La memòria gràfica de Portbou

0
938

 E l cicle d’activitats “Refugiats, un drama actual”, que organitza el Casino Menestral Figuerenc i l’Arxiu-Col·lecció Lluís Benejam fins a mitjan octubre, inclou diverses mostres fotogràfiques. Una d’aquestes és la col·lecció d’imatges sobre la retirada i l’exili que formen part de la col·lecció personal del portbuent Marià Roman. Aquesta exposició es pot visitar al vestíbul de la Fundació Clerch i Nicolau de Figueres i ha servit per donar a conèixer un petit tast de l’important arxiu d’aquest singular fotògraf.
Nascut a Portbou el 1936, Marià Román és el prototipus de moltes famílies de la vila. El seu avi va arribar-hi com a pesador de duanes i el seu pare era factor de l’estació. Ell, després d’estudiar el batxillerat a Figueres i de fer el peritatge elèctric a Barcelona, va tornar al poble fronterer en oferir-li feina a l’oficina de canvi d’una entitat bancària situada a l’estació del ferrocarril. Va treballar-hi més de tres dècades.
La seva afició –la podríem qualificar de passió– és la fotografia, fins al punt que durant uns anys la va compaginar professionalment amb la seva feina al banc. Però a part de fer fotos, guarda un arxiu excepcional d’imatges de Portbou en el qual es reflecteix la història del paisatge humà i geogràfic del poble durant tot un segle. En els darrers anys ha muntat diverses exposicions i avui en veiem el seu treball.
El fet de tenir tota les tardes lliures, en treballar pels banc, el va portar durant 15 anys a muntar un petit estudi fotogràfic al garatge de casa, complementat amb una perfumeria que duia la seva dona. Allà revelava fotos, elaborava reportatges, feia algun casament i tirava les típiques fotos-carnet. Aquesta passió per la fotografia, però, ve de lluny i s’ha anat ampliant amb els pas dels anys.

ELS ORÍGENS. Ja d’estudiant a Barcelona va començar a col·leccionar postals. Però aquesta afició la va complementar amb la col·lecció de fotografies antigues. Va reunir postals de Portbou i després, a mesura que la gent coneixia la seva afició, n’hi van anar regalant o deixant fer còpies de moltes imatges familiars. Sovint es tractava de fotografies sense una data, però amb els vestits que portaven i altres referències els va anar classificant i arxivant. Totes les fotos de la seva col·lecció hi ha alguna data. Aplega tot allò que considera que ha de passar a la història, des d’imatges del paisatge i dels carrers i places del poble fins a esdeveniments locals de tot tipus, competicions esportives i promocions escolars.
Té milers de fotografies. La més antiga data de l’any 1880. Les té classificades amb apartats com personatges, fets històrics, paisatges… També hi ha imatges escolars, de l’església o de l’estació. És una feina que a la qual ha dedicat moltes i moltes hores i que es va intensificar arran de la jubilació. L’inquieta no identificar alguns noms de gent que apareixia a les imatges, però en un lloc de pas com ha estat Portbou durant èpoques –amb funcionaris, policies i treballadors ferroviaris– costa localitzar tothom.
La gent ha col·laborat amb ell, des de sempre, facilitant-li la reproducció de les fotografies o fins i tot regalant-li. Tot aquest tresor de la història de Portbou ha vist la llum, parcialment, a través d’algunes exposicions.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li