La impunitat del Sr. SĂ nchez

0
975

Estem en un país social i democràtic, on les organitzacions jurídiques funcionen correctament. Per això, em costa de creure que davant el fer i desfer del Sr. Sànchez, amb unes actuacions que s’apropen a la ratlla de la il·legalitat, i que sens dubte, espremen al màxim els preceptes constitucionals que les permet, fins i tot, alguna vegada la sobrepassa, com no s’actua. Per exemple: decrets i lleis d’un govern en funcions, que afecten la població i, el que és més important, no són de caràcter urgent i necessari com sí és permès en un govern de funcions, sinó una Sanchada.

Des de la moció de censura a Rajoy, entre el 31 de maig i l’1 de juny, el Sr. Sànchez va poder entrar a Moncloa amb empentes i rodolades fent pactes amb el diable que després li han estat d’impossible compliment.

Els pactes amb els partits que el van ajudar a entrar al govern eren d’impossible compliment, ell ja ho sabia. El que no entenc és com els altres es van deixar entabanar, i més sent coneixedors de l’historial d’aquest home. Un mal polític que es va haver d’exiliar i fou repudiat pel seu propi partit. Com no podia ser de cap altra manera, resultà que tot era una enganyifa.

Portada la farsa al màxim exponent, i incapaç d’arribar a acords polítics amb aquells grups que donarien suport a la moció, l’objectiu de Sànchez continuava essent el mateix i l’únic que l’importa en aquesta vida: ser president d’Espanya de manera autònoma.

Amb tota aquesta desavinença es va veure obligat a convocar eleccions generals. Unes eleccions que, malgrat haver guanyat, no li serveixen per realitzar el seu objectiu, i per tant, després de manipular als adversaris i als seus votants, ha tornat a convocar eleccions, esperant que aquest cop pugui aconseguir la majoria absoluta.

Sànchez té molt clar el seu objectiu, però suposo que a vegades una certa raó li fa veure que no podrà governar sol. Quan es planteja aquest panorama, i li ve al cap que allò de l’avarícia trenca el sac, per si de cas passa això, ell aprofita al màxim tots els temps que li permet la llei per mantenir-se sense cap suport en el poder, com a president, a l’estil d’un dictador.

Així doncs, no fa falta estudiar psicologia per saber que ens trobem davant una personalitat narcisista, cínica, egoista, mentidera, manipuladora, sense empatia, obsessiva-compulsiva i dolenta. Potser els professionals mentals em diran que m’he deixat alguna cosa, però treure’n, no crec que me’n facin treure cap, perquè cada un d’aquests trets el puc contrastar amb alguna acció que ha fet aquest personatge.

El mal mĂ©s gros Ă©s que estĂ  comprometent un paĂ­s: el priva de pressupostos, no deixa que es facin polĂ­tiques preventives de cara a la recessiĂł que ens ve a sobre… I jo em pregunto, no hi ha cap llei, ni cap argument jurĂ­dic que pugui fer actuar la justĂ­cia per parar aquest senyor que ens estĂ  ensorrant? Trobo molt fort que tot un paĂ­s estigui ballant al seu son i rient-li les grĂ cies. Unes grĂ cies que desprĂ©s plorarem tots, i els seus votants s’estiraran els cabells. Espero que els comenci a caure la vena en els propers comicis del 10-N.

Alhora, també faig una crida a mitjans de comunicació, jutges i magistrats, personalitats polítiques perquè d’alguna manera parin aquest senyor.

Per acabar, vull recordar que aquest anhel de poder fa que actuï com un president en plenes funcions, i no les té. Al contrari, sempre ha estat entre la corda fluixa o en govern de funcions. Aquestes dues situacions fan que la governança d’un país i el seu desenvolupament es vegi greument amenaçada. Aquests tipus de govern no poden legislar orgànicament, només decretar en temes d’especial transcendència i urgents, la qual cosa ell no fa i ho legisla, tot comprometent el futur un país. Ja ho va fer amb los viernes sociales, comprometent l’economia, i ara es perpetra amb les seves decisions i accions de lluïment personal, com el trasllat de Franco. Era necessari? No, tenim altres problemes més importants. Ell vol passar a la història sigui com sigui. I pensa que així ho farà. Com el president que es va atrevir a moure el dictador, una altra medalla per a ell i un altre tret per assegurar-se la pensió: conferenciant de com va aconseguir moure Franco. Si hi sumem que ja te el període complet com a president per cobrar la pensió vitalícia, què toca?, què més vol?

Pot estar tranquil, perquè recordat ho serà, però crec que com el president més inútil de la nostra història, que va originar una de les èpoques més fosques i improductives d’Espanya. Per favor, ara que ja té el futur assegurat: marxi!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li