La crònica del president Puigdemont

0
1339

Els dos volums redactats conjuntament pel president Carles Puigdemont i el periodista Xavier Xirgu —el primer amb el títol M’explico. De la investidura a l’exili i el segon, La lluita a l’exili—constitueixen una obra indefugible a l’hora de reconstruir l’intensíssima vida política catalana de l’etapa que va de la seva elecció com a president de la Generalitat, el 2016, fins al febrer del 2020. No cal recordar que aquest lapse de temps ha estat marcat pel procés d’independència de Catalunya, que molts consideren una veritable revolució política. Encara hi som pel mig i l’anunciada convocatòria electoral del 14-F (si no s’ajorna) pot constituir-ne una fita cabdal. La lectura dels llibres, ara i aquí, ens pot donar moltes claus d’explicació del perquè d’actituds i posicionaments de persones i grups implicats en el procés (tant dels partidaris com dels detractors). I, sobretot, dels mòbils i les vivències personals del seu protagonista.

Els dos volums són presentats en forma de dietari i, doncs, segueixen una exposició cronològica dels fets, cosa que, junt amb l’ús d’un llenguatge planer i periodístic (en el bon sentit del terme), faciliten la seva lectura a un públic molt ampli. Són fruit de quatre anys de treball conjunt entre els dos autors i de més de seixanta trobades, algunes en llocs ben insòlits (des d’àrees d’autopista i apartament de Bèlgica, fins a la presó de Neumünster). Sumen un total de més de mil pàgines i abasten un període que va del 7 de gener de 2016 fins al 5 de febrer de 2020, amb un epíleg escrit el 5 de juliol del 2020.

No són pas unes memòries polítiques fetes al cap de molts anys dels fets descrits, sinó uns textos redactats al moment (o poc temps després), cosa que permet que l’explicació no hagi estat gaire alterada a posteriori per fer-ho lligar tot. I aquesta és una de les seves principals virtuts. Una altra és la voluntat d’aixecar acta dels fets, que sempre hi és present. Això fa que estiguem davant d’una veritable crònica històrica. Un aspecte que es reforça amb la inclusió de documents i fotos del moment, i la incorporació d’annexos com ara una selecció dels articles del president o l’informe que va fer al principi de l‘exili l’advocat Gonzalo Boye. Naturalment és una visió subjectiva, però d’un interès extraordinari. I més quan no amaga ni les dissensions ni els enfrontaments personals i polítics. Tanmateix si que, com es reconeix al text, falten fets, converses, noms… per tal d’evitar possibles represàlies de l’Estat espanyol, l’altre gran protagonista implícit de l’obra. Crec que cal aplaudir la iniciativa de publicar aquests llibres. Tenim dret a saber què va passar. És més, tenim l’obligació, en tant que ciutadans conscients, de saber-ho.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li