Josep Tero: ‘He cantat un text de Carles Fages de Climent a Grècia davant de 80.000 persones’

0
1072

Des del seu debut dalt dels escenaris el 1982 al costat de Lluís Llach i Marina Rosell, ha voltat arreu del món cantant i difonent la cultura tradicional catalana. Actualment està enllestint la seva onzena gravació, «Fugir per salvar-se», amb deu cançons que recullen dos moments històrics d’exili. Paralel·lament, prepara la seva actuació a la Biblioteca d’Alexandria, on és farà un acte a Konstandinos Kavafis


Ens trobem en un cafè cèntric de Figueres. Bufa la tramuntana i el cel amenaça amb pluja una altra vegada. Arriba somrient, no porta paraigua. Té una veu segura, clara i tan nítida com l’aigua que demana.

Què ha de tenir un text perquè el musicalitzi?
T’ha d’impressionar. Si una combinació de notes coincideix amb el sentiment del que t’ha transmès el poema, pots organitzar un univers amb dos elements que s’agermanen. Junts tenen més forces. És una mica abstracte.

Al llarg de la seva trajectòria ha treballat amb centenars d’artistes, quin me’n destacaria?
No crec que cap hagi d’anar per davant de cap altre. Però per mi tenen un pes específic en Llach, la Bonet i la Rosell. A través d’aquestes tres persones he projectat treballs meus, millorant dalt de l’escenari com si fos un taller.

Fins a quin punt la música serveix per donar a conèixer la cultura catalana a l’exterior?
Si tu fas un espectacle amb la llengua del teu territori, et converteixes en un representant. D’una manera inconscient el públic tasta, com si fos un menjar, una part d’un territori que no sabia que existia.

Aviat presentarà el seu onzè treball, el temps no fa que es perdi la passió?
Gens. Igual que al principi. M’apassiona la idea de poder donar el millor de mi als que m’escoltin.

De què tracta la seva nova proposta?
No té res a veure amb altres treballs que he realitzat. Està dividit en dues parts. La primera conté cinc temes basats en el poble jueu de Catalunya que es va haver de traslladar a Orient a causa de la persecució que patia pels reis catòlics. Es van refugiar a ciutats com Salònica o Constantinoble. Allà encara existeixen alguns aromes musicals que la comunitat jueva catalana hi va portar. El treball es dirà «Fugir i salvar-se».

I la segona part?
L’altra part del treball també la formen cinc cançons. Són creades per trobadors medievals d’Occitània del segle XI al XIV. No només van haver de fugir els jueus, dels reis catòlics; també els càtars. Van fugir de Simó de Montfort i d’Innocenci III.

«Fugir per salvar-se», sembla que tingui un paral·lelisme amb l’actualitat.
Cert. Alguns dels nostres representants han hagut de marxar. Hem de resistir. Si no som capaços de salvar-ho nosaltres, qui ho salvarà?

Maria del Mar Bonet actuarà al Primavera Sound, s’hi veu, vostè, en un festival d’aquestes dimensions?
He cantat a Grècia davant 80.000 de persones. Tot l’estadi del Panathinaikós ple. He representat tot l’Empordà de manera directa a través d’un text de Fages de Climent. De vegades aquí se’ls oblida d’avisar-me.

Un mal endèmic. Ens en recordem de les figures culturals fins que ja no hi són.
Jo també tinc aquesta sensació. Però això fa créixer l’esperit creatiu, impulsat per demostrar l’orgull de ser com ets.

Li he de demanar per Isabel-Clara Simó.
Fins a l’últim dia va anar escrivint. Isabel-Clara Simó viurà en la memòria dels que l’han viscuda. A l’Institut Ramon Muntaner, quan no es podien fer classes en català als anys seixanta, ella passava de tot i ho feia. Desobeïa.

Es nota que s’estima l’Escala. Què la fa tan especial?
El seu esperit de temps resistencial, que és el no acollonir-se davant de la natura. Un poble encarat a tramuntana!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li