La decisió és nostra

1
1430

La qüestió bàsica que col·lectivament caldrà respondre en les properes eleccions del 14-F serà la de dilucidar si continuem, amb força renovada, el procés cap a la nostra independència nacional o si ens ho deixem córrer.

El nacionalisme espanyol és naturalment partidari d’aquesta segona opció. La defensa tot l’espectre polític d’aquesta tendència, des de l’extrema dreta de VOX fins als Comuns-Podemos. Ara bé, segons pronostiquen les enquestes, aquest cop el partit que liderarà aquesta opció serà el PSC-PSOE i no pas Ciudadanos (que és qui ho feu en l’anterior confrontació electoral i que tot apunta que traurà un mal resultat). Les diferències en aquest sector, pel que fa a la qüestió que ens ocupa, són de matís.

El bloc independentista defensa, naturalment, el procés. El problema que ara ha sorgit, en aquestes eleccions, és que han aparegut grups partidaris de diferir la independència per més endavant. Algun ho fa sense ni tan sols arribar a fixar cap data concreta. Aquest ajornament sine die, en la pràctica, comportarà deixar-s’ho córrer fins a un futur incert, però llunyà. En aquest sentit, sorprèn l’ambigüitat de l’actitud de la CUP, ja que tota dilació (ni que sigui d’una legislatura, com plantegen) pot suposar la fi del procés.

Una situació molt semblant ja es va produir al final del franquisme, durant la transició de la segona meitat dels anys setanta, quan la «ruptura democràtica» es va deixar per a més endavant. Triomfà aleshores la «reforma política», fruit del compromís dels demòcrates amb els sectors reformistes de la dictadura. Es deia que era una solució per sortir del pas (i bé ho semblava aleshores), en espera d’una democratització plena que, com hem pogut comprovar passats més de quaranta anys, no s’arribà a produir mai. Per això hem arribat a on som. I ara patim un Estat espanyol que no compleix les mínimes exigències democràtiques; que ha desfermat una repressió insòlita contra Catalunya (com mai d’ençà dels temps de la dictadura); que té presos polítics, exiliats i milers d’imputats; que ha promogut una actuació descaradament política i parcial dels tribunals i que nega la realització d’un referèndum d’autodeterminació com a via per resoldre democràticament el conflicte polític existent entre Catalunya i Espanya.

La decisió sobre el camí a seguir és encara a les nostres mans. Malgrat les limitacions democràtiques existents i malgrat que ens obliguen a votar enmig d’una pandèmia, cal exercir el nostre dret de vot per la transcendència del que ens hi juguem. No podem deixar passar inútilment quaranta anys més.

1
Leave a Reply

avatar
1
0
0
 
1
Albert Jürgens
   
El més nou Més antic Més votat
Notificar-li
Albert Jürgens
Convidat

Sí, cal anar a votar per enèsima vegada, encara que sigui cansat tot plegat. No deixem que els nostres líders a l’exili o a la presó es marceixin per el nostre desànim. Al pas que anem, si deixem passar l’ocasió, més endavant encara ens retallaran més drets. En més d’1 any de “Gobierno más izquierdoso de la historia” no s’ha derogat ni la “Ley Mordaza” ni s’ha retocat la Reforma laboral del PP, ni s’ha amnistiat als nostres liders a la presó, segrestats per l’estat español perquè no badem boca. No deixem passar l’ocasió i triem el vot útil dins… Llegeix més »