La Festa del Bassegoda

0
1315

El Bassegoda, aquella muntanya en forma de pit amb les grans vetes de roca blanca que veiem quan mirem la posta de sol des de Figueres. La muntanya que ens queda al clatell quan mirem el sol que puja des del golf de Roses. La que amb el seu nom testimonia les antigors de la nostra història, amb la toponímia que la descriu com a pedra dels gots. És el cim i la contrada més muntanyosa i la menys empordanesa de la comarca. De fet, tot i ser al terme d’Albanyà, ja fa part de l’Alta Garrotxa. En diem la Garrotxa empordanesa, o l’Empordà garrotxí. Un dels espais més autèntics i menys coneguts de l’Alt Empordà. Un racó que quan coneixes, sempre et queda el pensament de «hi he de tornar…». Si no el coneixes, ja tardes. No et penediràs d’anar-hi a passejar als boscos, de descobrir les ermites romàniques rescatades de la ruïna i l’oblit, les coves i les masies, de veure les muntanyes que l’entornen i l’agombolen, Pirineu enllà o fins al mar. Fa quaranta-dos anys (és dit de pressa, quaranta-dos! S’hi van posar al segle passat) que el Centre Excursionista Empordanès celebra, el diumenge més proper a Sant Miquel, la Festa del Bassegoda. Una bona excusa per fer conèixer els racons d’aquesta muntanya on no s’hi arriba de passada, s’hi ha d’anar expressament. La Festa del Bassegoda és pujar a la muntanya i descobrir l’entorn del lloc on s’hi fa. Escoltar el pregó, participar en l’encantament de les coques (vulgarment dit subhasta), menjar l’arròs deliciós com només ho és després d’haver caminat una estona, escoltar la música que mentre hi foren feien sonar els hereus de la tradició musical de la muntanya. I la Festa del Bassegoda és també l’amor a la terra i a les muntanyes, és l’ecologisme de quilòmetre zero, el naturalisme per capil·laritat. És la descoberta de l’art romànic robust i senzill, el que hem conegut gràcies a les mans generoses dels que durant tants anys han fet voluntariat arquitectònic amb tant enginy com generositat, amb tanta tenacitat com murrieria. La Festa del Bassegoda transmet el sentiment de fer part d’una comunitat a la qual hi pertanys només perquè vols, el plaer de ser a la muntanya tan a prop del mar, el record i homenatge a aquelles generacions que tantes coses i tan dures van viure allà on trepitgen els nostres peus avui. Aquest passat diumenge, un cop més, hem pujat al Bassegoda hi ha qui ha pujat el dia abans, per fer el cim o fer revetlla, qui ha matinat i ha pujat fent gana, des d’Albanyà, una horeta llarga. Hi ha que ha arribat en cotxe per la pista asfaltada amb els cotxets de la mainada i les taules per parar. La festa és totalment accessible i per a totes les edats i cames. Apunta’t per anar-hi l’any vinent, si enguany no hi eres. Que val la pena. Gràcies a les tres generacions del Centre Excursionista Empordanès per fer-la possible. I gràcies per convidar l’Antònia a fer de pregonera. 😉

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li