La mĂ gia del llenguatge verbal (I)

0
739

DesprĂ©s d’un final de primavera molt intens i tens amb motiu de les successives comtesses electorals que han generat molta informaciĂł, aixĂ­ com algunes notĂ­cies falses o esbiaixades…i sorpreses, ara entrem en plena canĂ­cula. SĂłn ara dos mesos de certa distensiĂł: vacances, descans, viatges…

Desitjo en aquest article i el següent ometre les commemoracions, l’actualitat política i les notícies que puguin afectar terres gironines, i tanmateix vull demostrar com tota llengua –sigui la que sigui– té els seus misteris, la seva màgia (un exemple: per què el castellà és l’única llengua del nostre entorn que usa el plural en les salutacions: (buenos días; buenas tardes; buenas noches, enfront del bon dia català, bon soir del francès o good morning de l’anglès?). Per coneixement més directe em mouré sobretot entorn del castellà i el català. I per descomptat, obviaré consideracions teòriques, acadèmiques i conceptuals. Al contrari, vull insistir en la seva màgia i/o en la seva dimensió lúdica.

El gran poeta nicaragĂĽenc RubĂ©n Dario –dit sigui de passada que va quedar el 1892 enlluernat pel modernisme catalĂ  i la potència cultural de Barcelona– reconeix el poder demiĂşrgic de la paraula o, per extensiĂł, la força quasi mĂ gica d’un accent, d’una coma, de l’entonaciĂł. Poso uns exemples aclaridors: «No. Vull que hi vagis» versus «No vull que hi vagis» o en castellĂ  l’exemple de Los intereses creados del Premi Nobel J. Benavente: «Y resultando que no debe condenársele…»; «Y resultando que no, debe condenarsele». Hi ha en joc una condemna. O un parell d’exemples de com l’accent fa canviar el significat, la categoria gramatical i… el sexe. L’exemple Ă©s vĂ lid per al catalĂ  i el castellĂ : cabra i cabrá, cabrĂ ; JĂşlia i JuliĂ , Maria i MariĂ .

Un altre capítol que en el fons té cert vessant didàctic és el dels falsos amics. Molta gent coneix només el significat humà, psicològic o social, però en llengua tenen un altre significat. Són mots que s’escriuen igual en diversos idiomes però que tenen diferent significat i categoria gramatical en cada idioma. Per exemple, en castellà és una preposició i en català un substantiu; prima en castellà, substantiu; en català i italià, adjectiu (qualificatiu i numeral, respectivament); a en castellà i en català és una preposició; en gallec, article (A Corunha) i en francès, verb; times en català i castellà és un verb i en anglès, substantiu. I hom podria aportar desenes d’exemples més.

O com també entra en lloc l’enginy per formular afirmacions amb doble sentit o per transmetre un missatge delicat. Penso en aquella frase castellana «Entre el clavel y la rosa su majestad escoja».

Un altre aspecte són els recursos expressius al servei del llenguatge publicitari. Més encara, moltes figures retòriques ofereixen aquest poder lúdic, divertit. Per ventura, un hipèrbaton no és un trencaclosques, un puzzle? Cada paraula escrita en un paper i posada en una taula no equival als cubs d’un trencaclosques, d’un puzzle que s’han d’ordenar per trobar el text correcte o el dibuix perfecte? Pot anar des d’una frase castellana del barroc, «En una de fregar cayó caldera» fins a un text completament desordenat (penso ara en «Escrito por gallina una», de Julio Cortázar).

Per ventura, en els mots encreuats no entren en joc mots connotatius i sempre apareixen a la premsa a la secció dels passatemps? Les endevinalles per ventura no juguen també amb les síl·labes, els mots per cercar la solució?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li