La constel·lació d’artistes del paradís blanc

0
1202

La mostra ‘De Meifrèn a Dalí’, comissariada per la historiadora Mariona Seguranyes, recorre els 40 anys d’història del Museu de Cadaqués


 

«Antoni Pitxot li va dir a n’en Ramonet – te’n recordes de l’Eliseu Meifrèn?, per què cada pintor que venim a Cadaqués ens hem inspirat en Cadaqués no aportem una obra? I aquesta va ser la mare dels ous». Són declaracions de Pepe Giró, membre de la Societat l’Amistat entre el 1979 i el 1982. Així explica els orígens de l’actual Museu de Cadaqués, que es remunta ara fa quaranta anys, quan des de la Societat i un grup de pintors i intel·lectuals, com Antoni Pitxot, Gustau Carbó o Joan Josep Tharrats, van esperonar artistes amb lligam amb el poble perquè cedissin alguna de les seves obres. Amb el temps, la Societat va donar als quadres a l’Ajuntament i, fins ara, les prop de 340 peces del Museu estaven guardades en un magatzem. Des de divendres passat, se’n poden veure més d’una cinquantena a la mostra «De Meifrèn a Dalí. Cadaqués, univers d’artistes», comissariada per la historiadora i doctora en Humanitats, Mariona Seguranyes, qui també se n’ha encarregat de catalogar el fons. «De fer endreça i dignificar les obres», en les seves paraules.

DUES PARTS. L’exposició que acull la sala d’en Berto, antigament emprada com a habitatge social i seu del Museu des del 1983, té dos vessants. El primer, a la planta baixa, és titulat «Cadaqués univers d’artistes», amb vint-i-quatre obres de col·leccions particulars. Es mostra l’atracció de pintors pel poble que Seguranyes defineix com el «paradís blanc». S’hi troba el primer retrat anònim on apareix Cadaqués com a teló de fons i que data del 1904; les pintures de Narcís Monturiol, qui es va inspirar amb corallers d’allà per crear el submarí; de Sebastià Berenguer, oriünd del municipi, que va fer descobrir l’encant dels seus carrers en sales de Barcelona, o de Ramon Pichot, qui va portar amics com Picasso, del qual també hi ha un dibuix, i Santiago Rusiñol a les cales del cap de Creus. La segona part, «Museu de Cadaqués, 40 anys de vida», inclou una cinquantena d’obres del fons, que va començar amb la donació d’uns dibuixos el 1912 d’Eliseu Meifrèn a la Societat: olis, dibuixos, aquarel·les, escultures de pintors com Sigfried Burmann o Àngel Planells, entre molts altres, i fotografies de Robert Descharnes i Enrique Sabater a Salvador Dalí. «El gran bagatge del fons prové del 1979, quan es van rebre una setantena d’obres dels millors artistes del moment. Cadaqués era un gran aparador del món», explica la comissària.

UNA OBRA CONTROVERTIDA. Amb tot, la importància de Dalí és cabdal. No endebades, va ser ell, qui va rebre el president de la Generalitat, Josep Tarradellas en la inauguració de la «Mostra número zero del Museu de Cadaqués» un 31 d’agost del 1979. I va regalar Escut òptic fent recular un dragó i Sirenes de Cadaqués. Homenatge a Carles Rahola. Aquesta última obra la va idear amb motiu d’una exposició itinerant, organitzada per l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona. Quan la mostra es va traslladar al Casino, el secretari del pintor va entregar el quadre en homenatge a l’escriptor afusellat pels franquistes, i a qui Dalí havia conegut. La resta de membres de l’Assemblea van despenjar les seves obres. Van vetar al pintor per antonomàsia de Cadaqués. I és precisament aquesta peça, que recorda la història del país, el cartell d’una exposició que s’allargarà fins a la tardor.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li