La casa de l’Abat de Vilabertran recupera la façana

0
882

Les tasques de restauració, ja finalitzades, s’han fet arran d’un despreniment d’una part del mur


 

Obres enllestides a la canònica de Santa Maria de Vilabertran. El Departament de Cultura informa que la restauració de la façana oest de la casa de l’Abat, coneguda també com a Palau Abacial, han acabat recentment. Ara aquesta zona del conjunt monumental, que data del segle XV, ja té l’aspecte original. La intervenció es va fer necessària arran del despreniment d’una part important de l’arrebossat del mur.

L’actuació duta a terme ha consistit en la restauració del revestiment i la recuperació formal de la composició de la façana de ponent del palau de l’Abat, ubicada a la cantonada sud del segon recinte del monestir de Santa Maria de Vilabertran.

Recordem que l’antiga abadia canonical de Vilabertran es va erigir a la segona meitat del segle XI i està formada per l’església romànica, el claustre del segle XII-XIII i les dependències que l’envolten, i un segon recinte, tancat a migdia pel Palau Abacial, un notable edifici gòtic del segle XV, de planta baixa i pis. Els murs de la façana principal del palau abacial, així com bona part dels murs interiors, estan construïts a base de paredat irregular i morter de calç, mentre que la façana oest, que ha estat restaurada ara, està construïda parcialment amb tàpia, paredat ceràmic i pedra, mostra de les diferents modificacions i adicions que ha patit al llarg dels segles.

CAUSES. Descartades les patologies estructurals, es va constatar que les causes del despreniment de l’arrebossat del mur de la façana oest van ser la manca d’adherència entre el revestiment de morter i el substrat de tàpia, causat per l’accés de l’aigua a través d’esquerdes preexistents, sempre coincidents amb el contacte entre diferents materials que componen el mur. Pel que fa a la restauració, s’ha consolidat l’arrebossat de calç existent que restava ben adherit i la refacció d’un nou acabat, fet de característiques similars a l’existent on s’havia desprès o el seu estat no garantia una continuïtat. Tots dos, l’existent i el refet, s’han fet amb el to dominant que té la pedra de la muralla i que va servir no tan sols per a l’homogeneïtzació entre els dos revestiments, sinó també per a la integració amb els murs adjacents. S’ha procurat facilitar la lectura de l’evolució històrica del monument mantenint a la vista unes peces de pedra que havien configurat una cantonada en una etapa anterior. Quant a composició de façana, s’han suprimit les finestres recents recuperant així la imatge originària de l’alçat i la restauració de la pedra de la finestra gòtica geminada.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li