La ciutat dels escriptors

0
845

Impulsen una ruta per descobrir vuit autors nascuts a Figueres o vinculats a la ciutat a través dels seus textos


Per la Santa Creu se’n va fer la primera i al llarg d’aquest mes de maig se n’han programat unes quantes mĂ©s, amb la voluntat que puguin tenir continuĂŻtat al llarg de l’any i que, fins i tot, es puguin ampliar i diversificar. Ens referim a les Rutes LiterĂ ries de Figueres, promogudes des de la Biblioteca Fages de Climent i l’Ajuntament. Es tracta de realitzar una descoberta de la ciutat a travĂ©s de la literatura, amb un recorregut pels espais vitals i de ficciĂł d’escriptores i escriptors del segle xx vinculats al municipi.

Dissabte passat, de la mĂ  d’Anna GarcĂ­a Casals, una consolidada guia turĂ­stica figuerenca, vĂ rem fer aquest recorregut on les lletres i els autors es barregen amb els carrers i places de la ciutat. La ruta tĂ© l’Oficina de Turisme de la plaça de l’Escorxador com a punt de partida i transcorre per la plaça de la Palmera, els carrers Monturiol i Joan Maragall, les places de l’Ajuntament i Josep Pla i acaba a la Rambla. En poc menys de 90 minuts, la majoria dels assistents descobreixen una ciutat diferent, fins i tot desconeguda.

La guia ens adverteix que «preparar aquesta ruta ha estat tot un repte. Ha calgut seleccionar molt i aixĂČ, de per si, ja Ă©s una dificultat, perquĂš t’obliga a descartar molts textos i nombrosos autors, perĂČ tambĂ© posa en evidĂšncia que la tradiciĂł literĂ ria de la ciutat Ă©s amplĂ­ssima». Tant, que ja s’estan plantejant fer dues rutes diferents, l’actual —amb autors dels segle xx ja desapareguts— i una altra, bĂ sicament amb textos del segle xxi, Ă©s a dir, amb autors vius.

GarcĂ­a va explicar que «en aquesta ruta establim una mena de diĂ leg amb diferents generacions d’autors que es relacionen entre ells, com Salvador DalĂ­ —no cal oblidar la seva Ă mplia faceta d’escriptor—, Josep Pla, Josep Pous i PagĂšs, Carme Montoriol, Carles Fages de Climent, les germanes Maria Àngels i Montserrat Vayreda, Carme Guasch i Maria Àngels Anglada. En definitiva, un viatge apassionant per la literatura mĂ©s nostra».

EL RECORREGUT. Tot comença a la mateixa plaça de l’Escorxador, on es llegeixen textos d’Anglada i Pla, que recorden les impressions que els va causar la ciutat tot just arribats. L’autor de Palafrugell va deixar escrit al Quadern gris que «el primer descobriment del mĂłn, l’entrada en la seva correntia, se’m produĂ­ per Figueres. Per a arribar-hi vaig haver d’agafar el primer tren seriĂłs, el tren gros, com llavors se’n deia. La ciutat fou el primer nucli urbĂ  que haguĂ©s vist en ma vida. La Rambla fou el primer carrer construĂŻt que veieren els meus ulls. L’hotel ParĂ­s, el primer hotel que la vida m’oferĂ­. El primer restaurant en el qual he menjat fou el restaurant Roig de la Rambla».

A la plaça de la Palmera ens aturem per relacionar l’apotecari Alexandre Deulofeu i el pintor Salvador DalĂ­. Amics d’infĂ ncia —vivien un davant de l’altre—, els seus pares regentaven la farmĂ cia —que encara existeix, tot i que en altres mans— i la notaria, en aquest cas ja desapareguda. El primer va analitzar i descriure la matemĂ tica de la histĂČria, fou alcalde accidental de la ciutat durant la RepĂșblica i es va haver d’exiliar. El segon va esdevenir un pintor de projecciĂł universal, amb notables incursions en el mĂłn de la literatura, perĂČ que mai va deixar de banda les seves arrels figuerenques.

Seguim pel carrer Monturiol, conegut com el «carrer dels genis» pel popular epigrama de Carles Fages de Climent: «Al carrer de Monturiol, l’inventor del submarĂ­, jo i en Salvador DalĂ­ —tres genis—, hem vist el sol». Per cert, la placa que ho recordava ha desaparegut, mentre l’immoble on va nĂ©ixer l’escriptor —exactament en el quart balcĂł del primer pis, a la dreta— s’estĂ  arranjant per acollir-hi un hotel. Davant de la casa Fages, al xamfrĂ  amb el carrer Enginyers, la ruta s’atura per recordar textos del poeta i tambĂ© de l’escriptora Carme Guasch. Seguim fins al carrer Joan Maragall i ens aturem davant de l’edifici on, als anys 60, hi havia la PensiĂł Roca. «Un local que va ser un veritable niu d’artistes i escriptors, un autĂšntic focus de cultura», com recorda Anna GarcĂ­a. AllĂ  mĂ©s d’un pintor havia pagat els seus deutes amb algun quadre, amb el beneplĂ cit del seu propietari, MartĂ­ Roca.

Des del carrer Peralada divisem el Casino Menestral, durant uns anys seu dels jocs florals on Fages i altres poetes locals havien guanyat els principals premis. Pugem fins a la plaça de l’Ajuntament, xamfrĂ  amb el carrer de la Jonquera. AllĂ  la ruta recorda el Garrigal amb textos de Josep Pous i PagĂšs i de Carme Monturiol, que a la seva novel·la Teresa o la vida amorosa d’una dona apareix l’amant d’un metge de la ciutat, que era una prostituta del barri.

La ruta acaba entre la plaça Josep Pla, davant del Teatre El JardĂ­, i la Rambla, en aquest cas enfront de la llibreria Canet. Es llegeixen diversos textos que posen en valor el passeig i, sobretot, la figura de Ramon Canet (Figueres, 1905-1982). Per cert, molt ens adonem que des de l’escultura que el pintor Josep Ministral va dedicar a Pla es divisa la llibreria, i viceversa. Com ens explicaven al principi del recorregut, la interrelaciĂł Ă©s present a cada pas de la ruta.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li