La Marató de Nova York, vora la Muga

0
1137

Mireia Clotet, resident a Figueres i natural de Ripoll, va recórrer la distància de la popular prova ben a prop de casa


La Marató de Nova York, resseguida entre Sant Llorenç de la Muga i Empuriabrava. És a dir, en comptes de gratacels i dels icònics taxis grocs, el protagonisme s’enfocava a la tramuntana. La Mireia Clotet, atleta de la secció runner del Club Atletisme Figueres que pertany al grup de les Corriols Extrem, va completar el diumenge 25 d’octubre els 42 quilòmetres i 195 metres de la distància maratoniana, fent realitat així, i en certa manera, el somni que tenia feia temps: fer la Marató de Nova York en complir els 50 anys.

A causa de la pandèmia de la Covid-19, però, la corredora natural de Ripoll va haver de canviar el format i, en comptes de trepitjar l’asfalt novaiorquès, es va haver de conformar a completar l’activitat –destinant 4 hores i mitja– a prop de casa seva, fins a arribar a la desembocadura del riu la Muga. «El camí natural de la Muga són 40 quilòmetres i mig, ja l’havia recorregut quan entrenava per anar a la Marató de Barcelona, que s’havia de fer el 15 de març i en la qual ja estava inscrita. La de Nova York la veia difícil, però un cop es va cancel·lar la de Barcelona a causa de la Covid vaig veure que des de l’aplicació de la prova americana oferien la possibilitat de realitzar-la a distància», explica la protagonista, que va haver d’estudiar els diferents trams per assolir la distància exacta.

«La idea de resseguir el camí natural de la Muga em semblava molt bonica. Al principi hi ha molta pujada i baixada, hem de tenir en compte que a diferència de la marató aquí hi ha un desnivell (400 metres positius), però les sensacions van ser molt bones», diu Clotet, que va estar acompanyada durant les etapes per diferents corredores del territori, amb una parada tècnica a Pont de Molins. «He de reconèixer que fins a arribar a Castelló estava perfecta, però a partir d’aquí, als dos últims quilòmetres no podia, em va costar molt, però no vaig deixar de córrer. Era una sensació molt estranya, però finalment vaig acabar, i bé», reconeix.

EL SUPORT, FONAMENTAL. La corredora és concisa a l’hora d’escollir un instant de l’experiència viscuda: «Em quedo amb el suport que he tingut de les Corriols Extrem, que fins i tot van muntar avituallaments. Si jo hagués començat a córrer sola des de Sant Llorenç de la Muga no hauria arribat ni al pantà. De fet, la idea va sorgir arran d’un sopar i ens vam anar animant molt entre totes. Sense elles no hauria estat possible».

A través de l’aplicació Strava, Clotet va registrar la seva cursa i va penjar el resultat a l’aplicatiu de la marató estatunidenca, la qual cosa li atorga, per defecte, la distinció –virtual– de finisher. No ho ha fet passant per Manhattan o Queens, però sí rodejada d’amigues i al costat de la Muga.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li