La literatura, sense límits? (i IV)

0
524

Completant les connexions de la literatura anunciades en el primer article, cal ara establir els vincles amb la psicologia, lligams evidents que arriben, per un costat, amb la quantitat de sentiments abocats pel mateix autor en una obra liter√†ria i, per l‚Äôaltre, en la caracteritzaci√≥ d‚Äôarquetips o estereotips que encarnen tarann√†s, perfils tipificats com √©s el cas de l‚Äôavar (Moli√®re), trets psicol√≤gics universals amb nom propi: Faust (√†nsies de saber i de viure), Hamlet (el dubte), Otel¬∑lo (la gelosia), el rei Lear (l‚Äôambici√≥); Ulisses, (l‚Äôast√ļcia); o, molt m√©s propers, Celestina, D. Juan, Quixot; Colometa, Manelic, Senyor Esteve.

D’entrada, sembla una mica difícil lligar la publicitat amb la literatura, però, és evident comprovar com el llenguatge publicitari acut a les figures retòriques o recursos expressius per anunciar els seus missatges de propaganda. Jocs de paraules, hipèrboles, metàfores, imatges sovintegen en aquest tipus de missatge per convèncer el receptor.

La religi√≥ √©s un altre pont obert vers la literatura. La transcend√®ncia ha ocupat i preocupat molt molts escriptors; tamb√© l‚Äôasc√®tica i m√≠stica, oriental i occidental; recordem El Cristo de Vel√†zquez d‚ÄôUnamuno; els poemes dedicats a la Moreneta; les biografies, assaigs, paneg√≠rics sobre sants…

Tamb√© la literatura s‚Äôagermana amb la sociologia latu sensu, ja que molts i molts temes socials nodreixen p√†gines senceres d‚Äôobres narratives, obres teatrals i fins i tot poemes en la l√≠nia del que s‚Äôha anomenat poesia social, de comprom√≠s, de den√ļncia. I un altre vessant que lliga amb idees ja exposades √©s el que podr√≠em considerar psicosociologia que estudia la tipologia social que encarnen molts personatges, que, a m√©s, poden pert√†nyer a col¬∑lectius molt diversos.

Finalment, en una concepci√≥ global dels diferents camps del saber, la literatura tamb√© fa servir recursos matem√†tics, en especial geom√®trics i estad√≠stics. Exemples la distribuci√≥ de l‚Äôespai en les literatures d‚Äôavantguarda; l¬ī√ļs de l√≠nies po√®tiques, cal¬∑ligrames. En el segon cas, percentatges, per exemple, d‚Äôadjectius crom√†tics que apareixen en la descripci√≥ d‚Äôun paisatge. Aquest mot permet al¬∑ludir a la connexi√≥ amb les Ci√®ncies Naturals que es basa, sobretot, en les possibilitats que ofereix la natura, el paisatge i/o el territori per ser descrits en obres liter√†ries. Exemples clars: El Canig√≥ de Mn. Cinto Verdaguer, una vera lli√ß√≥ d‚Äôhist√≤ria natural o els llibres recents de Ll. Soldevila.

En definitiva, la literatura opera amb tots els camps del saber i per això cal reivindicar-la i pregonar-la més enllà de les aules.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li