Juanjo Rovira: ‘Tenim els tres elements per créixer: el terreny de joc, les places hoteleres i els clients interessats’

0
572

És el director del Mediterranean Internacional Cup (MIC), un dels tornejos internacionals de futbol base més prestigiosos. La competició se celebrarà del 17 al 21 d’abril i l’estadi de Vilatenim en tornarà a ser la seu inaugural. Una altra novetat és la incorporació de la seu de Peralada, una notícia molt ben rebuda per l’organització, que consolida així el vincle amb la comarca


 

Figueres serà la seu, per segon any consecutiu, de la inauguració del MIC 2019. Enguany un xic diferent, com serà?
L’objectiu del MIC, des que vam aparèixer a les comarques de Girona l’any 2002, era intentar arribar a tot el territori gironí. L’any passat, amb l’ampliació de les dues noves categories vam poder arribar a la zona de l’Alt Empordà -fins llavors només comptàvem amb l’Escala-, i tenint en compte que l’estadi de Vilatenim compleix totes les condicions, vam pensar que fer la inauguració a Figueres era una manera de diversificar els diferents actes del torneig. D’aquesta manera fem actes a Lloret de Mar, Palamós o Figueres… això ens dona molt de joc, futbolísticament parlant, a tot el territori.

La inauguració de la 19a edició es farà al matí a l’estadi de Vilatenim, primera de les novetats…
La inauguració es farà al matí perquè pel que fa a la gestió logística i organitzativa va molt millor. Alguns equips, l’any passat, ens van manifestar que prefereixen el matí perquè d’aquesta manera, un cop acabada la gala, a la tarda, ja se centren en els partits i el joc del torneig. I al final aquest és l’objectiu pel qual han vingut, competir.

El primer dia de torneig comptarà amb dos equips de renom, el Reial Madrid i el Manchester United.
Aquesta és una altra de les novetats. El primer partit serà el Figueres contra el Manchester United, ho hem decidit així per fer una mica de reconeixement a la Unió Esportiva Figueres pel seu centenari, i el segon partit serà del Kaptiva (una acadèmia de futbol amb arrels catalanes però que treballa arreu del món, i pensem que també es mereix aquest reconeixement) contra el juvenil del Reial Madrid, que també és la primera vegada que el club blanc participa en aquesta categoria i, si tot va bé, amb el ganxo del futbolista Raúl González com a entrenador.

Una de les altres novetats relacionades amb la comarca és la incorporació d’una nova seu, Peralada. Què significa pel torneig aquesta suma?
Aquí l’Alt Empordà tenim Peralada i pel que fa a Girona també hem incorporat Vilablareix. El MIC ha anat creixent i per no condensar tant els partits a les diferents seus, pensem que Peralada és una molt bona opció. En aquest municipi, durant la Setmana Santa s’hi feia un bon torneig i aquest any van decidir no continuar-lo, així que ens van oferir les instal·lacions i va ser molt fàcil posar-nos d’acord. Tant de bo puguem ser-hi molts anys i estar tots contents.

D’aquesta manera es reafirma el vincle entre el MIC i la comarca alt-empordanesa.
Totalment, hi ha alguna altra seu que també ens ha demanat la possibilitat d’acollir partits del MIC, però enguany amb les dues noves categories que juguen a l’Alt Empordà el que hem volgut és consolidar-les a 32 equips. De cara al futur són dues categories que poden créixer, ja que tenim terreny de joc, i també tenim els tres elements que cal tenir per poder créixer: el terreny de joc, les places hoteleres i els clients interessats a voler-hi participar.

Parlem de moltes novetats, però la més destacada serà l’ús del VAR (videoarbitratge). Com s’aplicarà?
Els arbitres de primera divisió, durant un torneig que es fa a València, ja van fer les proves del VAR i l’any que ve aquest sistema s’implementarà a tots els partits de La Liga123, de segona divisió. I el prestigi del nostre torneig ha permès que des del comitè tècnic d’àrbitres de la Federació catalana i la Federació espanyola, amb l’aprovació la Lliga de Futbol Professional, ens escollissin per fer-hi les proves. Es muntarà tota la infraestructura que es requerirà l’any vinent a un camp de Segona Divisió A, al camp del Lloret de Mar. Tots els partits que es juguin allà tindran tres àrbitres, un quart àrbitre, sala de VAR…

I és positiva aquesta professionalització o pot ser un factor de pressió per a les noves generacions?
La incorporació del VAR ha estat un cas puntual enguany, no sabem si l’any vinent es voldrà mantenir. Cal destacar que l’ús del VAR no serà només al camp o pels partits, ja que els àrbitres oferiran xerrades, entrenaments als jugadors i tècnics… Hem de pensar que els arbitres s’han d’adaptar a noves situacions dins el terreny de joc i volen posar-ho en pràctica. Per als participants del MIC 2019 pensem que és un al·licient més per sentir-se encara més professionals.

