La finestra indiscreta: el retrat humà del confinament des d’un balcó de Figueres

0
781

El recull d’imatges en blanc i negre de la fotògrafa Dolors Gibert mostra la cara més humana de l’aïllament


Einstein tenia raó, el temps és relatiu. Fa poc més de 60 dies que vam entrar en estat d’alarma, però sembla que siguin dècades. La fotògrafa figuerenca Dolors Gibert ha fet un vídeo anomenat La finestra indiscreta, que recull de manera excel·lent com ha estat aquest període de confinament estricte. Un conjunt d’imatges obtingudes des de casa seva i el seu estudi, capaces de representar d’una manera molt humana com ha estat aquest espai de temps històric.

La idea va sorgir de bon principi. «Com a fotògrafa que soc, vaig creure que havia de fer un documental del confinament dels meus veïns. En tenia la necessitat», explica Gibert.

LES IMATGES. Tots els retrats s’han pres des de l’edifici on té la seva llar i el seu estudi. Des d’allà ha pogut obtenir instantànies del carrer Oliva, dels balcons de la plaça de l’Eduard Rodeja, i d’una part del Pere III i del carrer Pujades. «No volia fer carrers buits, em cridava més veure com ho vivia la gent des dels seus balcons, des de les seves finestres», comenta Gibert. Segurament és això el que fa que les imatges agafin tanta força, perquè qualsevol espectador s’hi pot sentir identificat.

L’EMBOLCALL. Totes les fotografies són en blanc i negre. «Em deien més», puntualitza Gibert. «A casa ens vam trobar al mig del drama, i la meva visió era en blanc i negre. El color és com un present, el blanc i negre ens representa el passat».

Des de l’inici del vídeo fins al final s’escolta l’òpera Lascia ch’io pianga, de Hendel, interpretada per Renée Fleming, una obra que encaixa perfectament amb la successió d’imatges. «Volia una música suggeridora, i l’òpera té un punt de drama i de romàntic. Aquesta m’agrada molt, i de seguida ja tenia clar que la faria servir».

A més a més, hi ha un poema de Rafael Casanovas que s’adjunta amb el text [vegeu el destacat]. La fotògrafa ha col·laborat amb el poeta en el llibre Miscel·lània: «Jo em comunico visualment i ell amb la lletra. Cada dos dies feia un poema i me l’enviava, i aquest que m’havia arribat recentment encaixava», explica Gibert.

LA GENT. Des del 14 de març la figuerenca ha recollit una gran varietat d’instantànies i la realitat del seu barri «humil i treballador», una feina que li ha servit per «descobrir veïns que no coneixia, i per redescobrir-ne altres. Des de l’objectiu m’hi he apropat, els conec més».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li