Caritat mal entesa

0
891

Malgrat que no sigui Quaresma i ens veien sotmesos a les ventures i desventures que l’augment de població provoca a la nostra quotidianitat, em veig obligat a tirar de paremiologia per tal de relatar els esdeveniments estivals que tant ens distreuen les nostres insulses vides.

Hem pogut veure com un actor internacional de renom, alhora de capa caiguda (i alguna cosa més que caiguda) així com un plançó d’una nissaga de presumptes actors espanyols comunistes i rics feien costat i campanya publicitària pròpia i de les malauradament víctimes del tractament d’éssers humans a la recerca d’una suposada millor vida o d’altres que venen amb finalitats molt diferents.

Recordo una dita: «Dar limosna con tambor no agrada a nuestro Señor», i mentre aquests actors feien el postureig amb un desplegament desmesurat de mitjans, comprovaven a les fotos publicades com alguns dels desnodrits exmilitars i delinqüents (amb uns bíceps espectaculars) que anaven al vaixell portaven cadenes d’or, iPhones i tabac, no recordo haver vist que a la seva marxa se’n portés cap d’ells a alguna de les moltes mansions que té per tot el planeta.

Si vols ser solidari, és fàcil: te’ls emportes a casa teva, els mantens a taula, plat i cobert amb les seves preferències o exigències gastronòmiques, els pagues una assegurança mèdica, els matricules a col·legis privats, els dones una paga mensual, sucumbeixes als seus costums i els ofereixes un desfogament sexual adient… Això sí, pagant-ho tot de la teva butxaca, per què és clar, ser generós i solidari amb els diners dels altres pot esdevenir una mica complicat i col·lapsar el nostre sistema, i fer malbé el nostre estat del benestar que tant ens consta mantenir i que tantes llistes d’espera suporten.

Estem farts de veure com gent de bona fe participa en ONGs o altres institucions solidàries i aporta la seva feina i fins i tot diners, per després comprovar casos de pederàstia, corrupteles, malversació, excessos de tota índole i adquisició de vehicles i béns de luxe, amen rebre subvencions de tot tipus o exempcions fiscals.

Però no cal patir, els capitosts d’aquestes organitzacions cobren un sou estratosfèric i no passen gaire gana.

Deu ser per això que jo aconsello la solidaritat de proximitat, és a dir, ajudar la teva família, els teus amics, els teus veïns, que de ben segur també tenen necessitats per cobrir i no cal anar tan lluny.

Pertoca als estats la col·laboració i la solidaritat internacional, no pas a nosaltres, patidors dels impostos i, naturalment, demanem que les immenses fortunes que remenen TOTES les religions, amb els seus patrimonis de béns immobles, joies i comptes a paradisos fiscals, vagin a les mans dels seus feligresos que passen gana o són perseguits, sense més acció que bones paraules.

És estrany que, a més dels que venen en patera, en avió o saltant la tanca, ara anem a buscar a domicili els suposats refugiats (hi ha unes condicions per considerar-los refugiats que la majoria no compleixen) i en lloc de portar-los a ports propers i països rics on la seva cultura, gastronomia, vestimenta, religió i costums medievals són els mateixos, doncs els portem castigats a països moderns i els obliguem que s’adaptin; això no hauria de ser, ja que pot esdevenir el xoc cultural molt traumàtic i no volem això per ells, ni que tinguin un sentiment de culpabilitat per accedir gratuïtament a la nostra sanitat, habitatge i ensenyament sense res a canvi.

Dels 16.000 MENAs que la Generalitat vol acollir, ja veiem a hores d’ara els resultats d’alguns que ja conviuen amb nosaltres, degudament mantinguts, amb la seva paga, els seus habitatges gratuïts i les bosses d’aliments corresponents… Aldarulls, robatoris, violacions… però és clar, són els seus costums i ens hi hem d’habituar, que per això ho paguem entre tots.

Ara que els manters tenen un sindicat legalitzat mafiós per vendre la seva mercaderia il·legal, seria el moment d’intentar legalitzar empreses que es dediquen a activitats igualment il·lícites com l’extorsió, els robatoris, el proxenetisme, els segrestos (o ja existeixen amb cobertura legal i noms oficials?).

Ja acaba la temporada d’estiu i els capitosts dels nostres municipis ja respiren més tranquils: no es tornarà a parlar dels manters fins la propera temprada i així anem fent i cobrant.

Tan senzill com aplicar les ordenances municipals (sobre venda ambulant), el Codi civil i el Codi penal, la llei d’estrangeria (gent en situació irregular que va venir de vacances fa anys i panys), la llei de seguretat viària (cotxes sense assegurança, sense ITV, a nom de tercers, conduits per persones que no tenen el permís de conduir europeu…) i, per descomptat, la famosa Ley de Seguridad Ciudadana (sí home, sí, la llei mordassa), que en els seus articles 16, 17, 36-3, 36-4, 37-4 i 37-7, entre altres, ja diu el que s’ha de fer.

L’excusa dels unineuronals és força recurrent: que no tenen prou efectius per portar-ho a terme, malgrat que mai han demanat ajut a les forces d’ocupació que suposen la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, que per això hi són, i de retruc, tampoc deixen actuar els efectius locals que tenen.

No cal anar al passeig a fer el show, ja que saben on viuen, on emmagatzemen el material, per on passen cada dia amb els articles… deu ser molt complicat interceptar-los individualment.

Amb aquests temes entre mans, no ens adonem del copagament de les autovies, els nous descobriments dels comptes pujolians, la propera publicació de la sentència dels 12 apòstols, els desgavells de la manca de govern de Gencat i l’estatal de Pere I el viatger i de la tardor calenta que ens espera…

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li