La cuina entra al museu

0
894

El Museu de l’Empordà es transforma per acollir la gran exposició «El país dels cuiners. De Ca la Teta a elBulli»


 

Hi va haver un dia que els artistes no eren només els que s’asseien a la taula i degustaven les delícies dels grans cuiners. Hi va haver un dia que alguns xefs es van convertir, amb tots els ets i uts, en artistes. Pensem en Ferran Adrià, en El Bulli de cala Montjoi de Roses, però també en un seguit d’establiments de la comarca de l’Alt Empordà que, des de mitjans del segle passat, van aconseguir elevar el mateix concepte de gastronomia. I, ara, aquesta cuina, tan ultralocal que va saber conquistar paladars d’arreu, és la protagonista de la nova exposició, inaugurada durant les Fires i Festes de la Santa Creu, del Museu de l’Empordà de Figueres: «El país dels cuiners. De Ca la Teta a elBulli», comissariada per Josep Algans, Manel Gràvalos i Francesc Guillamet.

UN REPÀS DE 50 ANYS. La imatge de dos cuiners del restaurant Duran del Pertús –en un local més aviat fosc, entre copes de vi i sostenint ganivets afilats– encapçala la mostra. Data dels anys cinquanta i va ser captada pel fotògraf Melitó Casals, Meli. Una altra imatge destacada és la de l’atrafegada cuina del restaurant El Bulli, retratada per Maribel Ruiz de Erenchun, a començaments del segle XXI. Dues fotografies que comprenen ben bé més de mig segle i que delimiten el recorregut d’una mostra que fa parada i fonda a l’Hotel Duran, a l’Hotel Empordà –més conegut com el Motel– per a acabar l’any 2011, quan s’apaguen els fogons d’El Bulli. El director del Museu de l’Empordà, Eduard Bech, explica que «la llavor de la gastronomia es troba en aquests tres establiments» i recalca la importància d’aquesta mirada al passat per «analitzar el present i reflexionar sobre el futur».

EL «FIL INVISIBLE». En paraules del comissari Algans, «un fil invisible ho lliga tot», uneix els tres negocis. Josep Mercader va ser maître a l’Hotel Duran durant quinze anys fins que es va aventurar amb l’obertura del Motel i Ferran Adrià va passar pel restaurant Finisterre de Barcelona, de la mateixa família Duran, abans de fitxar com a cap de cuina d’El Bulli l’any 1984. I si els orígens de l’Hotel Duran venen de principis de segle XX, de la fonda Ca la Teta, que ha seguit en mans de la mateixa nissaga, tant el Motel com El Bulli –en un primer moment minigolf i bar de platja regentat pel matrimoni Schilling– van néixer l’anyada del 1961.

Segons explica Manel Gràvalos, amb aquest projecte, iniciat fa dos anys, han intentat definir què és la cuina empordanesa, quin paper ha jugat en la nova cuina catalana, marcant un punt d’inici i un final: «Des de l’eufòria amb l’arribada del tren, les grans autopistes a Europa acabades les grans guerres, i el turisme de masses fins al moment en què tanca El Bulli. Un moment en què la comunicació deixa de ser física per esdevenir aèria, en què les distàncies desapareixen i ens movem en la immediatesa. […] Un període en el qual la cuina deixa de ser un soterrani en la penombra, per ser un espai de creació, mediàtic, lluminós a la vista de tothom. La cuina, que era narrada i literària, es torna fotogènica».

ARTISTES QUE CUINEN. Els altres protagonistes de l’exposició són artistes i lletraferits que freqüentaven aquests establiments: des de Salvador Dalí, assidu del Duran, o Josep Pla, qui va escriure els seus Escrits Empordanesos des del Motel, fins a Richard Hamilton, Miquel Barceló, Evarist Vallès o Carles Fages de Climent. En aquest sentit, el periodista Sebastià Roig, en un article, titulat «Artistes que cuinen i artistes que mengen,» publicat al llibre-catàleg de la mostra, especula:

«Per cert, si haguéssim demanat a aquests tertulians “Què passarà quan Figueres tingui el Museu Dalí?”, molts ens haurien respost: “Que vindrà gent de tot el món a veure’l”. I si els haguéssim preguntat: “Creieu que, algun dia, gent de tot el món farà cua per menjar al restaurant de cala Montjoi?”, el volum de les seves riallades hauria arribat fins a l’estació de Perpinyà. És el que sol passar abans dels canvis de paradigma».

MOSTRA AMBICIOSA. El Museu de l’Empordà s’ha transformat i recobert de rajoles blanques per acollir «El país dels cuiners», on es pot jugar amb recursos multimèdia i on s’hi poden veure taules parades, receptes, quadres, audiovisuals inèdits, imatges dels plats més emblemàtics preses pel fotògraf Francesc Guillamet; plaques amb els segells gastronòmics que llueix la façana del Motel; un davantal de Ferran Adrià o la maleta que Dalí va regalar a Lluís Duran, entre altres objectes que criden l’atenció al visitant. Es tracta d’una exposició palesament ambiciosa –de contingut, també de forma– que ha rebut el finançament, un total de 100.000 euros, de l’empresa Aigües de Vilajuïga.

LES DONES. Si tradicionalment les dones s’han ocupat de la cuina, en la gastronomia d’alt voltatge les dones han estat també relegades en un segon pla. «Malgrat ser presents a la cuina i a la sala de qualsevol establiment, i tenir-hi un paper principal, el protagonisme se l’han endut els homes. La cuina és un espai femení en l’ideari domèstic, però s’ha mantingut masculí quan es tracta d’un ofici», escriuen els comissaris al catàleg. Per això, s’ha volgut reivindicar la xef del restaurant Mas Pau d’Avinyonet de Puigventós, Nuri Serrat, que va ser la primera dona amb estrella Michelin a l’Estat, l’any 1982.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li