Josep Vilaplana: ‘Hem de suposar que continuarem tenint malalts de Covid en els propers mesos i mesos’

0
995

A part de liderar el COMG, el Dr. Vilaplana també presideix el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), l’entitat que engloba els quatre col·legis de metges catalans. Anestesiòleg de professió, es dedica al tractament del dolor a la Unitat del Dolor de l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona. I en aquesta entrevista ens dona el seu punt de vista de l’epidèmia, i del que pot passar a partir d’ara


Ahir -en referència al dilluns 18 de maig- la Regió Sanitària de Girona va entrar a la fase 1 de la desescalada. Des del punt de vista mèdic, com valora el procés de desconfinament projectat pel Govern?
La veritat és que han anat molt a les palpentes. Primer el volien fer per províncies, després van entendre que havien d’escoltar algunes comunitats i s’han avingut a fer cas als suggeriments, almenys de la Generalitat, que jo penso que han sigut més encertats. El procés de confinament no va ser correcte. Ara que tenim les dades de la prevalença en diferents zones d’Espanya, veiem per exemple que era molt necessari aïllar Madrid ja el 13 de març, quan aquí es va confinar la Conca d’Òdena. I per aquest desconfinament les fases són correctes, però hem de ser tots molt prudents i s’han d’anar revisant les dades. Ara podem veure les primeres conseqüències de la sortida de la gent al carrer, amb la mainada, però hi ha hagut poca mobilitat. A les fases 2 i 3 hi ha més mobilitat i més contacte i, per tant, és més fàcil que 15 dies o 3 setmanes després veiem algun tipus de rebrot.

Realment creu que Girona no podia passar a la fase 1 la setmana passada com altres regions?
No. Jo penso que està bé que s’hagi sigut prudent. Perquè si bé les dades convidaven a l’optimisme, hem de tenir en compte que fins i tot ara la unitat de crítics del Trueta està plena de malalts de Covid. En el seu moment es van triplicar els llits, i ara hem anat traient unitats, però encara tenim uns 20 crítics. Per tant, sí que tenim marge, però tampoc és per tirar coets. Ja ha estat bé esperar una setmana més.

Com a metge, prioritza la sanitat. Però l’Alt Empordà té una gran dependència del sector de serveis. Quina creu que seria la millor manera de trobar una compatibilitat?
BĂ©, ara ja passem a la fase 1. Això ens permetrĂ  tenir certa mobilitat, el sector de serveis pot començar a fer coses… Hi ha aspectes en aquesta crisi que mouen temes sanitaris, econòmics, psicològics, tecnològics… Ens replantejarem moltes coses, i el turisme i els serveis tambĂ© ho hauran de fer. Perquè el low cost es tornarĂ  a posar en tela de judici. I no podem patir un rebrot important. Desmoralitzaria i faria molt de mal als serveis, perquè trauria confiança. Tots tenim coll avall que aquest estiu serĂ  diferent i, per tant, el millor que podem fer Ă©s fer-ho bĂ©. No soc desconeixedor que hi ha un problema econòmic brutal, però crec que la feina ben feta en l’àmbit sanitari tambĂ© tindrĂ  beneficis econòmics.

La setmana passada el gerent de la Fundació Salut Empordà ens va expressar la seva preocupació per la falta d’immunització a l’Alt Empordà. Deia que això augmenta el risc de rebrots. Hi està d’acord?
Sí. No soc epidemiòleg, però penso que totes aquestes regions de l’Estat espanyol que tenen uns nivells d’immunitat tan baixos, i que sembla que ho han passat tan bé, poden tenir problemes importants, no sé si ara a l’estiu, a la tardor o el proper hivern. Per tant, quan tenim àrees, com l’Alt Empordà, on el percentatge d’immunització està entorn del 2,5% o el 3%, encara falta molt. El confinament ens ha donat beneficis, però amb aquests percentatges tan baixos hem de suposar que continuarem tenint malalts de Covid en els propers mesos i mesos.

Estem preparats, sanitĂ riament, per afrontar un possible rebrot?
Precisament fem aquesta desescalada per fases perquè això sigui possible. Ara l’hospital de Figueres, per exemple, ja va una mica mĂ©s desfogat; però hi va haver un moment que havien de tenir malalts intubats a les unitats de rehabilitaciĂł, que tenien plantes dedicades nomĂ©s a la Covid… Probablement en els propers mesos tindran una secciĂł dedicada a Covid, que esperem que no sigui molt gran, i haurem d’anar entomant els casos que vagin arribant. Però no volem que es desbordi. Per això hem d’anar lents a l’hora de passar de fase, per tenir temps d’analitzar les dades. És senzill d’explicar, però complicat de fer. Ara tothom tĂ© ganes de sortir, que vingui l’estiu, de poder anar a un restaurant o a una terrassa… i tot i que a les nostres contrades la poblaciĂł s’ha portat molt bĂ© i estĂ  molt conscienciada, hem de ser molt curosos amb les normes de les distĂ ncies, les mascaretes, el rentat de mans, etcètera.

