La literatura, sense lĂ­mits? (III)

0
707

Seguint amb els lligams, sempre oberts, de la literatura, cal no obviar el paper avui important de les tecnologies de la informació y de la comunicació (TIC) al servei dels processos de la composició, difusió, recepció, distribució i docència del producte literari. Suposen una eina molt útil tant per als autors com editors. És evident, per tant, la relació entre els estudis literaris i les tecnologies digitals, la qual cosa suposa introduir nous conceptes com hipertext, ciberliteratura i nous hàbits.

De molt més lluny ve la mitologia que arrenca ja de les primeres cultures. Només cal dir com moltes literatures tenen el seu origen en mites, llegendes, transmesos por via oral. Grècia, Roma, literatures romàniques han iniciat el seu camí des del mite i no solament des d’aquesta òptica la relació és ferma, sinó també per se com a tema d’una obra literària, com és el cas de la mitologia grecoromana que ha inspirat molta literatura.

Per altra banda, mĂşsica i literatura formen, al llarg de la història, un binomi inseparable. Des del cor de la tragèdia grega, en què aquest tenia un paper important en la representaciĂł, fins al perfil humĂ  que millor representa aquest binomi Ă©s la figura del joglar medieval. que, acompanyant-se de la mĂşsica recitava poemes dels trobadors. La versiĂł coetĂ nia sĂłn els cantautors actuals que hi ha a Espanya, Catalunya… I de nou se’ns creua per camĂ­ el Nobel de Literatura 2016. Altre vessant d’aquesta presència de la mĂşsica en la literatura Ă©s el teatre musical que inclou òpera, sarsuela.

Una altra manifestació literària és el periodisme, avui, tanmateix, força independitzat que, a més , té connotacions molt variades i subgèneres com la crònica, el reportatge. En aquest sentit, només tres apunts. Durant temps el periodisme fou un gènere literari conreat alhora per escriptors ( “Clarín”, “Azorín”; Xènius”, “Gaziel”). També cal no oblidar com un article d’opinió, condicionat per l’espai, pot esdevenir l’embrió d’un assaig. Un altre punt també interessant i que només puc insinuar és el de que moltes revistes han servit com a vehicle per proclamar manifestos, credos estètics, idearis.

Finalment, una pinzellada sobre la connexió literatura i política. A part, del tema polític palesat a obres literàries, també hom pot cercar entitats pròpies com són els discursos, les arengues, els sermons, els panegírics que haurien de ser sempre peces d’oratòria; també hi ha defensors dels grafits com una mena de subliteratura que té com a trets: l’anonimat, la urgència, la brevetat, la denúncia. Deixem-ho ara així i aquí.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li