Joventut i cultura, un binomi que cal impulsar

0
1248

En l’informe de factors que incideixen en la participació cultural de la gent jove a Catalunya, realitzat pel CoNCA l’any 2020 es descriuen les barreres que identifiquen els joves per a la participació cultural. És remarcable que, en tercer lloc, després del preu i el temps lliure, trobem la manca de difusió sobre activitats i esdeveniments culturals. En el mateix informe, els joves destaquen també quins són els canals principals pels quals reben o busquen informació sobre activitats culturals; aquests són: Whatsapp i Instagram. És important comentar també una última barrera, que és la desconfiança en els operadors. A l’informe es deixa constància que els joves es veuen condicionats a participar en una activitat cultural per qui sigui l’operador organitzador, i tendeixen a sentir més confiança en participar amb operadors de la seva generació o d’una de propera.

Aquest mateix informe mostra el reenfocament de la «generació de la crisi» (o generacions Y i Z), és a dir, joves entre 16 i 30 anys, que viu la cultura d’una manera totalment diferent de les generacions anteriors. La cultura es percep des d’una visió holística, una manera de viure que ho impregna tot. S’entén que és ubiqua i que el punt d’accés per al seu gaudi és la pròpia persona. Això vol dir que anar al museu sempre serà una opció però la joventut busca models més fàcils, gratuïts, de lleure i evasió per connectar amb aquests equipaments. Davant d’aquestes evidències, els museus i espais patrimonials han dedicat grans esforços a treballar en la branca de creació de propostes per a joves i també en la millora de la comunicació però, tal com indica l’informe, mai han acabat de trobar l’estratègia adequada per fer-ho possible i connectar una nova generació crítica i compromesa amb uns equipaments que no gaudeixen d’una percepció massa positiva dins d’aquest grup de la població.

Es fa doncs necessari, en primer lloc, canviar la desconfiança dels joves vers les institucions culturals que apunta l’informe del CoNCA: de la percepció institucional, elitista, estàtica i avorrida a una visió fresca, revisada, propera, amb un discurs i un llenguatge pròxim a la joventut, que tracta temes d’actualitat i d’interès, que trenca barreres i s’obre a tothom i que s’allunya del formalisme propi de la visió tradicional de museu i dels espais patrimonials.

Al llarg dels últims anys, i gràcies a l’avanç de les noves tecnologies, hem pogut ser testimonis de la incorporació dels mitjans digitals per a la divulgació i dinamització de la cultura i el patrimoni. Al territori han sorgit una gran varietat de propostes que treballen en aquesta línia. Els projectes que podem destacar són heterogenis i molt diversos entre si. Alguns exemples podrien ser des del ja mític mapping del pantocràtor de Taüll, passant per la incorporació de visualització de dades en exposicions de la mà d’estudis creatius com Domestic Data Streamers en col·laboració amb el CCCB o la fundació La Caixa, l’ús de la impressió 3D en projectes d’educació patrimonial com recentment ha incorporat el MEV…, fins a exemples que són un clar resultat de l’evolució al llarg dels últims anys d’aquestes línies de treball, com és per exemple l’IDEAL – Centre d’Arts Digitals, que clarament s’emmarca en la divulgació de l’art i el patrimoni a través de la tecnologia.

Un pas més enllà és orientar una estratègia i unes accions a un públic molt concret, les persones joves, amb un objectiu clar: canviar la percepció que té aquest segment de la societat sobre els museus i espais patrimonials a partir de la creació de nous imaginaris que siguin propers a les seves experiències, per mitjà dels canals de comunicació que els són propis. I aquest és un pas previ vital ja que el gran repte pendent dels equipaments culturals és captar l’interès del públic més jove, i això requereix proveir-los de continguts i experiències de qualitat i captar el públic jove a través d’estratègies properes a la seva quotidianitat: Instagram, Tik Tok o Twitch ; utilitzant el seu llenguatge i basant-se en els seus interessos i sistemes d’interacció per generar un major engagement que generi més visibilitat als equipaments culturals catalans.

Convido les institucions culturals a apropar-se al públic jove a través de les XS i a oferir accions i experiències disruptives que inspirin i estimulin la curiositat, l’esperit crític, l’aprenentatge i el gaudi cultural dels més joves, i així incrementar els canals de relació directa amb els joves i millorar la seva percepció vers la cultura i els equipaments culturals. El que no podem imaginar no pot arribar a ser ! Podem aconseguir-ho, però no per mitjà del desig i l’anhel, sinó del pensament, la planificació, el coneixement i l’organització per després passar a l’acció ! És a dir, passar de les paraules als fets per connectar cultura i joves.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li