La lluita del fotògraf pel romànic

1
2213

Jordi Mestre fa quatre anys que intenta que alguna administració recuperi les pintures murals de l’església vella de Vila-robau


Jordi Mestre és un fotògraf arrelat a l’Empordà des de fa dècades. Ha combinat la feina com a fotoperiodista amb la de restaurador d’imatges. Al seu darrere –té 64 anys– té una llarga trajectòria professional, treballant a nombrosos mitjans de comunicació, com a comissari d’exposicions i editor gràfic de llibres i com a responsable fotogràfic de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, que el va portar a jaciments tan coneguts com Atapuerca i Orce, entre moltes altres activitats. La seva inquietud ha fet, a més a més, que sigui un estudiós de l’art romànic fins a convertir-se en un expert d’aquesta riquesa monumental tan diversa que hi ha a la comarca.

La seva visió, però, no és del tot positiva. Explica que “en els darrers anys he visitat les 200 esglésies romàniques de l’Empordà, però gairebé totes estan tancades i poc menys que oblidades. Tenir tancat sistemàticament el nostre millor art és simplement suïcida i el que és pitjor, estúpid. A la banda nord de la frontera, els grans monuments estan oberts unes hores concretes i en els menors es pot anar a l’ajuntament i et deixen la clau quan t’identifiquen”.

Aquesta denúncia l’ha reiterat Jordi Mestre en diversos escrits i declaracions públiques, però fa quasi quatre anys que va fer una descoberta sorprenent. Explica que “tot caminant fins a Vila-robau, a tocar de casa meva, vaig descobrir unes pintures romàniques en un estat deplorable. Suposava que un descobriment així remouria tothom”. No ha estat així, malgrat que el fotògraf n’ha parlat amb l’Ajuntament de Ventalló –d’on depèn aquest nucli–, el bisbat de Girona, la Diputació i el Departament de Cultura de la Generalitat.

Com a molt ha rebut, fins ara, bones paraules però res més. Malgrat el temps que ha passat des que va posar el crit al cel pel mural “no he aconseguit que ningú hagi fet res per recuperar aquest tresor, que continua caient de manera clamorosa i culpable”. Hem estat testimonis directes, no només de l’estat de deteriorament que pateixen aquestes pintures, que cada dia que passa va camí de ser irreversible, però al mateix temps de la facilitat de com aquesta antiga i diminuta església romànica pot ser víctima d’una bretolada per part de qualsevol desaprensiu.

SANT ANDREU DE VILA-ROBAU. L’historiador Joan Badia i Homs destaca la importància de l’església vella de Sant Andreu de Vila-robau –la nova és del segle XVIII i acull la parròquia, ja que l’anterior es troba desafectada del culte– en la seva obra magna, L’arquitectura medieval de l’Empordà. Aquest documentat treball –distribuït en dos volums de gran format de quasi 500 pàgines cadascun d’aquests– va ser editat el 1980 i, per tant, les referències que fa de les pintures romàniques i del seu estat daten de més de 35 anys enrere. Explica que el temple és del període romànic I, concretament del segle X. “Es troba, doncs, entre les primeres esglésies de l’Empordà, en les quals reapareixen els absis semicirculars o de ferradura, en substitució dels trapezials o rectangulars propis de les centúries anteriors”, assenyala.

“Aquest canvi del pla del santuari assenyala l’aparició de les primeres construccions que poden anomenar, pròpiament, romàniques”, assenyala Badia. I afegeix una altra dada significativa: “Sant Andreu de Vila-robau posseeix un dels campanars més antics que es conserven a tota la zona de l’Empordà.”

Sobre les pintures indica que “en el mur de la capçalera hi podem veure vestigis de la decoració mural romànica. A la banda de migdia de la finestra es veu la part inferior de dos personatges. Sota l’obertura sembla endevinar-se una franja amb motius geomètrics i, ja molt més apreciable, un fragment de la típica draperia que solia formar la socolada d’aquest tipus de decoració”. Badia, finalment, esmenta l’arqueòleg Miquel Oliva Prat que considerava aquestes pintures d’època tardoromànica.

El mes de febrer passat, arran de la visita a Vila-robau, acompanyats de Jordi Mestre, vàrem poder corroborar tot això. L’existència de les pintures, el seu deplorable estat i, per a més inri, la facilitat amb què es pot accedir al seu interior. La “sort” és que el temple és difícil de localitzar perquè es troba perfectament incorporat a la trama urbana del poble, sense gairebé cap signe extern que delati l’antiga significació religiosa de l’edifici. Potser per això encara s’està a temps de conservar aquest petit tresor del romànic empordanès.

Leave a Reply

1 Comentari A "La lluita del fotògraf pel romànic"

Notificar-li
avatar
Ordenar per:   El més nou | Més antic | Més votat
wpDiscuz