La ficció té un poder enorme. La literatura millora la vida

0
881

L’última sessió del cicle Punt de Lectura d’Agullana va estar protagonitzada per Marc Artigau


Proper i empàtic, amè i divertit, rigorós i compromès Marc Artigau es va aconseguir sintonitzar amb el nombrosíssim públic que va omplir la plaça major del veïnat de l’Estrada en la darrera sessió d’aquesta 9a edició del cicle Punt de Lectura.

Artigau va començar la seva xerrada afirmant que «descriure el que un escriu és molt difícil» però va afegir que el que sí que té clar és que «en la literatura i en l’art en general les respostes no són l’interessant, sinó les preguntes».

Autor teatral, poeta, narrador Artigau va insistir en el fet que «els temes que un tracta són anecdòtics» i que «allò que dona valor a un text és el punt de vista».

Autor de La vigília, amb la qual va guanyar el premi Josep Pla, ara mateix acaba de publicar Les paraules inútils, una recopilació d’alguns dels contes que diu a RAC1 cada matí. En la majoria d’aquests relats, originàriament escrits per ser dits en 1 minut, els protagonistes són perdedors que, davant del fracàs, tenen sentit de l’humor.

«Escriure és reescriure», va afirmar, i va posar com a exemple que alguns dels contes d’aquest darrer llibre han estat reescrits perquè «no és mateix fer contes per ser escoltats que per ser llegits, com tampoc ho és si són per ser llegits per la ràdio en horari nocturn o a primera hora del matí».

«L’autor ha d’explicar la història des del seu jo i des de la seva honestedat», va afirmar, i encara va afegir que «cal assumir que tots els escriptors som polítics i que totes les decisions que prenem són polítiques i que en realitat els escriptors parlem de les nostres coses».

La vigília gira al voltant del fet que «la literatura és millor que la vida» i que «la vida malauradament no cap dins de les paraules», i per això va explicar Artigau: «Vaig voler fer una novel·la en la qual algú encarregava a un escriptor que escrivís una novel·la sobre la seva vida però que en modifiqués els detalls que cregués oportú amb l’objectiu de millorar-ne alguns aspectes».

Com a conseqüència d’escriure un conte diari per a la ràdio, Artigau va comentar que ara és més conscient del fet que «la ficció té un poder enorme» i va afegir que «ho puc comprovar amb la gran quantitat de cartes i correus que rebo a la ràdio relatives als contes que he dit. És un fet que a vegades fa por i que jo m’agafo com un element de pressió que m’ajuda per, del defecte, fer-ne una virtut».

En una fase de la seva xerrada, Artigau es va referir a la diferència que hi ha entre escriure novel·la i escriure teatre, i va afirmar que «en el teatre hi ha més interferències, el model de recepció és més arriscat i en canvi, en la novel·la el model d’explotació és més íntim».

Exigent i disciplinat, Artigau va comentar que ell vol editors que li qüestionin fins a la darrera frase i el fet de venir del món del teatre fa que li agradi el treball en equip, ja que aquesta manera de fer és inevitable en el teatre, on, entre l’autor, el director i els actors, hi ha una col·laboració constant que acaba produint canvis en la versió original del text.

Ja en el torn de preguntes, Artigau es va referir al fet que a ell li agraden els reptes. «Necessito sortir de la zona de confort», va dir, i va explicar que a més dels contes per la ràdio, d’una banda està preparant una adaptació musical d’El mag d’Oz, i d’altra banda, està escrivint una novel·la en la qual posa en pràctica un recurs que ell en diu de «lupa» i que consisteix a anar passant alternativament de la primera a la segona i a la tercera persona narrativa per acostar-se i allunyar-se del fet que s’explica.

A petició del públic, Artigau va llegir un parell de contes del recull Les paraules inútils i va afirmar que ben segur que tots tenim alguna història o vivència que sembla impossible i que podria ser perfectament la llavor d’un conte o d’una novel·la.

Des de l’organització del cicle es valora molt positivament la resposta del públic en aquesta 9a edició del cicle i s’assumeix el compromís de repetir l’experiència de portar una de les xerrades a l’Estrada.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li