La Fundació Dalí compra el primer retrat que el pintor va fer de Gala, l’any 1931

0
498

Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu Dalí de Figueres, i Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians, han presentat avui als mitjans la divuitena edició de l’obertura nocturna del museu de Figueres. Durant l’acte han mostrat, com a principal atractiu de la visita a aquest espai emblemàtic, la darrera adquisició d’obra de l’artista que ha realitzat la Fundació Dalí: l’oli Gala. El que podria ser el primer retrat de la seva esposa es podrà veure a partir d’avui en un muntatge dissenyat expressament per a la seva exposició, que ha anat a càrrec de Pep Canaleta. Ben a prop, a la Sala de les Peixateries, es podrà veure a partir del mes d’agost l’oli que es va presentar la setmana passada, Banyistes des Llaner, que s’afegeix als al•licients de la visita nocturna.

Quan, al 1929, Dalí coneix Gala Éluard, li provoca una gran impressió, tan intensa que a partir d’aquest moment no se separen mai més, fins a la mort de Gala el juny del 1982. Esposa i musa de Salvador Dalí, el seu nom veritable és Elena Ivanovna Diakonova. És una dona misteriosa, transgressora, de gran intuïció, que va saber reconèixer el geni artístic i creador allà on era i al llarg de la seva vida, fins i tot abans de conèixer Salvador Dalí, es va relacionar amb nombrosos intel•lectuals i artistes. L’abril de 1929 Salvador Dalí va a París per presentar la pel•lícula que ha fet juntament amb Luis Buñuel, Un chien andalou, i allà, Camille Goemans, poeta i galerista belga, li presenta Paul Éluard. Dalí els convida a passar l’estiu a Cadaqués. Goemans i la seva companya, René Magritte i la seva muller, Luis Buñuel, Paul Éluard i Gala, amb la filla de tots dos, Cécile, van a passar-hi uns dies.

Quan el pintor coneix Gala se n’enamora. Escriu a la Vida Secreta: “Estava destinada a ésser la meva Gradiva (aquest nom prové del títol d’una novel•la de W. Jensen, el personatge principal de la qual és Sigmund Freud; Gradiva n’és l’heroïna i efectua la cura psicològica del protagonista), la qui avança, la meva victòria, la meva esposa”.

El pintor realitza, a partir d’un retrat fotogràfic de Gala, un retrat minuciós, amb collage, ple de detalls, a partir del fum d’una cigarreta, on integra la seva iconografia d’aquest moment, que es repeteix sovint, sobretot en les pintures dels anys 1929 al 1931: la llagosta, l’ocell, la figura del gran masturbador, les conquilles, l’esquirol, les formigues… acompanyen Gala, amb una llarga cabellera; Gala, la dona ideal. Una Gala que ens mira fixament, amb una mirada clara. Un retrat, doncs, de delicada execució i que, d’acord també amb les reduïdes dimensions de l’obra, constitueix una petita joia.
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li