La Jonquera està de moda

0
143

El municipi de la Jonquera amb prou feines supera els 3.000 habitants, però ha arribat a l’aturada per Setmana Santa immers en una situació privilegiada des d’una perspectiva esportiva, amb dos dels seus clubs, la UE La Jonquera i el CP Jonquerenc –Red Tortuga Jonquerenc–, pugnant a la zona més alta de les respectives classificacions i, consegüentment, amb opcions intactes d’ascens: els del futbol són quarts a només un punt del liderat, mentre que els seus homòlegs de l’estic s’han situat segons gràcies a una segona volta que, si no fos per una derrota, seria immaculada.
La presència a la zona noble, però, genera sensacions dispars entre l’entrenador de l’entitat futbolera, Àxel Vizuete, i el del club d’hoquei patins, Marc Comalat. I és que mentre Vizuete considera l’opció de pujar de categoria, de primera catalana tercera, com una paraula “gairebé prohibida” al vestidor, com un context que “encara queda molt lluny”, Comalat s’aferra amb convicció a aquesta possibilitat, que portaria el conjunt fronterer de segona a primera catalana: “El projecte tenia com a idea inicial pujar en el transcurs de dos anys, o aquesta temporada o la següent. Pensar en l’ascens és una realitat”.
On sí que coincideixen els dos tècnics és en assenyalar el moment dolç dels seus equips. I no només des d’un punt de vista merament resultadista, sinó també en el bon joc. “Aquesta temporada l’estem gaudint, l’equip juga bé i sempre es prepara a consciència per guanyar, independentment del rival i del camp”, explica Vizuete. “Ara estem molt entonats, l’equip desplega un joc fenomenal i ens trobem en una dinàmica molt bona per intentar pujar de categoria. De fet, a nivell de joc, crec que ara mateix som els millors de la categoria juntament amb el CH Vic quan posa els seus jugadors de l’OK Lliga”, apunta Comalat.

Gestionar els canvis. Crida l’atenció veure com les dues entitats han mantingut una trajectòria similar aquesta temporada: inici dubitatiu, marcat pels profunds canvis a la plantilla, i una reacció posterior que els ha portat al capdamunt. Ho ressalta Comalat, que reconeix que al principi els “va costar arrencar i això va generar moments complicats”, però assenyala que amb el pas de les jornades la “connexió” i el “respecte” entre jugadors i cos tècnic s’ha reforçat moltíssim i ha originat “molta confiança”. Com els d’hoquei, l’equip de futbol també va haver d’adaptar una plantilla pràcticament nova –només Edile, Compte i Bassols van continuar respecte de la temporada 2014-2015–, un fet que va suposar, tal com diu Vizuete, un procés important: “Una de les coses que encara ens ha de fer valorar més aquesta situació és que la plantilla, que competeix amb entitats molt importants, és totalment nova, hem canviat fins a disset jugadors. El vestuari és una pinya, els jugadors tenen molat empatia entre ells, i això, juntament amb el bon treball de la junta i del cos tècnic, són els punts clau d’aquest equip.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz