La irrupció de Vox explica el 28-A

0
742

En aquestes eleccions, per primera vegada d’ençà de la darrera victòria de José Luis Rodríguez Zapatero (any 2008) vam anar a unes eleccions importants que es tornaven a emmarcar dins l’eix dreta-esquerra. Feia molts anys que això no succeïa. De tot el cicle que va del 2008 al 2018, la majoria d’eleccions s’han desenvolupat dins el marc identitari o bé en l’eix de tancament-obertura. Aquest retorn a la normalitat té un culpable: Vox.

L’aparició amb força d’aquest nou partit a la dreta del PP ha provocat que tota l’elecció es desenvolupés dins la dialèctica de dreta-esquerra.

No només per la possibilitat plausible que les tres dretes sumessin, sinó també perquè la campanya va estar dominada per temes ideològics: feminisme, propostes econòmiques, dret a portar armes, llibertats individuals, etc.

Tot això va provocar una mobilització total de l’esquerra, que va condemnar les tres dretes a l’oposició. L’esquerra a Espanya guanya les eleccions quan hi ha una alta participació i aquesta només ve provocada per l’actuació de la dreta que cristal·litza la por de l’esquerra. Així va ser el 2004 i el 2008 i així ha estat ara. La dreta no ho va saber veure.

La demostració de força de Vox en els seus actes, que omplia més que ningú i l’oferiment de Casado a entrar al govern en el cas que les dretes sumessin, va fer creïble a ulls de molts ciutadans que potser no haurien anat a votar que la victòria de les tres dretes era possible. I molta gent va anar a votar en massa el diumenge 28 d’abril.

El resultat ja el coneixem. Una alta participació i un augment de participació espectacular a Catalunya (més de 12 punts respecte a les del 2016) fins a arribar al 77,5%. Aquest augment de dotze punts signifiquen 700.000 vots més. Majoritàriament, la totalitat d’aquest vot va anar a parar a l’esquerra.

A Catalunya, aquest vot es va traduir en vot útil cap als dos partits que més podien contribuir a evitar l’arribada de les tres dretes al govern. Al PSC en l’àmbit no independentista i ERC pel que fa als votants independentistes.

Vox, doncs, ho va canviar tot. Sense Vox i els errors de les dretes, el resultat hauria estat molt més incert.

Serà un error treure gaires conclusions dels resultats del 28 d’abril, sobretot si es pretenen projectar a les del 26 de maig. En primer lloc perquè, com ja hem vist, les circumstàncies eren molt especials, i en segon lloc, perquè la participació de ben segur serà bastant menor. La resposta, en tot cas, la tindrem en una setmana i mitja.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li