Júlia Bardera: ‘S’ha de poder donar una educació de qualitat i que l’escola sigui segura’

0
850

Membre del Moviment de Renovació Pedagògica (MRP) de l’Alt Empordà. En aquesta entrevista fa un repàs de la gestió educativa dels últims mesos i de la tornada a les aules, tant al juny com al setembre. La mestra destaca que la societat i la comunitat educativa no estan preparades per una educació virtual i manquen recursos per encarar les diferents necessitats de l’alumnat


 

Quina valoració es fa des de Moviment de Renovació Pedagògica (MRP) de l’Alt Empordà sobre la tornada a les aules, ara al juny?
En general, veient com ha anat tot, sembla que no ha funcionat. No hi ha ningú que hagi quedat content: ni els docents, ni el Departament d’Educació, ni les famílies ni l’alumnat. No s’han pogut cobrir les necessitats que hi havia al moment. Creiem que és imprescindible que l’obertura del setembre estigui molt més ben planificada i preparada per tornar a recuperar les confiances o els vincles… i en general, que la relació que torni a ser de plena confiança.

De fet, en un comunicat, l’entitat demanava que fos un «final de curs amb sentit». Finalment sembla que no n’ha tingut?
Que les directrius fossin poc clares ha fet que cada centre s’hagi hagut d’adaptar diferent. És per això que hi ha hagut desigualtats i era molt complicat seguir les mesures que ens marcaven; en conseqüència, no s’ha pogut fer l’acompanyament necessari, tant a infants o joves com a les famílies. I aquesta era realment la necessitat que teníem, la part més emocional. La situació era molt freda, distant, i no podien coincidir tots els grups d’alumnes… per tant, ha costat fer un bon tancament.

La part emocional era una de les preocupacions d’aquests dies i les mesures de seguretat entenc que l’han complicat.
Exacte, i amb una situació que no només diria de por, sinó d’incertesa, que ho ha complicat encara més. Hi ha d’haver el distanciament però alhora tens moltes ganes de veure’t, ja que fa tres mesos que parles a través d’una pantalla. Llavors, igual que ens ha passat amb la família, els amics o l’entorn, al final els vincles que es creen a l’escola són molt forts, sigui entre docent i alumne com entre alumnes. Per tant, ha costat trobar l’equilibri de respondre a les mesures sanitàries amb les necessitats que teníem en l’àmbit educatiu.

Molts centres de l’Alt Empordà van firmar un manifest conjunt per a la reobertura. Quines són les principals mancances dels centres educatius, a la comarca?
Per una banda, les mesures sanitàries eren molt àmplies, i no dic que no fossin necessàries, eh? Però portar això dins de les escoles, una mica a correcuita i sense haver-ho pogut preparar bé… Hi havia una mica la sensació de reobertura improvisada i potser els grans esforços han de ser de cara al setembre, per tal d’assegurar que la tornada sigui presencial i que el tancament de les escoles no sigui la primera mesura, ja que és essencial. Pel que fa a les mancances, el fet de no poder coincidir gaires alumnes a l’aula i seguir els protocols; es feia impossible donar una atenció propera i càlida, que és el que tots necessitem ara.

I pel que fa a la comarca, quina radiografia faria del sistema educatiu?
Hem de ser conscients que a l’Alt Empordà encara hi ha molta mobilitat d’alumnat. Em refereixo que, per exemple, mentre en altres territoris ha parat el volum d’arribada de gent, aquí encara en van arribant a causa del turisme, de ser un punt fronterer… Llavors, cal afegir-hi que la realitat dels centres educatius de l’Alt Empordà és molt diversa, és a dir, no té res a veure un centre a Figueres o a Roses que un a Garriguella o a la Jonquera. I com en molts llocs del territori, ens trobem amb mancances d’espais i equipaments i també aquesta realitat específica fa que sovint trobem a faltar recursos per atendre la diversitat i les necessitats de qualsevol tipus d’alumnat.

