‘Junts’ per l’educació i la convivència

0
946

Sembla evident que en l’actualitat vivim en contextos globals complexos en l’àmbit econòmic, polític, social i cultural. Els mercats globals, l’omnipresència de xarxes d’informació i de tecnologies de la informació i la comunicació, la massiva migració de moltes poblacions o la diversitat de cultures, són fets que fan pensar, en paraules del sociòleg Manuel Castells, que ens trobem davant un canvi d’època i no només en una època de canvis.

Aquest canvi d’època també afecta el món educatiu. El catedràtic Ángel Pérez destaca que l’era digital requereix aprenentatges d’ordre superior que ajudin a viure en la complexitat i la incertesa. Una pedagogia crítica, activa, emancipadora al llarg de tota la vida. Els canvis constants fan que s’hagi d’aprendre a desaprendre i la societat ja fa temps que ha trencat el prejudici de pensar que només es pot educar en les institucions escolars, com les escoles o els instituts, o que els qui han de ser educats, són els petits i joves amb edat d’escolarització obligatòria.

Però en educació, com en política, no ens podem resignar a pensar que només calen canvis globals i quedar-nos amb els braços plegats. També s’han de plantejar noves estratègies a escala local, que posin de manifest la rellevància de processos i contextos d’aprenentatge, la importància de la pluralitat i la qualitat de les xarxes comunicatives o la conseqüència de participar activament en la vida de la comunitat. I no penso cap altra manera de formalitzar aquestes estratègies que no sigui de forma participativa, dialogant, cooperativa i en xarxa amb tots els agents implicats.

Hem pogut llegir darrerament pels mitjans de comunicació locals que l’alcalde Jordi Masquef presentava i anunciava la incorporació de la mestra Alba Albert com a número tres de la seva llista. Que hi hagi un perfil del món de l’educació entre les primeres posicions no és cap casualitat. Estic segur que no serà l’únic perfil d’aquestes característiques que hi inclogui. Ell mateix feia explícit en el discurs d’investidura del passat 14 de novembre del 2018, que creu fermament en l’educació i el coneixement com a fórmules per al progrés social.

Ell, que té un perfil acadèmic i professional allunyat del món social, des de la vessant més purament educativa, ha demostrat els darrers anys confiar en projectes socioculturals innovadors i que aporten una riquesa cultural addicional per la ciutat. Projectes de mediació comunitària i de resolució de conflictes alternatius, participació ciutadana, treball amb les entitats de la ciutat, potenciació d’espais socioculturals i foment de les institucions formatives, sobretot per a la millora de la inserció al mercat laboral.

I com no podia ser d’una altra manera, molts d’aquests projectes els ha iniciat en barris de la zona nord-oest, com Juncària Parc Bosc i Habitatges del Parc; aquests barris que molts partits deixen en l’oblit fins que hi ha eleccions. I tot això, a més del Pla de desenvolupament comunitari, que era una aposta de la majoria de partits, per treballar amb el barri de Sant Joan. Encara avui podem sentir molts comentaris positius de les veïnes i els veïns respecte a les sessions formatives que es van realitzar durant el 2016 el i 2017 sota el títol «Comunitats de veïns i mediació comunitària», en les quals es tractaven temàtiques com els conflictes veïnals, la gestió i organització de les comunitats o la prevenció d’ocupacions. O sobre l’impacte de l’Espai Cívic Teatre Bon Pastor com a centre socioeducatiu i cultural per ajudar a trencar els estigmes de la zona, afavorir la convivència i fer participar la resta de la ciutadania en les activitats d’aquesta part de la ciutat.

L’alcalde, Jordi Masquef, ha demostrat credibilitat i ha apostat, tornant al binomi educació-política, ser plural, crític, dialogant i cooperatiu, com també ha treballat en xarxa amb tots els agents implicats. Sobretot amb les veïnes i els veïns, que són i han de continuar essent els veritables protagonistes dels plantejaments que es duguin a terme a la nostra ciutat. Les coses sempre es poden fer millor i ell mateix va reconèixer, obertament i honestament en el mateix acte d’investidura, que tots els partits han de fer un exercici d’autocrítica per com han anat els últims anys, començant pel seu. Tinc plena confiança en la seva presa de decisions, en la seva empatia i en les seves reflexions. Crec que amb l’alcalde Jordi Masquef, Figueres ha començat una nova etapa i està en bones mans.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li