més a fer que abordar aquesta greu qüestió en què, segons confessió de l’alcaldessa mateixa, fa més d’un any i mig que hi treballa. Ai, las! Un any i mig! La iniciativa, per descomptat, ha sorgit del gran Departament de Comunicació de l’Ajuntament, de solvència més que contrastada després d’haver obtingut tota mena de reconeixements a la seva labor, com tothom sap.

Imatge, és clar. L’alcaldessa necessita una rentada d’imatge, té raó, i presentant-se amb nova imatge d’Ajuntament creu que en té prou. Les imatges que aportem, parlen soles de com ha evolucionat, i evoluciona, Figueres des de fa més d’onze anys. No parlem del cost, i seríem mesquins si ho féssim quan està en joc una cosa tan seriosa, serena, greu, elevada i alhora inquietant com és la imatge, la seva.

Què queda de la Ciutat dels Detalls? Ho poden comprovar a la foto. Què passa quan la teva imatge s’ha degradat, rovellat i podrit? Doncs es canvia d’un cop de decret, i celebrem-ho fins a la matinada si cal. Aquesta és la dinàmica?

I la gran pregunta: Què hem tingut entre les dues fotografies? Doncs jo no els ho diré i els demano que ho comprovin per vostès mateixos. Els recomano que surtin al carrer, amb valentia, passegin-se pels barris de la ciutat, preguntin als veïns, comprovin els serveis, mirin amb posat crític l’estat dels edificis públics (el Teatre El Jardí no cal, que és tancat perquè cau el sostre), mirin com els figuerencs lliguen els gossos amb llonganisses, gaudeixin de la seguretat dels seus carrers i la netedat i el bon estat de les voreres.

Només després d’aquest bany de realitat, s’adonaran que el que necessita ara la ciutat és un canvi d’imatge però no real -a qui li importa, la realitat!-, sinó virtual, que és l’única cosa que la perversa postveritat de la senyora alcaldessa pot proporcionar-nos. En definitiva, una metàfora enmig del que vivim tots els figuerencs.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li