La cuina entra al museu

0
1360

El Museu de l’EmpordĂ  es transforma per acollir la gran exposiciĂł «El paĂ­s dels cuiners. De Ca la Teta a elBulli»


 

Hi va haver un dia que els artistes no eren nomĂ©s els que s’asseien a la taula i degustaven les delĂ­cies dels grans cuiners. Hi va haver un dia que alguns xefs es van convertir, amb tots els ets i uts, en artistes. Pensem en Ferran AdriĂ , en El Bulli de cala Montjoi de Roses, perĂČ tambĂ© en un seguit d’establiments de la comarca de l’Alt EmpordĂ  que, des de mitjans del segle passat, van aconseguir elevar el mateix concepte de gastronomia. I, ara, aquesta cuina, tan ultralocal que va saber conquistar paladars d’arreu, Ă©s la protagonista de la nova exposiciĂł, inaugurada durant les Fires i Festes de la Santa Creu, del Museu de l’EmpordĂ  de Figueres: «El paĂ­s dels cuiners. De Ca la Teta a elBulli», comissariada per Josep Algans, Manel GrĂ valos i Francesc Guillamet.

UN REPÀS DE 50 ANYS. La imatge de dos cuiners del restaurant Duran del PertĂșs –en un local mĂ©s aviat fosc, entre copes de vi i sostenint ganivets afilats– encapçala la mostra. Data dels anys cinquanta i va ser captada pel fotĂČgraf MelitĂł Casals, Meli. Una altra imatge destacada Ă©s la de l’atrafegada cuina del restaurant El Bulli, retratada per Maribel Ruiz de Erenchun, a començaments del segle XXI. Dues fotografies que comprenen ben bĂ© mĂ©s de mig segle i que delimiten el recorregut d’una mostra que fa parada i fonda a l’Hotel Duran, a l’Hotel EmpordĂ  –mĂ©s conegut com el Motel– per a acabar l’any 2011, quan s’apaguen els fogons d’El Bulli. El director del Museu de l’EmpordĂ , Eduard Bech, explica que «la llavor de la gastronomia es troba en aquests tres establiments» i recalca la importĂ ncia d’aquesta mirada al passat per «analitzar el present i reflexionar sobre el futur».

EL «FIL INVISIBLE». En paraules del comissari Algans, «un fil invisible ho lliga tot», uneix els tres negocis. Josep Mercader va ser maĂźtre a l’Hotel Duran durant quinze anys fins que es va aventurar amb l’obertura del Motel i Ferran AdriĂ  va passar pel restaurant Finisterre de Barcelona, de la mateixa famĂ­lia Duran, abans de fitxar com a cap de cuina d’El Bulli l’any 1984. I si els orĂ­gens de l’Hotel Duran venen de principis de segle XX, de la fonda Ca la Teta, que ha seguit en mans de la mateixa nissaga, tant el Motel com El Bulli –en un primer moment minigolf i bar de platja regentat pel matrimoni Schilling– van nĂ©ixer l’anyada del 1961.

Segons explica Manel GrĂ valos, amb aquest projecte, iniciat fa dos anys, han intentat definir quĂš Ă©s la cuina empordanesa, quin paper ha jugat en la nova cuina catalana, marcant un punt d’inici i un final: «Des de l’eufĂČria amb l’arribada del tren, les grans autopistes a Europa acabades les grans guerres, i el turisme de masses fins al moment en quĂš tanca El Bulli. Un moment en quĂš la comunicaciĂł deixa de ser fĂ­sica per esdevenir aĂšria, en quĂš les distĂ ncies desapareixen i ens movem en la immediatesa. […] Un perĂ­ode en el qual la cuina deixa de ser un soterrani en la penombra, per ser un espai de creaciĂł, mediĂ tic, lluminĂłs a la vista de tothom. La cuina, que era narrada i literĂ ria, es torna fotogĂšnica».

ARTISTES QUE CUINEN. Els altres protagonistes de l’exposiciĂł sĂłn artistes i lletraferits que freqĂŒentaven aquests establiments: des de Salvador DalĂ­, assidu del Duran, o Josep Pla, qui va escriure els seus Escrits Empordanesos des del Motel, fins a Richard Hamilton, Miquel BarcelĂł, Evarist VallĂšs o Carles Fages de Climent. En aquest sentit, el periodista SebastiĂ  Roig, en un article, titulat «Artistes que cuinen i artistes que mengen,» publicat al llibre-catĂ leg de la mostra, especula:

«Per cert, si haguĂ©ssim demanat a aquests tertulians “QuĂš passarĂ  quan Figueres tingui el Museu DalĂ­?”, molts ens haurien respost: “Que vindrĂ  gent de tot el mĂłn a veure’l”. I si els haguĂ©ssim preguntat: “Creieu que, algun dia, gent de tot el mĂłn farĂ  cua per menjar al restaurant de cala Montjoi?”, el volum de les seves riallades hauria arribat fins a l’estaciĂł de PerpinyĂ . És el que sol passar abans dels canvis de paradigma».

MOSTRA AMBICIOSA. El Museu de l’EmpordĂ  s’ha transformat i recobert de rajoles blanques per acollir «El paĂ­s dels cuiners», on es pot jugar amb recursos multimĂšdia i on s’hi poden veure taules parades, receptes, quadres, audiovisuals inĂšdits, imatges dels plats mĂ©s emblemĂ tics preses pel fotĂČgraf Francesc Guillamet; plaques amb els segells gastronĂČmics que llueix la façana del Motel; un davantal de Ferran AdriĂ  o la maleta que DalĂ­ va regalar a LluĂ­s Duran, entre altres objectes que criden l’atenciĂł al visitant. Es tracta d’una exposiciĂł palesament ambiciosa –de contingut, tambĂ© de forma– que ha rebut el finançament, un total de 100.000 euros, de l’empresa AigĂŒes de VilajuĂŻga.

LES DONES. Si tradicionalment les dones s’han ocupat de la cuina, en la gastronomia d’alt voltatge les dones han estat tambĂ© relegades en un segon pla. «Malgrat ser presents a la cuina i a la sala de qualsevol establiment, i tenir-hi un paper principal, el protagonisme se l’han endut els homes. La cuina Ă©s un espai femenĂ­ en l’ideari domĂšstic, perĂČ s’ha mantingut masculĂ­ quan es tracta d’un ofici», escriuen els comissaris al catĂ leg. Per aixĂČ, s’ha volgut reivindicar la xef del restaurant Mas Pau d’Avinyonet de PuigventĂłs, Nuri Serrat, que va ser la primera dona amb estrella Michelin a l’Estat, l’any 1982.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li