La mĂ gia del llenguatge verbal (I)

0
1031

DesprĂ©s d’un final de primavera molt intens i tens amb motiu de les successives comtesses electorals que han generat molta informaciĂł, aixĂ­ com algunes notĂ­cies falses o esbiaixades…i sorpreses, ara entrem en plena canĂ­cula. SĂłn ara dos mesos de certa distensiĂł: vacances, descans, viatges…

Desitjo en aquest article i el segĂŒent ometre les commemoracions, l’actualitat polĂ­tica i les notĂ­cies que puguin afectar terres gironines, i tanmateix vull demostrar com tota llengua –sigui la que sigui– tĂ© els seus misteris, la seva mĂ gia (un exemple: per quĂš el castellĂ  Ă©s l’Ășnica llengua del nostre entorn que usa el plural en les salutacions: (buenos dĂ­as; buenas tardes; buenas noches, enfront del bon dia catalĂ , bon soir del francĂšs o good morning de l’anglĂšs?). Per coneixement mĂ©s directe em mourĂ© sobretot entorn del castellĂ  i el catalĂ . I per descomptat, obviarĂ© consideracions teĂČriques, acadĂšmiques i conceptuals. Al contrari, vull insistir en la seva mĂ gia i/o en la seva dimensiĂł lĂșdica.

El gran poeta nicaragĂŒenc RubĂ©n Dario –dit sigui de passada que va quedar el 1892 enlluernat pel modernisme catalĂ  i la potĂšncia cultural de Barcelona– reconeix el poder demiĂșrgic de la paraula o, per extensiĂł, la força quasi mĂ gica d’un accent, d’una coma, de l’entonaciĂł. Poso uns exemples aclaridors: «No. Vull que hi vagis» versus «No vull que hi vagis» o en castellĂ  l’exemple de Los intereses creados del Premi Nobel J. Benavente: «Y resultando que no debe condenĂĄrsele…»; «Y resultando que no, debe condenarsele». Hi ha en joc una condemna. O un parell d’exemples de com l’accent fa canviar el significat, la categoria gramatical i… el sexe. L’exemple Ă©s vĂ lid per al catalĂ  i el castellĂ : cabra i cabrĂĄ, cabrĂ ; JĂșlia i JuliĂ , Maria i MariĂ .

Un altre capĂ­tol que en el fons tĂ© cert vessant didĂ ctic Ă©s el dels falsos amics. Molta gent coneix nomĂ©s el significat humĂ , psicolĂČgic o social, perĂČ en llengua tenen un altre significat. SĂłn mots que s’escriuen igual en diversos idiomes perĂČ que tenen diferent significat i categoria gramatical en cada idioma. Per exemple, en castellĂ  Ă©s una preposiciĂł i en catalĂ  un substantiu; prima en castellĂ , substantiu; en catalĂ  i italiĂ , adjectiu (qualificatiu i numeral, respectivament); a en castellĂ  i en catalĂ  Ă©s una preposiciĂł; en gallec, article (A Corunha) i en francĂšs, verb; times en catalĂ  i castellĂ  Ă©s un verb i en anglĂšs, substantiu. I hom podria aportar desenes d’exemples mĂ©s.

O com tambĂ© entra en lloc l’enginy per formular afirmacions amb doble sentit o per transmetre un missatge delicat. Penso en aquella frase castellana «Entre el clavel y la rosa su majestad escoja».

Un altre aspecte sĂłn els recursos expressius al servei del llenguatge publicitari. MĂ©s encara, moltes figures retĂČriques ofereixen aquest poder lĂșdic, divertit. Per ventura, un hipĂšrbaton no Ă©s un trencaclosques, un puzzle? Cada paraula escrita en un paper i posada en una taula no equival als cubs d’un trencaclosques, d’un puzzle que s’han d’ordenar per trobar el text correcte o el dibuix perfecte? Pot anar des d’una frase castellana del barroc, «En una de fregar cayĂł caldera» fins a un text completament desordenat (penso ara en «Escrito por gallina una», de Julio CortĂĄzar).

Per ventura, en els mots encreuats no entren en joc mots connotatius i sempre apareixen a la premsa a la secció dels passatemps? Les endevinalles per ventura no juguen també amb les síl·labes, els mots per cercar la solució?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li