“La felicitat és acceptar el que sents”

0
536

Al llarg de la història de la humanitat, el tema de la felicitat ha estat un dels més tractats. Gran part dels plantejaments ètics en filosofia provenen de l’eudemonisme, és a dir, proposaven aconseguir la felicitat com un objectiu últim de l’existència humana. D’aquests plantejaments tracta l’exposició de Laia Bedós Bonaterra, que es pot veure a la Galeria d’Art Lola Ventós, de Figueres, fins al 5 de gener. Sota el suggerent títol La màquina de la felicitat (amb monstres), l’artista de Blanes exposa una vintena de quadres extraordinaris i vius fruit d’una experiència vital. “He estat uns dos anys sense pintar. He volgut viatjar i conèixer nous països i paisatges. A la tornada vaig tenir aquesta necessitat de pintar i he de reconèixer que va ser un procés ràpid. Vaig començar a treballar al setembre i ara ja exposo”, comenta Laia Bedós, tot afegint: “Va sortir del meu interior tot de cop.”
Laia Bedós va néixer a Blanes ael 1975. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb matrícula d’honor en pintura. Va fer un doctorat a la Universitat de Barcelona i va completar els estudis a l’escola Eina de Barcelona. Ha exposat a Barcelona, Girona, Bilbao, París, Lió, Ais de Provença i Sao Paulo, entre d’altres. El treball de Bedós destaca per plasmar la recerca de les emocions i els estats vitals. En aquest, utilitza la fotografia, el vídeo i la performance. “Quan començo a pintar sempre em plantejo: què puc oferir o per què pinto? I la resposta que obtinc és que vull donar coses bones al públic. Quan vaig venir d’aquests dos anys de parada en la meva carrera professional, va sortir el concepte de la màquina de la felicitat. Vaig investigar i em va encantar el tema. Vaig descobrir que la felicitat és expressar allò que sents, encara que sigui dolent. Per això en l’exposició també hi ha una carpeta o un apartat que parla dels monstres. El concepte de monstre ve de monstrare que significa ‘mostrar’. Per tant, reitero que la felicitat és expressió i acceptació, encara que sigui tristor o dolor.” Amb aquesta mostra, el tret característic de l’estil de Bedós, el vitalisme, s’expressa en la seva totalitat. “Jo sóc una màquina de felicitat com a cos i els colors són els sentiments.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li