La mĂ gia dels mots (II)

0
926

He de començar per honestedat informativa desmentint el que deia inicialment a l’article anterior. Parlava de dos mesos de vacances –juliol i agost– però ni la política ni la natura n’han fet. El clima polític es manté en plena activitat amb temperatura alta i no cal dir com la natura va trair les terres de la Ribera de l’Ebre, del Segrià i de les Garrigues. Expresso la meva solidaritat, tot recordant el foc empordanès de l’estiu del 2012, a totes les persones afectades i el meu agraïment al cos de Bombers, als serveis sanitaris, forestals i particulars per la seva col·laboració i als polítics amb la seva presència.

Dit això, per responsabilitat ètica, cal recuperar la màgia dels mots al servei lúdic de qualsevol llengua, tot pensant que té una dimensió lúdica (en clara competència avui amb mòbils, tauletes i ordinadors però no de forma excloent, sinó compatible, perquè es pot treballar des de la informàtica i noves tecnologies) però també didàctica.

A l’article anterior parlava dels falsos amics que vaig tractar amb motiu de recordar el cent cinquanta aniversari del naixement de Pompeu Fabra (Hora Nova nĂşm. 2.458). Fora interessant l’elaboraciĂł d’un diccionari de falsos amics…

En la línia de la importància d’un accent, una coma, un fonema, ara cal al·ludir els parònims, és a dir, molts que canvien de significat per tenir una lletra o una altra. Per exemple: casa/ caça, pot / tot, i un llarg etcètera.

Cal tenir en compte l’enginy al servei de l’ús de la llengua. I ací s’obren moltes possibilitats. Una: escriure un text usant només una sola vocal, com l’exemple següent:

Antiguo cuentito con una sola vocal (la a)

Madama Clara Carranza va a la caja a sacar plata para mandar a Marta, la rapaza, a la plaza a tratar sal, patatas, manzanas, naranjas, castañas; mas la rapaza nada halla; la sal, cara, las patatas, malas; las manzanas, pasadas; las castañas, vanas. ¡Nada para la salsa! Afanada Marta va a casa. Madama Clara Carranza clama: ¡Ah, cachaza! ¿Tanta tardanza para nada? Marta; salta, mas la Madama Clara Carranza la atrapa, la llama «rapaza malmandada».

O dos: el cas contrari redactar un text prescindint d’una vocal. En aquest cas hi ha una historieta d’ E. Jardiel Poncela titulada «Un chófer nuevo» on no s’usa la vocal a. Tècnicament és un lipograma.

O també un exercici que aparentment sembla molt difícil i és molt i molt fàcil. Escriure un text llarg o curt en què cada paraula tingui la consonant essa. Cal només pluralitzar tots els noms: «Els mamífers són les rates, els gats, els lleons, els tigres, les balenes…» I encara més propostes lúdiques. Cercar monosíl·labs monovocàlics tot pensant en el poema de Pere Quart: «Tirallonga de monosíl·labs». Com a joc, o test, si voleu, proposo fer una graella en paral·lel en castellà i en català amb deu columnes (una per cada vocal i idioma i anar col·locant per ordre alfabètic monosíl·labs tot acceptant veus internacionals com Po, Ulm, cognoms reconeguts (Kant, Marx) o sigles, acrònims i abreviatures (ADN, BUP. Dra., OK, URSS), marques comercials (Bic), topònims (Valls, Flix) i antropònims (Gil).

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li