Com es pot millorar l’educació si no hi ha prou aportació econòmica de les administracions públiques?
Hi ha d’haver molt de treball en xarxa de tots els agents socials relacionats amb el món educatiu. Nosaltres des del moviment tenim molt clar que l’educació no és només l’escola, sinó tota la xarxa que l’envolta, sigui l’educació formal o no formal, la de dins l’escola i la de fora, els agents socials diversos… i tot això s’ha de treballar conjuntament per a una millor atenció educativa. Això també implica que hi hagi plans locals d’educació, consens entre els partits polítics i treballar amb molta comunicació. I sobretot que l’Administració entengui el paper clau que té l’educació al país.

Com s’ha d’entendre l’educació post-Covid-19?
Hi haurà un abans i un després, segur, però hem de tenir clar que l’objectiu de l’educació ha d’acabar sent el mateix que ja era abans: un desenvolupament global de l’alumne per potenciar al màxim les seves capacitats i potencialitats d’aprenentatge en tots sentits. Què ha canviat? Hem de tenir clar que el tancament d’escoles ha influenciat en l’àmbit social i ha de ser l’últim recurs, a partir del setembre. S’ha d’intentar que no es torni a repetir un tancament, sobretot en les primeres etapes de l’educació. S’ha vist clar que en les primeres etapes, és a dir, dels 0 a 6, primària, i els primers cursos de secundària, l’educació telemàtica és inviable en molts casos. Vist el que hem vist, s’ha de tenir clar que hem d’oferir recursos per formar alumnes i professorat per poder treballar, en cas que no es pugui anar a l’escola. I s’han d’adaptar recursos, sobretot per als alumnes amb més dificultats.

La Diputació de Girona ha presentat una línia d’ajudes per facilitar l’accés a l’educació en línia. Seran suficients?
Aquestes línies d’ajudes no són ni per a tots els centres, per tant, segurament no seran suficients. A banda, també hem de tenir clar que amb un dispositiu i una connexió no n’hi ha prou. Som conscients que l’era digital és el nostre dia a dia però això no vol dir que l’alumnat sigui autònom a l’hora de moure’s en entorns virtuals, tant l’alumnat com les famílies necessiten un acompanyament. Ens hem trobat en moltes situacions de famílies que potser no tenen una adreça electrònica o que no tenen dades o un dispositiu per a quatre o cinc germans, o bé que en tenen un i l’estan utilitzant els pares per fer teletreball. És molt complicat trobar la manera de fer-ho. També hi ha la comunicació oral, cal tenir clar que no totes les famílies coneixen prou les llengües i la comunicació és molt important.

La societat no està preparada per una educació virtual, és així?
Primer de tot hem de tenir clar que al setembre s’haurà de treballar per oferir aquests recursos a les famílies i als alumnes. S’ha de treballar perquè tothom tingui tots aquests recursos i s’ha d’anticipar abans, sigui des de l’aula o com sigui. Amb aquesta situació ens hem trobat que moltes maneres de treballar amb l’alumnat eren sense cap suport al costat. Si ja a l’aula sovint ens trobem amb dificultats tot i tenir acompanyament, fer-ho sol encara ho dificulta més. Tot i això, del que ens hem adonat durant el confinament és que la gran importància de l’educació és el vincle, la complicitat, el grup per aprendre… i al final aprenen tots junts. I això no es pot substituir per cap ordinador, ni cap tauleta ni per cap dispositiu. Tenim clar que s’ha de treballar per oferir recursos i acompanyament però l’educació és presencial i no es pot perdre la relació humana. Realment, però, s’ha fet molta feina i han sortit molt bones propostes. I hi ha hagut molt bona voluntat, però veus el resultat i ha quedat un gust estrany, que ningú ha estat massa content de com ha anat.

