La lluita del fotĂČgraf pel romĂ nic

1
2914

Jordi Mestre fa quatre anys que intenta que alguna administraciĂł recuperi les pintures murals de l’esglĂ©sia vella de Vila-robau


Jordi Mestre Ă©s un fotĂČgraf arrelat a l’EmpordĂ  des de fa dĂšcades. Ha combinat la feina com a fotoperiodista amb la de restaurador d’imatges. Al seu darrere –tĂ© 64 anys– tĂ© una llarga trajectĂČria professional, treballant a nombrosos mitjans de comunicaciĂł, com a comissari d’exposicions i editor grĂ fic de llibres i com a responsable fotogrĂ fic de l’Institut CatalĂ  de Paleoecologia Humana i EvoluciĂł Social, que el va portar a jaciments tan coneguts com Atapuerca i Orce, entre moltes altres activitats. La seva inquietud ha fet, a mĂ©s a mĂ©s, que sigui un estudiĂłs de l’art romĂ nic fins a convertir-se en un expert d’aquesta riquesa monumental tan diversa que hi ha a la comarca.

La seva visiĂł, perĂČ, no Ă©s del tot positiva. Explica que “en els darrers anys he visitat les 200 esglĂ©sies romĂ niques de l’EmpordĂ , perĂČ gairebĂ© totes estan tancades i poc menys que oblidades. Tenir tancat sistemĂ ticament el nostre millor art Ă©s simplement suĂŻcida i el que Ă©s pitjor, estĂșpid. A la banda nord de la frontera, els grans monuments estan oberts unes hores concretes i en els menors es pot anar a l’ajuntament i et deixen la clau quan t’identifiquen”.

Aquesta denĂșncia l’ha reiterat Jordi Mestre en diversos escrits i declaracions pĂșbliques, perĂČ fa quasi quatre anys que va fer una descoberta sorprenent. Explica que “tot caminant fins a Vila-robau, a tocar de casa meva, vaig descobrir unes pintures romĂ niques en un estat deplorable. Suposava que un descobriment aixĂ­ remouria tothom”. No ha estat aixĂ­, malgrat que el fotĂČgraf n’ha parlat amb l’Ajuntament de VentallĂł –d’on depĂšn aquest nucli–, el bisbat de Girona, la DiputaciĂł i el Departament de Cultura de la Generalitat.

Com a molt ha rebut, fins ara, bones paraules perĂČ res mĂ©s. Malgrat el temps que ha passat des que va posar el crit al cel pel mural “no he aconseguit que ningĂș hagi fet res per recuperar aquest tresor, que continua caient de manera clamorosa i culpable”. Hem estat testimonis directes, no nomĂ©s de l’estat de deteriorament que pateixen aquestes pintures, que cada dia que passa va camĂ­ de ser irreversible, perĂČ al mateix temps de la facilitat de com aquesta antiga i diminuta esglĂ©sia romĂ nica pot ser vĂ­ctima d’una bretolada per part de qualsevol desaprensiu.

SANT ANDREU DE VILA-ROBAU. L’historiador Joan Badia i Homs destaca la importĂ ncia de l’esglĂ©sia vella de Sant Andreu de Vila-robau –la nova Ă©s del segle XVIII i acull la parrĂČquia, ja que l’anterior es troba desafectada del culte– en la seva obra magna, L’arquitectura medieval de l’EmpordĂ . Aquest documentat treball –distribuĂŻt en dos volums de gran format de quasi 500 pĂ gines cadascun d’aquests– va ser editat el 1980 i, per tant, les referĂšncies que fa de les pintures romĂ niques i del seu estat daten de mĂ©s de 35 anys enrere. Explica que el temple Ă©s del perĂ­ode romĂ nic I, concretament del segle X. “Es troba, doncs, entre les primeres esglĂ©sies de l’EmpordĂ , en les quals reapareixen els absis semicirculars o de ferradura, en substituciĂł dels trapezials o rectangulars propis de les centĂșries anteriors”, assenyala.

“Aquest canvi del pla del santuari assenyala l’apariciĂł de les primeres construccions que poden anomenar, prĂČpiament, romĂ niques”, assenyala Badia. I afegeix una altra dada significativa: “Sant Andreu de Vila-robau posseeix un dels campanars mĂ©s antics que es conserven a tota la zona de l’EmpordĂ .”

Sobre les pintures indica que “en el mur de la capçalera hi podem veure vestigis de la decoraciĂł mural romĂ nica. A la banda de migdia de la finestra es veu la part inferior de dos personatges. Sota l’obertura sembla endevinar-se una franja amb motius geomĂštrics i, ja molt mĂ©s apreciable, un fragment de la tĂ­pica draperia que solia formar la socolada d’aquest tipus de decoració”. Badia, finalment, esmenta l’arqueĂČleg Miquel Oliva Prat que considerava aquestes pintures d’ùpoca tardoromĂ nica.

El mes de febrer passat, arran de la visita a Vila-robau, acompanyats de Jordi Mestre, vĂ rem poder corroborar tot aixĂČ. L’existĂšncia de les pintures, el seu deplorable estat i, per a mĂ©s inri, la facilitat amb quĂš es pot accedir al seu interior. La “sort” Ă©s que el temple Ă©s difĂ­cil de localitzar perquĂš es troba perfectament incorporat a la trama urbana del poble, sense gairebĂ© cap signe extern que delati l’antiga significaciĂł religiosa de l’edifici. Potser per aixĂČ encara s’estĂ  a temps de conservar aquest petit tresor del romĂ nic empordanĂšs.

1
Leave a Reply

avatar
1
0
0
 
0
La lluita del fotĂČgraf pel romĂ nic | Jordi Mestre i VergĂ©s
   
El més nou Més antic Més votat
Notificar-li