La màgia de Dalí amara Figueres

0
503

“És l’obra que volíem per celebrar el 40è aniversari del Teatre-Museu Dalí”. Així de concisa s’expressava la directora del Centre d’Estudis Dalinians, Montse Aguer, durant la presentació a Figueres del quadre Noia a la finestra (1925), cedit pel Museu Reina Sofía de Madrid com a préstec temporal al Teatre-Museu Dalí de Figueres per commemorar el 40è aniversari de la seva inauguració. A canvi, la Fundació Dalí li presta un altre retrat d’Anna Maria, titulat Retrat de la meva germana, del mateix any i que s’incorpora a l’exposició permanent que té el Museu sobre Dalí. Es tracta de la segona vegada que el quadre Noia a la finestra s’exposa a Figueres. La primera va ser l’any 1983 amb motiu de l’antològica que es va organitzar a Barcelona i Madrid, una part de la qual va desplaçar-se fins al museu de Figueres.
El quadre, que es pot veure fins al 31 de desembre, mostra la germana del pintor, a qui Dalí retrata de forma habitual durant la dècada dels vint. Anna Maria és la model de l’artista fins al 1929, moment en què Dalí coneix Gala i la relació amb la germana pren un altre tomb. Aquí, Anna Maria apareix d’esquena davant una finestra oberta de bat a bat tot observant el mar de Cadaqués, un paisatge que acompanya la família Dalí i Anna Maria durant tota la seva vida. “És la perla del Museu Reina Sofía de Madrid”, va indicar el director del Teatre-Museu Dalí, Antoni Pitxot, que va elogiar la feina feta per Montse Aguer per aconseguir el préstec. “Gràcies a la seva bona gestió i la diplomàcia hem aconseguit tenir aquest quadre tan magnífic”, va dir. I és que des del 1999, el Reina Sofía només l’ha prestat en cinc ocasions i amb motiu de grans exposicions sobre Salvador Dalí.

‘no pot ser més cadaqués del que és’. És molt probable que el moment de creació se situï en un dels parèntesis de les vacances familiars que els Dalí feien a Cadaqués. Gràcies a l’amistat amb la família Pitxot, recordats com els primers turistes que fan temporada en aquest poble del cap de Creus, els Dalí inicien aproximadament a partir del 1910 una dinàmica d’estiueigs a Cadaqués. L’enquadrament representat en aquest oli pot ser la vista des d’una de les finestres de la casa que la família té a la platja d’Es Llaner: en primer terme el mar i, a l’horitzó, la riba coneguda com a Avinguda Víctor Rahola. Aquest paisatge concret és representat més vegades en l’obra de Dalí. És el que es pot veure, per exemple, a Roques del Llaner de l’any 1926 (Núm. cat. 183), oli que ens permet identificar com a punt de partida d’aquesta obra la casa familiar d’Es Llaner. “No pot ser més Cadaqués del que és”, va descriure Antoni Pitxot, tot afegint: “La figura de l’Anna Maria és exhuberant, una figura mirant l’horitzó que és la costa est de Cadaqués, la platja de les Oliveres. És tant el perfeccionisme que es poden veure amb detall les oliveres de la platja”.
Un altre element que indica que és a Cadaqués, concretament a Es Llaner, són les cases reflectides en el vidre de la finestra, les mateixes casetes blanques que encara avui es poden identificar com a paisatge cadaquesenc. No oblidem que aquest és l’entorn que Dalí pinta amb insistència en els seus anys de formació. Durant els anys 10 i 20 repeteix temàtica paisatgística, i Es Llaner i Cadaqués apareixen com l’eix vertebrador de les teles: Platja des Llaner, c. 1916 (Núm. cat. 32), Paisatge de Cadaqués. Port Alguer, c. 1919 (Núm. cat. núm. 72), Cadaqués, c. 1919 (Núm. cat. 83) Port d’Alguer i Mont Paní des de l’Ajuntament, c. 1920 (Núm. cat. 44), La platja des Llaner, 1921 (Núm. cat. 114) o Port Alguer, c.
1923 (Núm. cat. 140). És, doncs, aquest Cadaqués el que, de manera subtil, Dalí fa aparèixer juntament amb Anna Maria.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li