La degradació de la base de ‘La creu de l’àngel’ requereix ajuda científica

0
483

Durant sis mesos un grup experts en diferents camps relacionats amb les joies han treballat per resoldre la incidència


La Fundació Salvador Dalí porta sis mesos treballant conjuntament amb especialistes en joiera, química, gemmologia i mineralogia. Tot per aconseguir restaurar i tractar la base de La creu de l’àngel . Concretament estan treballant amb un dels minerals que la composa, la pirita-marcassita. Aquest element, que es troba situat a la part inferior de l’escultura, mostrava símptomes de degradació per un increment puntual de l’humitat relativa i d’un possible atac bacterià. La marcassita és un element que reacciona davant la presència d’humitat oxidant-se i generant sulfats, fet que ha provocat el despreniment d’una petita part de la base, com es pot observar a la fotografia.

DETECCIÓ. Van ser els conservadors-restauradors, els primers en observar la incidència en una revisió rutinària de les peces exposades a l’espai Dalí·Joies. Ràpidament es va contactar amb la joiera de referència, Noa Florensa, qui va suggerir que fossin especialistes en minerals els que s’encarreguessin de tractar la peça. Inicialment es creia que la base estava formada per esfalerita (sulfur de zinc), i es va contactar amb dos especialistes d’aquest mineral, Montserrat Bagué i Josep M. Serrano. Els gemmòlegs van descobrir que l’element de la base era en realitat mascarita (sulfur de ferro), i que calia contactar amb el químic i mineralogista Joan Rosell. Finalment, els experts van deduir que un increment puntual de la humitat relativa era la causa d’una reacció d’oxidació. Aquesta hauria generat els sulfats, que havien afavorit la disgregació de la marcassita.

SOLUCIÓ. Els tècnics han efectuat proves preliminars amb petits fragments, tant de marcassita com de corall o lapislàtzuli, que també estan a la base, per assegurar-se que no quedarien malmesos. El següent pas ha estat aplicar vapors d’amoníac per frenar la degradació de la marcassita. A més a més, s’han enviat mostres a uns laboratoris amb tecnologia puntera de Corea, per fer-ne la seqüenciació de l’ADN i determinar si hi ha presència de bacteris. Amb aquesta informació es valorarà si cal prendre mesures addicionals per evitar la degradació de la joia en el futur.

SENSE PERILL. És la primera vegada que una de les joies de la col·lecció Owen Cheatham, adquirides per la Fundació Dalí el 1999, ha requerit la intervenció d’un equip multidisciplinari tan divers. Cap altra joia de les 38 restants corre perill perquè els seus minerals i pedres precioses són estables als canvis d’humitat i de temperatura. De fet, s’està estudiant la manera d’aconseguir un estat òptim a l’interior de la vitrina on es trobava La creu de l’àngel. Es vol reduir la humitat relativa per poder-hi tornar a instal·lar la base de la joia una vegada estigui reparada.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li