Sovint, quan la gent pensa en MIC pensa en futbol base internacional, però el projecte va més enllà i té un vessant social poc conegut, el MICIntegra, que enguany es farà a Vidreres. Què és?
Quan la gent parla del MIC parla de competició, però jo penso que hi ha dos elements molt importants: un d’aquests és el turístic i el coneixement del territori. Per exemple, a l’Escala, quan a l’Oficina de Turisme fan les enquestes de visitants, una anècdota curiosa i enriquidora per nosaltres va ser que algunes famílies que visitaven el municipi ho feien perquè la seva mainada jugava a l’Ajax i havien conegut el poble gràcies al torneig. Per tant, hi ha un element molt important de turisme i de coneixement del territori. Això fa que les nostres terres s’expandeixin arreu del món i tothom ens pot conèixer. I com bé dius, hi ha la part social, que per mi són dos vessants: d’una banda, el social, que fa referència als participants del MIC, ja que és un torneig esportiu, però d’altra banda, també és un torneig de relacions. Durant els dies de torneig el jugador viu en un hotel, amb un règim de concentració amb els companys d’equip, cosa que no passa habitualment, ni els equips grans ho fan. I un dels factors que ens manifesten els equips grans és precisament això, que el MIC els ajuda molt perquè durant 5 o 6 dies poden observar el comportament dels seus jugadors, no només al terreny de joc o als entrenaments. I pensem que és positiu pels equips més petits, ja que probablement l’experiència de compartir taula o hotel amb un equip noruec, asiàtic o americà és molt enriquidor. El MIC també és una mescla de cultures, ens hem trobat alguna vegada que un equip et demana una sala per fer-hi una xerrada, un altre equip la demana per estudiar i un altre per resar, això vol dir que aquí també hi ha una barreja de cultures importantíssima.

I sobre el MICIntegra?
El MICIntegra és la nineta dels nostres ulls, des de fa set anys. Mai podrem agrair al company Manel Rullo de la Fundació La Caixa que ens allargués la mà i ens trobéssim amb aquest projecte que ens feia molt de goig. I poder muntar el primer MICIntegra, amb què donem, per un dia, l’oportunitat a persones amb altres capacitats de poder viure la seva festa i sentir-se com esportistes professionals. És molt bonic. Darrerament s’estan fent moltes competicions així, però quan nosaltres vam començar vam ser pioners en aquesta disciplina.

És el que diu, el MIC va molt més enllà de la competició. Hi ha valors rere cada entrenament o partit que fan millors les persones…
Hi ha molt, hi ha convivència, hi ha agraïment, hi ha trobada… hi ha molts elements que fan que el MIC tingui un component social important.

Parli’m de futbol femení. Enguany hi ha representació però hi ha menys categories que el masculí. Per què?
El més fàcil seria no fer categoria femenina, perquè els equips femenins estan creixent moltíssim però encara els costa molt sortir. Però com diuen a la meva terra, nosaltres som molt tossuts i no tan sols no volem no fer-la, sinó que posem molts esforços perquè hi hagi la categoria femenina. Ens costa moltíssim, però és per una qüestió de filosofia, encara costa molt. Ara hi ha hagut un pas important pel que fa al creixement de la base d’equips de futbol femení i també és molt important el que estan fent els clubs grans, obrint els seus estadis. Creiem que al final guanyarem aquesta lluita i no és fàcil, l’esforç que ens comporta aconseguir que vinguin una sèrie d’equips femenins és molt més gran que en els masculins. Però nosaltres, des del MIC, sempre hem estat molt involucrats en l’esport femení i així serà. També pensem que és una manera d’ajudar.

Per què creu que costa tant?
Perquè el futbol femení és un esport que fa molts anys que es juga, però no amb l’impacte que té ara. La gent no està acostumada a aquest moviment i es veu com un esport local. Penso que les mares i els pares de les jugadores tenen una visió diferent, veuen el futbol femení com un esport que li pot servir de formació integral però no tant com un modus vivendi, com molts altres pares de jugadors masculins, que la majoria pensen que tenen un Messi a casa. Això fa que es prengui de manera diferent, no vol dir ni millor ni pitjor. Però amb aquesta diferència hem de continuar treballant i intentar créixer a poc a poc.

Una altra de les branques del MIC és la comunicació i l’aposta per joves periodistes esportius, la Beca Dani Montesinos.
És un altre cas concret de decisions que prens al llarg de la història del torneig. En Dani era un bon amic del MIC i tant de bo el premi no hagués de portar el seu nom. Pensem que si som qui som és, moltes vegades, gràcies als mitjans de comunicació d’arreu, grans i petits, i ens volíem convertir en un torneig que pogués ajudar a tots els periodistes que estan començant la seva trajectòria i, així, puguin tenir un al·licient.

Cap on ha de mirar el futur del MIC? Estem parlant de xifres com ara 900 partits, 42 països… pot créixer més, encara?
Aquest any ampliem el nombre d’equips i països i creuarem la línia de 45 països dels cinc continents, i estem sobre els 380 equips. L’objectiu que ens hem marcat aquest any és consolidar bé i anar creixent d’amplada, no tant d’alçada. La veritat és que tenim possibilitat de créixer amb més equips però això ho anirà marcant el dia a dia. Podem continuar creixent sempre que això no vagi en contra de la qualitat. El moment en què hi hagi menys qualitat farem un pas enrere, enguany l’exemple el tenim en bàsquet. El primer any del MICBasquetball vam tenir 60 equips, l’any passat ja enfilàvem a 100 i en una valoració interna vam veure que a la vida no per córrer es va més es va més de pressa, així que en aquesta tercera edició hem tornat a baixar el pistó i tindrem un cop més entre 60 i 70 equips de deu països diferents. L’objectiu és consolidar-ho i a fer-lo un projecte sostenible i que sigui de referència.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li