La disfressa del camaleó

0
977

Sempre, des de ben petit, confiava en la seva capacitat d’aparèixer, desaparèixer gairebé sempre mimetitzant-se amb elements més cridaners de cada entorn.

Amb els anys, s’havia acostumat a confiar en la seva capacitat de ser una branca eixuta avui. I sovint, sense esperar a l’endemà, evolucionar cap a una flor esclatant amb colors i luxúria de bijuteria.

Però la novetat, l’enlluernament la sorpresa, acaba (va amb la lògica de la vida) fent topall amb l’experiència. Repetint una disfressa rere una altra, cada vegada es fa més evident la seva estratègia camufladora. Imperceptible però constantment, el camaleó nota com ara i cada vegada més, és freqüentment detectat. Experimenta una comprensible angoixa. Dependre de la disfressa per tal que no es conegui la seva verdadera identitat acaba per fer-lo sentir captiu de la seva pròpia estratègia. Enfurismat, desesperat, decideix provar disfresses que no li són habituals i adornar-los amb granadures que tampoc no li escauen. Exhibeix respecte, honestedat, fermesa i fins i tot generositat.

Aquests dies tots ens hem vist abocats a reflexionar sobre el pas dels anys. Sovint un repàs de tot allò que ha succeït al llarg de l’any. Tot allò que ha passat, i no hauria d’haver passat; tot allò que hauríem volgut que passés i un any més no ens ha arribat. Algunes d’aquestes coses són personals. Altres són alhora individuals i col·lectives. Tot repassant, no cal dir que els darrers tres mesos han estat particularment enlluernadors pel que fa a Catalunya. El nostre particular camaleó espanyol, que ja se sentia nu als ulls de tots amb les seves vergonyes de corrupteles exposades fins al ridícul, va descobrir un nou armari de disfressa. Es va vestir de demòcrata, constitucionalista i (no s’ho perdin) respectuós amb les lleis. Tot preparant les eleccions, va intentar endolcir la violència exercida amb un seguit de proclames econòmiques suposadament dirigides a les classes més castigades per la crisi: pensionistes (un augment espectacular del 0,25%), l’actualització dels funcionaris i un futurible condicionat augment del 4% del sou base. Passen les eleccions. El nostre camaleó comença a tremolar. La disfressa de demòcrata, tot i que encara intenta mantenir-la amb betes i fils constitucionalistes, comença a encongir-se. Encara li queden per resoldre les conseqüències del 155. Com pot fer que la gent estigui, es mantingui, acollonida? Fa un striptease de la seva preocupació social. Primer dia del nou any, i el govern encara amb les garlanes del Nadal anuncia un “regalet” sense esperar els Reis (Màgics). Apugen els preus regulats (que vol dir que depenen de la decisió del govern). El gas natural, un 6%; la llum, que ja era barateta (la més cara d’Europa), un 3,5; la telefonia, 5 euros al mes; la benzina, els peatges i fins i tot el correu un 2%. Quant deien que augmentaven les pensions?

Aquest camaleó, a Catalunya ja ha estat detectat. Però no se’n refiïn. A voltes surt una cria que amb ulls d’innocència és encara més perillosa.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li