La casta cobrarà igualment

0
1165

Sovint no ens adonem dels petits detalls que ens van canviant la vida, el modus vivendi o el nostre estat de benestar; ja es diu que «de mica en mica s’omple la pica».

D’exemples d’això en tenim una bona pila ben bé a la vora: uns guants, unes mascaretes, un gel, una distància de seguretat i, tot seguit, confinament. Primer va ser un manter que venia les seves imitacions a les terrasses dels bars i restaurants, després un grapat i ara un exèrcit en què la casta política i judicial és inoperant per foragitar-los… forans que ens bombardegen amb les seves tradicions, cultures i religions, que si ara permeten classes dels seus idiomes o religions, ara menús especials, ara indumentària excloent amb risc de seguretat, ara festes sense cap mena de control sanitari als aliments, decapitacions i violacions; però és clar casos aïllats (milers, ja)… Ara gent que als seus països d’origen no poden ni aixecar un dit i aquí reclamen tot allò que els han prohibit, i pagant nosaltres; pagues, paguetes, subsidis, subvencions, ajuts i d’altres eufemismes per tal de mantenir persones i fins i tot famílies senceres que ni han treballat ni treballaran mai, pagant la resta i acceptant una invasió passiva.

És ben cert que la situació ha esdevingut molt complicada per a moltes famílies treballadores que es mereixen ajuda, però dubto que sigui gaire adient, amb la crisi econòmica i sanitària que patim, permetre l’allau de mantinguts que envaeixen les nostres comarques amb la connivència de les autoritats.

De fet, el llenguatge juga un paper especial. Sense adonar-nos-en, ara veiem situacions o incidents com a normals quan no fa gaire ens posaríem les mans al cap.

Aquesta manipulació mental, el neurollenguatge, se suma a l’afany de les nostres autoritats d’anul·lar la nostra voluntat, que siguem obedients i submisos per tal d’assolir un pensament únic, no pensar, no dubtar mai de la veritat absoluta oficial i la veneració del líder, l’un central descerebrat amb l’ego i el narcisisme pels núvols i altres més propers, fugits, condemnats, delinqüents confessos. Recordem que tenim un president que va accedir a la Moncloa amb una moció carregada de falsedats i un vicepresident –president en funcions provisional– autonòmic fruit d’una sentència d’inhabilitació d’un altre que va ser escollit als despatxos després que un altre fugis a una Bèlgica monàrquica després de ser designat a dit un dissabte després de la migdiada després d’un altre condemnat… Quin quadre!

Exemples de neurollenguatge que ens inculquen diàriament amb eufemismes i frases impossibles els tenim com a «interrupció voluntària de l’embaràs» en lloc d’«avortament», «migrants» en lloc d’«immigrants», «suspensió temporal de la convivència» en lloc de «separació» o «divorci», «relacions inadequades» en lloc d’«adulteri» o «pedofília», «desacceleració econòmica» en lloc de «crisi», i així anem sumant conceptes que no tenen res a veure amb la imatge negativa preconcebuda o apresa per tal d’acceptar-los i de ser ben manipulats.

Un altre tema és el llenguatge inclusiu per donar empenta al feminisme ranci, excloent, heteròfob i feixista que fa mal als ulls i a les orelles: «nens i nenes», «amics i amigues» i d’altres bestieses que la RAE ja ha advertit que són incorrectes.

Escoltant la gent, pots conèixer o tenir una lleugera idea de a què es dediquen: un/a agent immobiliari/ària, parlarà sempre de «productes», en lloc de «finques per llogar o vendre»; un empleat de banca parlarà de «productes financers de risc» en lloc d’«enganyifa o estafa de la qual em portaré una bona comissió o em fotran fora de la feina si no la venc»; un professor dirà «que guai» en lloc d’«és correcte» o «està bé», per tal de guanyar-se la confiança dels alumnes i mares, i finalment, parlem de casta política feixista, explotadora i rica després de tenir una bona casa i uns sous estratosfèrics, tenir contractada tota la parentela, amics i coneguts a càrrec de l’erari públic; direm que és una nova situació social motivada pel càrrec.

Aquestes expressions o eufemismes no tenen més que la pertinença al grup, la inclusió i l’acceptació dels altres. Trobem el cas més pervers amb tots aquells amb cognoms acabats en -ez, Garcías, etc., o originaris d’arreu tot el país o d’ultramar, que són els més radicals del món, renegant dels seus orígens i de la seva família, fins i tot, catalanitzant els seus cognoms amb ny en lloc de la ñ, tot per ser acceptats per l’elit llacista excloent i manipuladora i obtenir privilegis o, fins i tot, càrrecs o sous ben pagats.

Suposo que tots plegats, vermells, blaus, grocs, verds, morats o liles estarem molt contents i agraïts a la casta governant i ben pagada per les mesures de seguretat i sanitat preses envers la Covid-19, que cada administració fa el que li rota, prenent mesures surrealistes, havent negat la utilitat de les mascaretes i dels tests, fent tancar comerços, bars, restaurants i moltes altres empreses, malgrat que el transport col·lectiu vagi ple de gom a gom, sense que els ajuts arribin i emplenant-se la boca amb els milers de milions d’euros que repartiran… a les seves butxaques, és clar, i per ajudar altres països quan aquí en tenim necessitats urgents.

Veient la casta que ens governa a qualsevol nivell, que esperàvem?, que ens solucionessin els problemes? Tan babaus som? Penseu que aquesta púrria, aquesta casta que promulga el que no fa i que incompleix tot allò que va prometre, cobrarà igualment a final de mes, mentre potser la resta estem aturats, estem amb ERTOs que mai es cobren, ens congelen les pensions o els sous de funcionari o tanquen els negocis o les paradetes (excepte si són d’un manter sense papers, al qual li permeten treballar i, a més, amb ajuts i habitatge).

Penseu que ara, com que no volen reduir despesa –tot el contrari, hem de mantenir la casta, els nouvinguts i els que veritablement s’ho mereixen– augmentaran els impostos? 7.000 milions d’euros pel 2021 i 2.000 milions d’euros pel 2022, als de sempre, és clar.

A veure si tenim més bon ull a les properes eleccions, i no us fieu gaire de les bruixes, bruixots ni dels encanteris, que l’octubre és el mes de les bruixes i ben aviat arribarà un Halloween enfosquit pels confinaments.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li