La Fundació compra un dibuix de Dalí per a una pel·lícula dels germans Marx

0
505

Un esbós de l’escenografia de la pel·lícula que Dalí havia de fer amb els germans Marx és la nova adquisició del Castell de Púbol (Baix Empordà). L’obra, anomenada ‘El piano surrealista’, mostra la lluita entre dos mons, l’imaginatiu que tant fascinava l’artista, i el convencional. ‘És un dibuix totalment connectat amb el cinema, amb Hollywood, amb la imaginació, amb el somni i amb Púbol’, ha aclarit la directora del Centre d’Estudis Dalinians, Montse Aguer, referint-se a l’esbós d’una escena del guió frustrat dels tres artistes. La directora ha afegit que la iconografia del dibuix manté un lligam molt estret amb l’escenografia dels jardins del Castell de Púbol i permet reconèixer el Dalí surrealista. 

Va ser al 1936, en el segon viatge de Dalí als Estats Units, quan l’artista va mostrar la seva fascinació per l’obra dels germans Marx i la seva voluntat de retratar a Harpo -Arthur Adolph Marx, un dels germans Marx-. Amb el mutu entusiasme per les seves respectives obres, així va néixer un lligam que va culminar amb el guió frustat d’un film que hauria tingut una durada de trenta minuts, i del que se’n conserven algunes notes, una sinopsi mecanografia i diversos dibuixos.

La pel·lícula s’havia de titular ‘Girafes en amanida de lloms de cavall’ però és coneguda amb el nom de ‘La dona surrealista’. La directora del Centre d’Estudis Dalinians, Montse Aguer, ha explicat que el guió parla d’una ‘dona surrealista que representa la imaginació, el subconscient’. Aquesta és molt amiga dels germans Marx, els veritables protagonistes del film. L’altre és Linda, una dona ‘esnob i molt rica’ que representa el ‘món convencional’. Tot el film transcorre entre la lluita d’aquestes dues dones, que personifiquen el món convencional i l’imaginatiu. Al final del guió, ‘Dalí deixa en obert’ quins dels dos mons predomina, ha destacat Aguer.

En el dibuix d’una escena del guió frustrat, Dalí manté el surrealisme que el va convertir en un geni. Segons Aguer, molts dels elements de l’obra tenen relació amb l’escenografia del jardí del Castell de Púbol. El xiprer, de forma fàl·lica, emergeix a través del piano-font que podria representar la piscina wagneriana que hi ha als exteriors del Castell envoltada de xiprers. La figura femenina, amb el bust de rellotge, o la parella abraçada sobre el piano també connecten amb el món imaginari que fascinava Dalí. Finalment, la piscina amb forma de violoncel i el punt de fuga creen una perspectiva típicament daliniana. Aquesta determina el disseny d’un dels camins del jardí.

Per a Aguer, Dalí va desenvolupar ‘moltes idees als anys 30 i després les repeteix’. ‘Per mi el triangle dalinià és la culminació d’unes idees que ell va treballant des dels anys 30 i per això em sembla especialment interessant’, ha ressaltat la directora del Centre d’Estudis Dalinians.

La Fundació Gala – Salvador Dalí ha adquirit l’obra, datada el 1937, a la subhasta celebrada a Christie’s de Londres el 23 de juny del 2009. Aquest esbós prové directament de la col·lecció dels germans Marx i ha costat 310.000 euros. ‘El piano surrealista’ és un dibuix de 62,2 centímetres d’alçada per 47,7 d’amplada fet a carbonet i pastel sobre paper.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li