La criminalització de les bosses de plàstic

2
1321

Les bosses de plàstic són les últimes grans culpables del deteriorament del planeta, les grans causants de la contaminació ambiental. Aquesta és la gran explicació difosa a tort i a dret per justificar la nova Llei 5/2007 de 28 de Març, art. 195.3, que obliga a tot ciutadà, que en un moment donat pot necessitar-ne alguna, a pagar un import per aquesta. Un import no uniforme ni establert en aquesta llei, i per tant variable del tot: les trobem des de 0,01 fins a 0,5 cèntims. En els establiments més agosarats els preus poden arribar als 0,25 cèntims. No importa la mida, no importa la necessitat de l’usuari, no importa si són bosses que l’establiment ja tenia adquirides (gratuïtament per algun dels seus proveïdors, o pagades amb la seva publicitat) per poder satisfer el client… No hi ha cap justificació possible. Les bosses de plàstic es paguen a tots els establiments.

Per adoptar una mesura d’aquestes característiques, i observar que ni el petit ni el mitjà ni el gran comerç clama al cel, només se’n poden deduir algunes conclusions. Altrament s’identifiquen uns clars i múltiples beneficiaris i, com sempre, un únic perjudicat: el pobre consumidor.

Beneficiaris:
Una despesa menys que té el comerç, ja que és el client qui paga la bossa, a més, amb la publicitat i la qualitat que decideixi el comerç. D’aquests dos factors dependrà el preu final.

Els fabricants d’unes grans bosses, que semblen ser perpètues, però de dubtosa qualitat i podem trobar arreu de les grans cadenes comercials (jo també les veig de plàstic, encara que sigui diferent), i que ens obliguen a adquirir-ne una (sempre amb publicitat del comerç, això per descomptat). A no ser que en una gran compra preferim gastar-nos fins a dos euros en bosses de plàstic criminalitzades.

Els fabricants de carretons de compra, cistells, bosses de paper…

I per descomptat l’Administració. Anant a la caça i captura de l’establiment que no compleix la llei per poder imposar una sanció exemplar que enriqueixi les seves arques.

Perjudicats (només n’hi ha un):
El consumidor. Malgrat que hi hagi alguns ciutadans que llencin bosses on no ho han de fer i malmetin l’entorn i el medi ambient, aquests ho seguiran fent, ja que la seva mala educació i el seu incivisme no s’aturaran amb 0,5 cèntims.

L’excusa d’aquests pocs ha provocat que milers i milers de ciutadans que utilitzaven i reutilitzaven les bosses com a bosses de reciclatge d’envasos i plàstic, d’escombraries, de seguretat per no vessar líquids, per roba bruta, com a recipient, com transportín de segons quins objectes, com recollidor de segons què, com a embolcall, per aixoplugar-se quan la pluja ens enxampa, etc. (podria ocupar tota una pàgina rememorant les utilitats de la bossa de plàstic), ara les hagin de pagar. Les utilitats hi segueixen sent, però ara ja no són gratuïtes. O les pagues o compres altres recipients i estris que et facin la mateixa funció.

Tot plegat, ens trobem sota un impost camuflat que ens han volgut ben vendre aprofitant el deteriorament del nostre meravellós planeta i fent-nos tenir, com sempre, remordiments de consciència i culpabilització si no actuem com a ciutadans exemplars.

Només algunes preguntes segueixen sense deixar-me veure la lògica d’aquesta dràstica mesura que només afecta negativament al tan manipulat i resignat contribuent.

Per què seguim veient bosses de plàstic en espais naturals i llocs on no hi haurien de ser? Per què es permet que les multinacionals segueixin fent servir plàstic de manera indiscriminada? Per què les bosses de patates i aperitius segueixen estant mig buides i utilitzen més plàstic del que cal al producte? (Una altra estafa per al consumidor: compres una bossa de patates de 30 g, dels quals més de la meitat són aire i plàstic, i la resta producte. Un producte que es ven a uns preus exorbitants segons a quines piscines o xiringuitos de platja. Això no s’ha de regular?). I molts més exemples que de ben segur que teniu al cap.

Conclusió, un impost camuflat i una mesura que beneficia els grans lobbys, però ull! Ens comencem a cansar d’aquestes campanyes que ens fan sentir culpables de tot: “Si no recicles, el futur dels teus fills…”, “Si no fas això altre…”. Com és, doncs, que cada any se’ns apuja l’impost d’escombraries una barbaritat si ja fem la meitat de la feina? “Les bosses es paguen”, i per què no es prohibeixen, si fan tant mal?

Senyors legisladors, empresaris i altres beneficiaris, no ens atordeixin tant. A veure si al final surt el tret per la culata i deixem de reciclar tan acuradament com ara ho fem i moltes altres coses que ja ens comencen a cansar, i més quan se’ls veu el llautó tan descaradament. Alcin vistes, modifiquin objectius i replantegin polítiques, potser no tenim el poder econòmic dels grans lobbys empresarials, però no subestimin mai el poder del consumidor.

2
Leave a Reply

avatar
1
1
0
 
2
Anna BernalJordi
   
El més nou Més antic Més votat
Notificar-li
Jordi
Convidat
Jordi

A Rwanda estan prohibides completament, és tan anacrònic aquest text, tens idea del nivell de pol.lució que comporten i el cost de producció? Idea de quan ha baixat el seu consum? Posats a dir tonteries per qué no proposes que tornem a fumar dins els restaurants???