La culpa és nostra

0
434

Aquest dissabte passejava per Roses i vaig sentir un comentari que m’ha fet reflexionar. Una parella jove, d’entre trenta i quaranta anys, estava observant l’aparador d’una botiga i ell li diu a ella: “És increíble. Para lo que quieren, son españoles”. No vaig poder evitar acostar-me a comprovar què era el que estaven mirant i el que els havia portat a fer aquest comentari. A l’aparador hi havia reproduccions de braus amb les banderillas clavades, nines vestides de sevillanas i ventalls amb una franja amb la bandera espanyola. Primer vaig sentir una certa indignació pel comentari, fet a més en un to xulesc, però després no vaig poder evitar donar-hi voltes i concloure que segurament el personatge té la seva part de raó. Som el que volem ser i si tenim souvenirs rancis als aparadors dels nostres municipis turístics és exclusivament culpa nostra. A mi no em val allò de dir que el turisme que ens visita demana aquesta mena de productes, perquè quan un viatja a l’estranger acaba fent-se una idea del país que visita a partir del que ens ofereix la gent autòctona. Si aquí ens entestem a publicitar-nos a través d’objectes que no tenen res a veure amb nosaltres és, evidentment, el nostre problema, però penso que no som conscients de fins a quin punt ens estem fent mal. La culpa no és aquí de les administracions, que no poden intervenir ni decidir què es pot vendre en una botiga. Però sí que hi hauria molt a fer a nivell pedagògic. I el mateix podríem dir de les associacions de comerciants, que haurien de ser les primeres interessades perquè els seus associats es desvinculessin d’una vegada d’aquest folklore de pa sucat amb oli que no ens aporta absolutament res.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li