Justícia, 78 anys després

0
1339

La Generalitat lliura a la filla del figuerenc Juan Lorenzo la primera anul·lació oficial d’un judici a un represaliat del franquisme


 

La carta que Juan Manuel Lorenzo Alcalde va adreçar a la seva dona el 8 de març de 1939 colpeix a qualsevol que la llegeixi. “No podré veure caminar la meva filla, ni podré donar-vos l’abraçada més forta de la meva vida amb tota l’ànima i cor. (…) Moro innocent i pots anar amb el cap ben alt i ho juro davant Déu i davant els homes més honrats de la terra. Ja saps que no menteixo mai i menys signant i morint amb els meus. (…) El teu marit mor tranquil i sense que li tremoli el pols perquè mort pels teus”.

Juan Lorenzo Alcalde, natural de Salamanca, va ser un guàrdia civil destinat a Figueres que va jurar fidelitat a la República. L’1 de març de 1939 va ser condemnat a pena de mort per rebel·lió militar i set dies més tard, el 8 de març de 1939, el van afusellar al cementiri de Girona, i es va convertir en un dels primers afusellats a les comarques gironines. Ara també ha estat el primer en fer-li justícia, encara que sigui 78 anys després, amb l’anul·lació oficial del judici.

La seva filla, Aïda Lorenzo Rosa, porta dècades lluitant per recuperar la memòria dels represaliats pel franquisme –presideix una associació que fins i tot va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi– des del vessant institucional i també a l’hora de recopilar dades de totes aquestes persones i donant-les a conèixer mitjançant diversos llibres publicats en els darrers anys. Ella mateixa va recollir, dijous passat, de mans del director dels Serveis Territorials de Justícia a Girona, Jordi Martinoy, el document individualitzat, expedit pel Govern de Catalunya i signat pel conseller de Justícia, Carles Mundó, que dona fe de la nul·litat del consell de guerra dictat per causes polítiques contra el seu pare.

En la investigació que fa més de deu anys van fer la filla i la neta de Lorenzo, recordaven que “en Juan encara era guàrdia civil quan va ser citat a la comandància d’aquest cos a Girona el dia 11 de febrer de 1939. Hi va acudir sense cap por perquè no tenia res a amagar. El 14 de febrer de 1939 el tinent de la Guàrdia Civil l’interroga i instrueix l’atestat per depurar-lo”. Afegien que “després de 18 dies de reclusió, una veïna de Figueres va veure el meu pare i avi als corredors de la presó i va poder parlar-li. Ni tan sols podia aguantar-se dret, caminava amb dificultat i s’havia aprimat i va explicar que l’havien apallissat, insultat i humiliat. Mai va rebre cap dels paquets amb menjar que li feien arribar a la presó”.

Va ser jutjat l’1 de març i afusellat una setmana més tard. Van testificar en contra seva quatre companys seus de la Guàrdia Civil. Lorenzo va ser acusat d’estar al capdavant del comitè revolucionari que funcionava a Comandància de Girona –quan només havia estat destinat a aquella ciutat els primers mesos de la Guerra Civil– i per emetre informes contra companys que no considerava lleials a la causa republicana, frustrant un intent de fugida d’un grup d’ells cap el bàndol nacional. Per a la família “en Juan va negar totes aquestes acusacions. Era un home d’honor, fidel als seus ideals. Un home bo”.

DOCUMENT DE NUL·LITAT. El Govern de la Generalitat expedirà un document personalitzat, com el que ha recollit la filla de Juan Lorenzo Alcalde, amb el nom i cognoms que correspongui, a totes les víctimes del franquisme o a les famílies que ho sol·licitin. Es calcula que a Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco. Va ser una repressió per motius ideològics que va afectar homes i dones de totes les edats i condicions socials.

La sol·licitud d’aquest document de nul·litat es pot fer presencialment a totes les oficines d’atenció al ciutadà de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el web del Departament de Justícia i trucant al telèfon 012. En un termini màxim de 30 dies, els documents s’entregaran a la seu i als serveis territorials del Departament de Justícia. Les persones que ho desitgin també el podran rebre per correu electrònic.

El document en què el conseller de Justícia, Carles Mundó, fa constar la nul·litat de ple dret de les causes, sentències, i resolucions s’entrega a les víctimes i a les seves famílies acompanyat d’una carta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El president hi subratlla que el document de nul·litat “restableix l’honor, la dignitat i la memòria” d’una víctima “injustament processada pels tribunals franquistes”.

El Govern català expedeix els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes contra catalans per causes polítiques després que el Parlament aprovés per unanimitat la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. En aplicació d’aquesta llei, l’Arxiu Nacional de Catalunya també publica la relació completa de persones que no eren afins al règim i que van ser considerades enemigues del franquisme per la seva afiliació política, idees o creences i contra les quals es va instruir un procediment judicial militar.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li