‘La calle es mĂ­a’

0
1062

De ben segur que només els que ja comencen a tenir cabells blancs o el cap pelat com una bombeta recordem aquella mítica frase del Sr. Manuel Fraga, durant el seu mandat com Ministre d’Interior, l’any 1976.

Malgrat que molt sovint ha estat relacionada amb l’anterior cap d’Estat (igual que el seu trasllat suposarà la solució màgica per solucionar tots els mals del país, com l’atur, la inseguretat, etc.), va ser pronunciada mesos després de la seva mort, però aquest tipus de malentesos passen sovint als que es van perdre les classes d’història, els degudament adoctrinats pel sistema o tenen un màster fotocopiat en manipulació històrica.

Aquest missatge que s’ha relacionat per art de màgia al feixisme, ha estat la llavor pels seguidors de Heindrichs i Gobbels per tal d’apropiar-se indegudament dels espais públics, de les façanes dels edificis públics (malgrat les sentències, que se les passen pel forro) de les places i els carrers que entre tots paguem, mantenim i gaudim, encara sense la llibertat que es va assolir ara fa 40 anys.

Els carrers, encara que molts mandataris no ho entenen, ni són de l’autoritat ni de cap grup sectari, són de tots, segons estableix la llei i l’estat de dret: el seu segrest partidista s’haurà de resoldre per la via judicial per manca de cultura democràtica.

L’exercici dels drets personals o col·lectius tenen com a límit els drets dels altres i el compliment de la llei; aquesta premissa sembla que no la tenen en compte els que des de fa 40 anys es dediquen a la manipulació mediàtica i docent, més si tenim en compte que la darrera malifeta d’incloure aquesta simbologia groguenca pseudofeixista a les agendes dels alumnes de les nostres escoles. Haurem d’apel·lar a la memòria històrica per recordar que amb aquests símbols es marcaven prostitutes, tuberculosos i delinqüents a l’Edat Mitjana.

Parlant d’ocupació dels carrers, haig de dir que jo hi era a la via Laietana, al Portal de l’Àngel, al passeig de Gràcia, la plaça Urquinaona i Catalunya de Barcelona, aquell històric 11 de setembre del 1977, en què els carrers es van inundar de voluntat democràtica, d’afany de canvi, i hi havia unanimitat als missatges _de llibertat, amnistia i estatut d’autonomia_, moltes senyeres i cap estelada; molts dels que ara tant criden reclamant ni tant sols estaven penjats dels pensaments del seu pare ni als Pujol els havia donat temps de fer créixer moltes panxes contentes.

Vaig continuar assistint a la festa participativa, cultural lĂşdica i reivindicativa, fins que es va convertir en una Diada sectĂ ria, excloent i xenòfoba antiespanyola. (No Ă©s això, companys, no Ă©s això pel que van morir tantes flors…)

I és que s’ha creat una generació d’intolerants, intransigents, que no han après res de la història d’Espanya ni d’Europa dels darrers 100 anys, que actuen sota l’escut d’una democràcia mal entesa i de demanar llibertats i drets que ja en tenim, encara no s’han adonat de les seves malifetes i desordres mentals, gràcies a l’adoctrinament que ha calat a fons i que fa servir les mateixes tàctiques de manipulació mediàtica i social que malauradament es van viure al centre europeu a mitjans del segle passat, amb uns resultats per tots coneguts: ostracisme a qui pensa diferent, enemic imaginari, supremacisme, manipulació dels mitjans de comunicació, adoctrinament a les escoles, victimisme, populisme, etc., i de retruc, marxa d’empreses i davallada del turisme.

Si per casualitat algú rellisca amb aquests plàstics o pintures del terra que vulneren qualsevol ordenança municipal de convivència o neteja, li aconsello que faci fotos, agafi testimonis, truqui a la policia, visiti el CAP o l’hospital més proper i després faci una reclamació a l’Ajuntament de torn per responsabilitat civil patrimonial, a causa del mal estat del carrer i la manca de neteja.

Al cap i a la fi, encara que no sigui cap consistori qui embruti els carrers de tots, sí que n’és el responsable del manteniment i del seu actual estat amb la seva permissivitat i passivitat.
Els carrers són de tots, encara que molesti als demòcrates de tota la vida que intenten inculcar amb coaccions i vulnerant les llibertats individuals dels que pensen diferent de les seves ideologies sectàries. L’estat de dret obliga els ciutadans i els governants el compliment de la llei, no la seva llei, la de tots.

Quina autoritat moral pot tenir un Ajuntament que et multa per les defecacions dels gossos i per contra permet (i fins i tot participa, subvenciona o encoratja) una simbologia feixista groguenca per tot arreu? La demanda de llibertat dels presos preventius sediciosos comporta també la d’assassins, terroristes i violadors? Quina autoritat moral pot tenir un Ajuntament que permet els manters i et multa si et passes 1 cm d’ocupació de via pública del teu negoci legal? Quina autoritat té un president no escollit a les urnes que es dedica a infringir les lleis, malbaratar fons públics i encoratjar la desobediència civil?

Per sort, les fronteres són obertes i els valents que no volen defensar les seves in situ poden gaudir a l’estranger d’unes vacances pagades a costa dels contribuents.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li