Com s’hauria de plantejar la tornada al setembre?
Per una banda, és urgent que les escoles rebin les directrius clares i que siguin realistes. Hem de ser conscients de la realitat de cada centre i s’han de seguir les mesures per seguretat, però s’ha de fer en condicions. Les directrius que ens donin han de marcar unes pautes i s’ha de poder no perdre la part educativa. Ens hem de protegir però sense perdre l’educació i el vincle. I anticipar-nos a tot el que pugui passar. En el manifest que ha fet ara la Federació parla d’uns factors a tenir clars actualment, com ara les ràtios i la plantilla que hi haurà al setembre per poder organitzar els grups. Som conscients que no hi ha d’haver moviment entre grups, que han de ser grups estables, que haurem d’adaptar horaris del que es feia conjunt en l’àmbit de cada escola. Per tant, necessitem directrius clares per encarar-ho.

Pel que fa a les ràtios, s’ha dit que potser tornarien els grups de 25 persones a l’aula. Com ho veu?
Sí, en principi aquesta setmana han de sortir les directius. S’ha de poder donar una educació de qualitat i que l’escola sigui segura. És essencial que es compleixin aquests dos factors, no pot ser que per seguretat traiem tota la part de qualitat de l’educació.

Enguany el grup de renovació pedagògica ha decidit aplaçar les xerrades i formacions per l’estiu que ve

A la qualitat hi va relacionada directament aquesta nova proposta de prescindir del professorat especialista.
Sembla que va per aquí… fins que no tinguem les instruccions definitives no podem acabar d’opinar, però per mi perdre l’especialitat és perdre qualitat. Al final són mestres que tenen una formació i que coneixen, per exemple, la música d’una manera i la transmeten als alumnes d’una manera molt més especial que un altre. Estem disposats a adaptar-nos però amb recursos. Per mi, evidentment, perdre les especialitats és perdre qualitat. Però som mestres i hem de fer aquest acompanyament necessari als alumnes, les famílies i la societat, en general. Hem de tirar endavant i ens trobarem amb situacions que hi ha alumnes als quals els ha tocat la malaltia de prop, la mort d’un familiar vinguda amb situacions complicades, i l’escola ha de ser un lloc per donar igualtat d’oportunitats i per donar un espai de seguretat a tots els infants i joves.

Escoles d’estiu en marxa. Com s’han plantejat aquest any?
Hi ha hagut molt de treball conjunt en l’àmbit dels Moviments de Renovació Pedagògica i totes les entitats que formen part de la Federació, i s’ha treballat per oferir escoltes d’estiu virtuals. Aquí la comarca de l’Alt Empordà hem decidit no tirar endavant l’escola d’estiu aquest any. Més que res perquè per nosaltres l’espai d’intercanvi i de compartir entre mestres de la comarca és primordial, i fer-ho en línia no ens semblava factible per la nostra organització. Animem a participar en les altres escoles d’estiu i realment hi ha propostes molt interessants, i moltes encarades a la problemàtica que tenim i com afrontar-la, però nosaltres creiem en la proximitat i l’espai de trobada. No només donem importància quan ve una formadora, que és bàsic, però creiem que és molt important compartir els projectes que hi ha a diferents escoles de la comarca, com podem tenir una millor educació a l’Alt Empordà i quines necessitats tenim. Vam creure que per la nostra manera de treballar, aquest any l’Escola d’Estiu l’ajornem a l’any vinent.

Com neix aquest Moviment de Renovació Pedagògica, a l’Empordà?
Als anys vuitanta van començar les escoles democràtiques per trencar amb les escoles franquistes i es van crear diferents moviments arreu del territori, però a l’Empordà el moviment va ser molt gran. A Roses es va fer la 1a Trobada del Moviment per buscar un consens de tota la resta de moviments; amb els anys va acabar desapareixent i ara fa uns sis anys va haver-hi el congrés d’educació a la comarca. Un grup de mestres, sobretot d’infantil i primària, vam creure que era important recuperar-ho i ens vam començar a trobar, sobretot per compartir idees. A partir d’aquí es va tornar a voler una escola d’estiu, vam crear xarxa entre centres… i des de fa sis anys tenim l’EP, el nou Moviment de Renovació Pedagògica de l’Alt Empordà. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li