Hi ha hagut un desbordament, a la RegiĂł SanitĂ ria de Girona?
Depèn del que entenguem com a desbordament. Si parlem de col·lapse en el sentit que no es van poder atendre malalts, no. Ara, si el col·lapse Ă©s tenir totes les forces de la salut dedicades exclusivament a això, triplicar els llits de l’UCI, dedicar plantes senceres dels hospitals nomĂ©s a aquest tipus de pacients, haver de canviar absolutament tota la logĂ­stica de funcionament de les diferents especialitats…, doncs sĂ­. I això ha demostrat diverses coses. Primerament, la professionalitat, l’entrega i el compromĂ­s dels professionals sanitaris de tots els camps: administratius, suport tècnic, metges, infermeres… I tambĂ© ha demostrat la solidaritat de la poblaciĂł, que s’hi ha bolcat amb donacions, temps, activitats, feina a casa… i mil coses que tambĂ© sĂłn de remarcar.

Els pacients més greus anaven directament a Girona, no?
Això ho decidia l’hospital de Figueres. Si tenien gent que podien preveure que caurien en una insuficiència respiratòria, els enviaven a Girona. Però em consta que a vegades la rapidesa de l’evoluciĂł va ser freu fins al punt d’haver de fer cures crĂ­tiques a Figueres. Es va adaptar la unitat de reanimaciĂł postquirĂşrgica amb els respiradors de quiròfan i altres que van aconseguir per tenir una petita unitat de crĂ­tics. I a Girona vam anar ampliant les UCIs portades per anestesiòlegs, per cardiòlegs… per poder donar suport a l’hospital de Figueres, al de PalamĂłs, al d’Olot, al de Blanes…

Ara toca fer el procés invers per tornar a fer tot el que s’ha deixat de fer. Hi ha un pla, en aquest sentit?
Cada hospital, d’una manera molt flexible, va reiniciant la seva activitat. Primer la més urgent o que ja no es pot demorar més, com les intervencions a malalts de càncer que s’havien demorat. I progressivament obrint quiròfans. Tots volem començar aquesta activitat normal, i fer-la ara el màxim possible, perquè si hi hagués algun rebrot no ens agafés encara amb una bola més grossa. I això demanarà un altre cop més esforç, i evidentment també paciència per part de la població.

S’ha parlat molt de l’atenció hospitalària, però els centres d’atenció primària també tenen un paper clau. Creu que s’ha infravalorat la seva feina, en aquesta pandèmia?
Jo penso que els que coneixem bĂ© el sistema tenim molt present que la primĂ ria Ă©s un pilar fonamental. Evidentment estem parlant de 70 llits d’UCI i 1.000 o 2.000 ingressos, però hi ha hagut 30.000 malalts. Per tant, els altres 28.000 els ha portat la primĂ ria. I ara els ve tota la feina d’anar fent el seguiment amb l’obertura de les fases. O sigui que sĂ­, la primĂ ria ha sigut un punt clau en aquest sistema, com sempre ho Ă©s. I els metges de primĂ ria tambĂ© se l’han jugat, i molt. Perquè inicialment amb pocs mitjans han hagut de bregar amb una pandèmia important, amb pors per part de tothom, atenent gent greu, enviant la molt greu als hospitals, i convencent la no tan greu que era millor quedar-se a casa… que això tambĂ© Ă©s una prĂ ctica que requereix molta empatia i molta destresa.

Vostè com l’ha viscut, aquesta crisi sanitària?
Buf! Doncs amb sorpresa, amb confusiĂł, amb estrès, amb preocupaciĂł… i tambĂ© amb excitaciĂł. La veritat Ă©s que mai ens haurĂ­em pogut imaginar que això passaria. Tots ens pensĂ vem que les epidèmies eren coses del passat. Sis mesos enrere no entrava en els nostres esquemes que la medicina actual s’haguĂ©s d’enfrontar un altre cop a una pandèmia. I hem hagut de tornar a fer servir l’eina mĂ©s bĂ sica i primĂ ria de tractament d’una epidèmia infecciosa, que Ă©s el confinament.

I com a Col·legi de Metges, hem mobilitzat mĂ©s de 500 voluntaris per fer tasques de suport sobretot a l’assistència primĂ ria, hem recollit fons, hem fet donacions, hem dirigit particulars i empreses al magatzem del Trueta perquè fessin les seves donacions, hem contribuĂŻt tambĂ© d’alguna manera a coordinar el voluntariat que ha fet mascaretes… I hem hagut de donar suport psicològic, i tambĂ© en algun cas suport econòmic, als nostres col·legiats… O sigui que hem intentat sobreviure i portar de la millor manera possible aquesta onada epidèmica. Perquè ha sigut una onada epidèmica que ens ha passat gairebĂ© per sobre el cap.

Vol donar un últim missatge en nom del Col·legi?
Voldria agrair a tots els metges la tasca que han fet. Penso que un altre cop han demostrat el compromĂ­s d’aquesta professiĂł i els seus valors. L’honradesa, l’altruisme… que sĂłn clau. Això d’una banda. I d’altra banda, com a Col·legi de Metges tambĂ© m’agradaria agrair la solidaritat de la ciutadania, que s’ha de destacar. Evidentment que hem de tenir una actitud probablement mĂ©s humil en molts dels problemes que enfocarem, i d’alguna manera crec que tant de bo estiguem prou atents per poder incorporar tots els aprenentatges que aquesta epidèmia ens ha comportat a tots plegats. N’hem de saber treure benefici i saber veure les oportunitats que, d’alguna manera, tambĂ© hi sĂłn, quan passen coses d’aquestes.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li