La burgesia figuerenca en l’oblit

0
484

T ots tres van ser alcaldes de Figueres i es van substituir l’un a l’altre. En el seu moment van mantenir discrepàncies –en alguns casos fortes–, però dijous passat, en un debat organitzat al celler Espelt de Vilajuïga, van tenir un punt de coincidència essencial que relliga el passat de la ciutat amb el present, en definitiva el primer terç del segle XX amb les darreres dècades i el moment actual, ja ben entrats en el segle XXI. Tots tres van reconèixer la necessitat de reivindicar –i sobretot no oblidar– la burgesia figuerenca de cent anys enrere, per l’impuls que van donar a la ciutat,i van lamentar que aquell esperit no hagi tingut continuïtat.
La publicació del llibreLa Caixa de l’Empordà per a la Vellesa i d’Estalvis. 100 anys de la Caixa a Figueres, escrit per Joan Armangué, va ser l’excusa per muntar una taula rodona que va moderar el periodista Narcís Genís. A banda de l’autor, alcalde de Figueres entre 1995 i el 2007, també hi van participar el seus antecessors, Eduard Puig Vayreda, que va ocupar el càrrec entre 1980 i 1983, i Marià Lorca, que ho va ser entre 1983 i 1995. Puig i Lorca ho van ser per Convergència i Armangué pels socialistes. La trobada fou molt distesa i per començar l’autor del llibre ja va deixar clar que es pretenien fer unes reflexions en veu alta sobre l’època en què arrenca el seu treball i el moment actual.
Marià Lorca va comentar que “aquest llibre l’haurien de llegir tots els que dirigeixen Caixa Bank actualment pel tracte sense cor ni rostre humà que donen tot sovint als seus clients”. Malgrat això va remarcar la bona feina de l’Obra Social de la Caixa que dóna suport, en el cas figuerenc, a diverses iniciatives de Càritas, entitat que l’exalcalde presideix des de fa uns mesos. A les pàgines escrites per Armangué, hi destaquen les diverses dècades en que ser client de la Caixa era com pertànyer a una gran família, on tothom es coneixia i es donava suport. Els temps han canviat i aquella entitat d’estalvi “ha estat una víctima de la globalització i s’ha equiparat amb els bancs”, va reconèixer l’autor del llibre.
Eduard Puig va recordar que “l’antiga Caja de Ahorros y Monte de Piedad del Ampurdán havia nascut a finals del segle XIX com una societat de socors mutus, a l’estil de les que es van crear a molts pobles de la comarca. Feien un servei eminentment social. Avui convindria recordar aquells emprenedors. Eren la burgesia, però cal revisar l’actitud actual de la ciutat envers aquest segment social que forma part de la història i que va fer molt per Figueres. Hem de lamentar que ben pocs carrers o places portin el nom d’alguns d’aquells personatges”.
Agafant el fil, Armangué també va afirmar que “cal reivindicar la burgesia de finals del segle XIX i del primer terç del segle XX. La veritat és que hem estat injustos, durant molts anys, amb un sector social de la ciutat. Cal reivindicar-lo!”. A l’exemple de la Caixa hi ha el de la Cambra Agrària i el de les societats recreatives, entre d’altres.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li