La Meridiana, també empordanesa

0
636

L a Diada Nacional de Catalunya d’aquest any va tornar a compaginar l’activitat institucional i festiva amb la reivindicativa. Al costat de les celebracions oficials i dels actes populars, organitzats per institucions i entitats, de nou la ciutat de Barcelona va protagonitzar l’Onze de Setembre amb la Via Lliure a la Meridiana, una altra concentració multitudinària en defensa de la independència organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.
Es calcula que a l’entorn d’uns 5.000 empordanesos es va desplaçar fins a la capital catalana per participar en la manifestació festiva de la Diada que va aplegar més d’un milió i mig de persones. La majoria d’ells ho van fer en els 63 autocars que l’ANC va posar a disposició dels ciutadans per afavorir aquest trasllat. Hi ha qui ho va fer pels seus propis mitjans (cotxe o moto) i fins i tot hi ha parelles i famílies que van aprofitar el pont per passar dos o tres dies fent turisme per Barcelona.

EL VIATGE. Els qui varen fer el desplaçament en els vuit autocars que van sortir de Figueres van tenir un viatge molt plàcid fins a l’entrada de Barcelona. Les quatre gotes amenaçadores que van caure mentre l’autobús passava a l’alçada de Sant Celoni i el Montseny no es van traduir en res més. Si més tard va caldre obrir algun paraigües va ser més aviat per protegir-se una mica del sol que no pas per cap xàfec. Arribant a la mítica Meridiana la columna figuerenca es va trobar amb la concentració dels Motards per la independència –s’aplegaven unes 3.000 motos de tot Catalunya– i la guàrdia urbana els va donar preferència. Primera aturada.
Si s’observava els integrants de cada vehicle, les característiques eren molt semblants als que van participar en la concentració de l’any passat: gent de totes les edats i grups familiars amb tres generacions (avis, pares i fills). Tots amb la camiseta blanca, fos de l’ACN o qualsevol de l’armari de casa, amb la motxilla a coll i, per damunt de tot, amb la il·lusió a la cara, sabedors que tots junts anaven a participar en una nova jornada que faria història i que serviria per empènyer el país cap a un nou rumb.
Els autobusos figuerencs tenien reservat l’estacionament al llarg del carrer Mallorca, abans d’arribar al temple de la Sagrada Família. D’allà fins al tram que tenien assignat hi havia un quarts d’hora a peu. La majoria de gent de les comarques gironines estava situada entre els trams 110 i 120, entre la plaça de les Glòries i el parc de l’Estació del Nord, pel davant del nou Mercat dels Encants, el Teatre Nacional –on TV3 havia instal·lat el seu plató– i l’Auditori.
Només arribar a Barcelona ja es veia l’ambient festiu que regnava pels carrers. Gent de totes les edats amunt i avall, amb banderes, aplaudint els autocars que arribaven, saludant-se els uns amb els altres… Un cop fora de l’autobús –eren les 2 de la tarda tocades– calia donar-se pressa. Dinar en un bar o restaurant, a aquella hora, començava a ser una missió impossible. Per tant, la majoria van tirar de la motxilla on duien entrepans, galetes, fruita… i buscar un espai a l’aire lliure on poder fer aquella mena d’àpat col·lectiu. Molts ho van fer sobre la gespa de la Meridiana

LA CONCENTRACIÓ. A les 4 de la tarda s’havia de ser al tram per començar els preparatius de la Via que formalment començava a les 17.14 h. Els empordanesos eren dels grups de participants que estaven situats relativament més a prop del Parlament, el lloc on s’acabava la concentració, i, per tant, més lluny de la capçalera. Això va significar que el pas del punter groc que volia unir tota la concentració no hi arribés fins gairebé mitja hora després de sortir (i això que els atletes que el portaven ho feien corrents).

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li