La doble gesta de Pere Ansón

0
640

El tercer lloc de l’empordanès a l’estatal adquireix un mèrit especial tenint en compte la manca d’instal·lacions a la ciutat i, per tant, a les dificultats d’entrenament que això comporta


La medalla de bronze obtinguda pel nedador empordanès Pere Ansón al passat Campionat d’Espanya té una doble lectura. D’una banda, assolir un podi estatal, en aquest cas en categoria júnior, esdevé una fita històrica per al Club Natació Figueres, entitat en la qual pertany, ja que cal recular fins al 2016, durant els temps competitius d’Hèctor Ruiz, precisament el seu entrenador, per trobar un èxit local d’aquestes característiques.

Ara bé, el tercer lloc d’Ansón en els 100 metres braça adquireix encara més transcendència si es té en compte el context que embolcalla aquest resultat, una gesta esportiva que per a Ruiz, director tècnic del club figuerenc, té uns fonaments molt concisos: «En Pere ha entrenat molt bé, de manera intensa, i això ha fet que hagi millorat sobretot la tècnica i les estratègies de carrera».

El dia a dia d’aquest jove de 16 anys exemplifica aquest esforç que ja queda palès amb les paraules del tècnic. Després de sortir de l’institut —cursa primer de Batxillerat, amb l’objectiu acadèmic focalitzat en una enginyeria— inicia els entrenaments a les quatre de la tarda: dues hores a l’aigua i, seguidament, una hora o una hora i mitja de gimnàs. Això ho fa cada dia d’entre setmana, mentre que el dissabte la preparació té lloc al matí —de les vuit a les deu—.

Gestionar aquest programa d’entrenaments ha resultat, gairebé, una odissea. «Amb les restriccions actuals ens ha resultat molt complicat preparar-lo, encara que tots els nedadors que tenien possibilitats de participar en aquest campionat d’Espanya han pogut seguir el mateix pla», explica Ruiz. Aquesta complexitat organitzativa es deu a la manca d’instal·lacions existents a Figueres, que amb només una piscina municipal, i amb l’existència de diversos clubs i multitud d’usuaris, veu com es dificulta el desenvolupament d’una preparació convencional. «Com a màxim, en aquests moments, a la piscina hi poden haver 12 nedadors per franja horària, i ens ho hem hagut de combinar com hem pogut. Estem parlant de nens i nenes que han estat entrenant entre tres i cinc hores al dia de dilluns a dissabte, abans de la covid-19, i que ara, de cop i volta, només ho poden fer una o dues hores».

En aquest context, Ruiz és clar: «Els resultats d’en Pere i de la resta de nedadors i nedadores tenen molt més mèrit tenint en compte aquesta situació. Quan vam anar al Campionat de Catalunya el passat gener, només feia un mes que entrenàvem, i els vaig recordar que estaven competint contra nedadors que poden preparar-se amb molt més temps i en unes instal·lacions molt millors. Les seves actuacions tenen un doble mèrit, i això s’ha notat molt en el cas d’en Pere: en aquests últims tres mesos, quan hem aconseguit tenir una mica més de regularitat, la millora tècnica i del resultat ha estat molt gran».

«ESTEM MOLT LIMITATS». De fet, aquest canvi de paradigma que ha tingut a Ansón com a protagonista seria extrapolable, segons Ruiz, a la resta de nedadors de l’entitat. «Si les circumstàncies fossin normals, és a dir, si poguéssim disposar d’uns equipaments adients, els resultats millorarien molt. Estem tan limitats que, evidentment, si tinguéssim més espai, el rendiment seria superior, perquè de talent n’hi ha, com ja han demostrat en Pere, l’Emma Feliu i molts altres esportistes», subratlla Ruiz, abans d’afegir que, en aquests moments i causa de la situació pandèmica, el club ha perdut volum de nedadors, especialment a la base: per exemple, de benjamins fa un any i mig n’hi havia una cinquantena, mentre que ara amb prou feines s’arriba a una vintena. «Amb la covid-19 no hem pogut augmentar el nombre de nens, i és el peix que es menja la cua: necessitem incorporar a joves, però no podem agafar-los perquè estem molt limitats d’hores».

RESILIÈNCIA. La situació del club, així com de la resta d’entitats esportives que fan ús de la piscina municipal, és endèmica. Això ha provocat, entre altres coses, que esportistes com en Pere observin amb certa naturalitat els fets que el rodegen. «L’espai mai ha estat un problema per a mi, des que entreno en aquest club, la situació sempre ha estat la mateixa i ja hi estic acostumat», detalla l’esportista, que com la resta de companys del club, sovint ha hagut d’anar a entrenar a llocs com Banyoles per poder dur a terme una preparació digna.

Possiblement, aquesta capacitat de resiliència li ha permès fixar-se objectius optimistes, com ara en el cas del recent campionat estatal. «L’objectiu principal no era baix, buscava com a mínim una bona posició. Malgrat que veiem difícil entrar a la final, tenint en compte la manera com s’havia treballat, sí que teníem consciència que rebaixaríem la marca, i si a partir d’aquí hi havia èxit, molt millor. Quan vaig arribar a la paret, no sabia que havia quedat primer de la meva sèrie», valora entre somriures.

«Vaig sentir molta emoció, molta felicitat, perquè tot l’esforç amb què hem estat treballant a la piscina, malgrat les restriccions que tenim, ha donat el seu resultat», valora Ansón, que es mostra consonant amb l’opinió de Ruiz: «Estic molt orgullós d’en Pere, és un noi molt treballador i entrenar-lo és molt fàcil. Estic molt content per ell i per tota la resta de nois i noies del club, que tot i haver patit aquestes aturades, han estat al peu del canó treballant i confiant que la situació es pugui revertir. Això és admirable».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li