Completant les connexions de la literatura anunciades en el primer article, cal ara establir els vincles amb la psicologia, lligams evidents que arriben, per un costat, amb la quantitat de sentiments abocats pel mateix autor en una obra literària i, per l’altre, en la caracterització d’arquetips o estereotips que encarnen tarannàs, perfils tipificats com és el cas de l’avar (Molière), trets psicològics universals amb nom propi: Faust (ànsies de saber i de viure), Hamlet (el dubte), Otel·lo (la gelosia), el rei Lear (l’ambició); Ulisses, (l’astúcia); o, molt més propers, Celestina, D. Juan, Quixot; Colometa, Manelic, Senyor Esteve.
D’entrada, sembla una mica difícil lligar la publicitat amb la literatura, però, és evident comprovar com el llenguatge publicitari acut a les figures retòriques o recursos expressius per anunciar els seus missatges de propaganda. Jocs de paraules, hipèrboles, metàfores, imatges sovintegen en aquest tipus de missatge per convèncer el receptor.
La religió és un altre pont obert vers la literatura. La transcendència ha ocupat i preocupat molt molts escriptors; també l’ascètica i mística, oriental i occidental; recordem El Cristo de Velàzquez d’Unamuno; els poemes dedicats a la Moreneta; les biografies, assaigs, panegírics sobre sants…
També la literatura s’agermana amb la sociologia latu sensu, ja que molts i molts temes socials nodreixen pàgines senceres d’obres narratives, obres teatrals i fins i tot poemes en la línia del que s’ha anomenat poesia social, de compromís, de denúncia. I un altre vessant que lliga amb idees ja exposades és el que podríem considerar psicosociologia que estudia la tipologia social que encarnen molts personatges, que, a més, poden pertànyer a col·lectius molt diversos.
Finalment, en una concepció global dels diferents camps del saber, la literatura també fa servir recursos matemàtics, en especial geomètrics i estadístics. Exemples la distribució de l’espai en les literatures d’avantguarda; l´ús de línies poètiques, cal·ligrames. En el segon cas, percentatges, per exemple, d’adjectius cromàtics que apareixen en la descripció d’un paisatge. Aquest mot permet al·ludir a la connexió amb les Ciències Naturals que es basa, sobretot, en les possibilitats que ofereix la natura, el paisatge i/o el territori per ser descrits en obres literàries. Exemples clars: El Canigó de Mn. Cinto Verdaguer, una vera lliçó d’història natural o els llibres recents de Ll. Soldevila.
En definitiva, la literatura opera amb tots els camps del saber i per això cal reivindicar-la i pregonar-la més enllà de les aules.
Leave a Reply